Andreu Buenafuente: ¡°M¨¦s que educar, el que cal fer ¨¦s respectar¡±

Andreu Buenafuente (Reus, Tarragona, 1965) celebra les tres d¨¨cades de la seva productora, El Terrat, amb una s¨¨rie documental titulada El Terrat: Los primeros 30, que es pot veure a Filmin. El catal¨¤, assegut al costat del seu amic, el director i productor Frankie De Leonardis, repassa l'esdevenir d'un projecte que va n¨¦ixer de la necessitat de treballar amb els amics per¨° que s'ha convertit en un fenomen, una manera d'entendre l'espectacle, la vida, l'humor, les relacions humanes i fins i tot la relaci¨® Madrid-Barcelona. En la narraci¨® de Buenafuente hi ha nost¨¤lgia, desacords, an¨¨cdotes hilarants i accidents gaireb¨¦ m¨¤gics. I, com ¨¦s marca de la casa, hi ha tamb¨¦ educaci¨®, sensatesa i aquesta manera de dir-ho tot sense dir res i de no dir res i que sembli que s'est¨¤ dient tot.

Pregunta. Est¨¤ preparat perqu¨¨ comenci a sortir gent dient que el seu relat ¨¦s esbiaixat i est¨¤ ple de falsedats?

Resposta. Mira, pot passar. I no hi estic preparat. He intentat fer un relat sincer, per¨° no venjatiu, res de venjan?a. No ¨¦s la narraci¨® d'un tio que est¨¤ en una platja del Carib i diu: ¡°Ja us fotran a tots¡±. Aix¨° meu va de sinceritat. Arribats a aquest punt de la pel¡¤l¨ªcula, explicar nom¨¦s el que ¨¦s epid¨¨rmic seria absurd, aix¨° la gent ja ho sap.

P. Vost¨¨ ¨¦s molt educat en tot el que diu, ¨¦s per car¨¤cter o per covardia?

R. Jo crec que soc educat. Ara sembla que tots ens tirem l'odi i la bilis a la cara i jo no hi estic c¨°mode. Sempre he respectat molt el contrari. De fet, per a mi no hi ha hagut contraris, nom¨¦s alg¨² que coincideix en el cam¨ª. Malgrat tot, m¡¯han dit: ¡°?s que dius unes coses...". Mira, ho explico amb educaci¨® i sinceritat. M¨¦s que educar, el que cal fer ¨¦s respectar.

M¨¢s informaci¨®n

Andreu Buenafuente: ¡°La r¨¤dio ¨¦s jazz; la televisi¨®, rock dur¡±

Andreu Buenafuente, Premi Nacional de Televisi¨®

¡°La renovaci¨® va comen?ar el 15-M¡±

P. Parla molt tamb¨¦ dels seus primers caps i aviat es va convertir en un d¡¯ells. Com ¨¦s vost¨¨, com a cap?

R. Ser¨¦ una mica imp¨²dic: soc molt bon cap. Tinc un dia a dia molt harmoni¨®s amb la meva gent, he apr¨¨s el valor de ser el referent dels meus companys. Aix¨° m'omple de responsabilitat, tranquil¡¤la, per¨° responsabilitat. No he fet cap crit en 30 anys. ?s que no s¨¦ fer-ho, la veritat. Fa res una persona de l'organitzaci¨® m'ha dit: ¡°Estic cansat¡±. I li he respost: ¡°Anem a menjar dues hamburgueses i parlem-ne¡±. D'all¨¤ sortiran els amics. Si tu est¨¤s malament, jo tamb¨¦ estic una mica malament. Un altre diria: ¡°No em maregis, et pago i ja est¨¤...". Per¨° aquesta no ¨¦s la meva escola.

P. Com recorda haver gestionat els seus moments d'¨¤nims baixos, d'abandonar, de desapar¨¨ixer i perdre vuit quilos?

R. Va ser dif¨ªcil, ¨¦s clar. Per¨° aquells moments ja queden una mica lluny. Ara hi ha, per sort, un enfocament diferent amb els trastorns, aix¨ª que la gent que est¨¤ fotuda ho comunica i aix¨° ¨¦s bo, perqu¨¨ injecta veritat. Jo ja ho feia. Si estava fotut, deia: ¡°No puc fer el programa¡±. I ja est¨¤. Vaig tenir sort d'estar envoltat de gent comprensiva que volia ajudar l'Andreu.

P. Veient el documental, fa la sensaci¨® que la sortida de TV3 per provar sort a Madrid va ser m¨¦s traum¨¤tica del que podia semblar.

