Horitz¨® 2040

Sembla que els discursos sobre la situaci¨® de la llengua s¡¯han emancipat definitivament del projecte de la independ¨¨ncia, en tant que els ¨²ltims anys n¡¯hav¨ªem fiat el desenvolupament a l¡¯arribada de l¡¯estat propi i a les conseq¨¹¨¨ncies que se¡¯n derivarien en el terreny socioling¨¹¨ªstic. Per¨° ni ten¨ªem clar quin paper atorgar¨ªem al castell¨¤ en el r¨¨gim de cooficialitats, ni era evident que l¡¯oficialitat ¨²nica per al catal¨¤ seria garantia de bona salut (mireu si no el cas d¡¯Andorra), ni s¡¯albira en un futur proper que la independ¨¨ncia sigui imminent o inevitable. Per tot plegat, l¡¯esdevenir de la llengua ha passat a dependre d¡¯ella mateixa i del que siguem capa?os de fer-ne els parlants.

Ha emergit doncs la necessitat de fer-hi alguna cosa, per¨° fins ara aix¨° no ha passat de traslladar als parlants la responsabilitat a trav¨¦s del cl¨¤ssic dependet¨². Mentrestant, en l¡¯¨¤mbit de la pol¨ªtica les formacions involucrades en la constituci¨® del nou govern semblaven aparcar la carpeta ling¨¹¨ªstica, com si fos una incomoditat, una nosa, com si no es volgu¨¦s reobrir la capsa de Pandora. A Ciutadans deuen estar contents: no tan sols han aconseguit una cort d¡¯imitadors amb l¡¯¨²s del castell¨¤ en la vida pol¨ªtica, sin¨® que tamb¨¦ han provocat l¡¯apocament de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, amb una llei infradesenvolupada, un finan?ament insuficient i una imaginaci¨® esgotada.

M¨¦s enll¨¤ del que es pugui fer o no dins del marc actual i amb els recursos disponibles, el futur proper augura dificultats de pes que no es poden afrontar sense un projecte ambici¨®s que abasti, ben b¨¦, les dues properes d¨¨cades. Podem anar tapant forats aqu¨ª i all¨¤, finan?ant el doblatge de pel¡¤l¨ªcules de Disney o destinant pressupost a mirar de normalitzar un sector com la just¨ªcia (cosa que sempre ser¨¤ picar ferro fred), per¨° el cert ¨¦s que d¡¯aqu¨ª vint anys poden convergir dues circumst¨¤ncies que causin una disrupci¨® definitiva en el cont¨ªnuum de la llengua: l¡¯arribada de m¨¦s immigraci¨® i un abandonament significatiu com a llengua de transmissi¨®.

En la hist¨°ria recent, Catalunya ha estat escenari de quatre onades migrat¨°ries, amb per¨ªodes regulars d¡¯uns quaranta anys (amb l¨°giques forquilles): al voltant de 1880, de 1920, de 1960 i de 2000. ?s un error creure que, per a una llengua, l¡¯arribada d¡¯immigraci¨® ¨¦s per for?a un problema: al contrari, avui dia tenim m¨¦s parlants dels que haur¨ªem tingut nom¨¦s amb el creixement vegetatiu, i l¡¯arribada de m¨¦s persones no ha de ser vista sin¨® com una oportunitat de fer m¨¦s parlants. Per¨° per aconseguir-ho la llengua ha d¡¯estar preparada per resultar ¨²til i necess¨¤ria a aquestes persones: els anys 1960 ten¨ªem una dictadura en contra, mentre que els anys 2000 ja hav¨ªem completat el proc¨¦s de normalitzaci¨® i ens pens¨¤vem que ja ho ten¨ªem, per¨° evidentment els fets ho van desmentir. Si ¨¦s cert que les vingudes s¨®n regulars, la propera fornada de possibles nous parlants ser¨¤ d¡¯aqu