R. A TV3 vam fer programes amb molta audi¨¨ncia durant 10 anys. La not¨ªcia de la nostra sortida va caure com un cop. Per¨° mira, encara avui m'emociona la relaci¨® de respecte i amor que tinc amb el p¨²blic catal¨¤. Jo vaig per Barcelona i sento tot aix¨°: somriures, complicitat... Aquell moment de sortida el vaig viure amb emoci¨®, era un salt, ho vaig portar b¨¦, per¨° les senyores pel carrer se senyaven: ¡°Ai, aquest noi, que es matar¨¤¡±. Era l'afecte m¨¦s que el ressentiment. Crec que, modestament, vaig col¡¤laborar a trencar prejudicis. Jo, en aquells inicis, produ?a des de Barcelona i una vegada un home en un sem¨¤for em va dir: ¡°No diguis que ho fas des de Barcelona, no et conv¨¦¡±. Era aquesta cosa catalana que ens putegen, que no ens entendran... I ho vaig anar desactivant. Ara porto m¨¦s anys en castell¨¤ que en catal¨¤.

P. Sent que hi ha una lluita entre Madrid i Barcelona per fer-se seu Buenafuente? Uns per on ve i d¡¯altres per on ¨¦s.

R. No ho he notat tant. A Madrid he notat molt de respecte. Hi trobo fidelitat i bon rotllo. Amb aix¨° he constru?t els ¨²ltims anys d'El Terrat, que s¨®n els millors. Ahir els vaig dir al programa que el Bar?a guanyaria la Lliga i s¡¯ho van prendre b¨¦ [un dia despr¨¦s d'aquesta entrevista, el Bar?a va perdre a casa contra el Granada].

P. Fins a quin punt la cadena on ha estat en cada moment ha influ?t no ja en el programa que feien, sin¨® en l'estat d'¨¤nim d'El Terrat?

R. Una de les grans lli?ons que n¡¯he apr¨¨s, i aquestes setmanes ho estic pensant molt, ¨¦s que som uns motivats i aix¨° ens permet passar per molts estats d'¨¤nim i per tots els matisos de la ind¨²stria. Hi ha una cosa m¨¤gica, i ¨¦s que a les 16.30, quan arribo a la feina, som del programa, no som de cap cadena. Aix¨° m'ha acompanyat tota la vida.

P. Es diu que vost¨¨ t¨¦ un talent per fitxar que ja el voldria el Bar?a.

R. Em resulta misteri¨®s i m¨¤gic. Mira, avui acabo d'enviar un missatge sobre un home que ha penjat una cosa a Twitter i l'instint em diu que se¡¯n pot fer un podcast. Tot aix¨° ¨¦s una barreja d'experi¨¨ncia i egoisme, perqu¨¨ jo m¡¯ho vull passar b¨¦. La recerca de talent ¨¦s la recerca d'amics per sortir a jugar. El Terrat ¨¦s aix¨°: ¡°Hola, vols baixar a jugar?¡±. M'emociona el talent. De talent n¡¯hi ha bastant, per¨° molt menys del que creiem. Recordo un directiu d'una cadena que una vegada em va dir: ¡°Vull el nou Neng de Castefa¡±. I li vaig haver d'advertir que, compte, no hi ha tant de talent. Hi ha gent molt ben intencionada, s¨ª, per¨° el talent que destaca, la genialitat, ¨¦s dif¨ªcil de trobar. Jo veig alg¨² i me l¡¯imagino amb mi. Aix¨° m'activa. Ara estic al m¨¤xim amb Ra¨²l Cimas, que ¨¦s genial. I tota l'estona ¨¦s: ¡°Qu¨¨ puc fer perqu¨¨ Cimas ho peti?¡± Per a mi ¨¦s el nou Cuerda, hem d'aconseguir que doni aquest cop de pilota. B¨¦, si ell vol, ¨¦s clar. Pot passar o no, per¨° el que em motiva ¨¦s la feina per aconseguir-ho.

P. Quin pes tenen encara en la seva carrera aquests inicis a Reus, lluny de les lleis de les capitals?

R. Mira, el territori de la formaci¨® professional ¨¦s clau. I jo vaig tenir molta sort. Vaig estar vuit anys en una emissora amb molta llibertat. Si aquest Andreu hagu¨¦s treballat Barcelona amb disciplina de becari, ¨¦s possible que ara no f¨®ssim aqu¨ª. A Reus vaig fer el m¨¦s ca¨°tic i genial. He viscut d'aix¨° tota la vida. Mira, penso que a la vida pots tenir una bona idea i la meva bona idea ¨¦s El Terrat R¨¤dio. Em clavo un cop al cap i em surt aquest concepte boig. Ho explico al director i em diu que no ha ent¨¨s res, per¨° endavant. I vaig anar endavant.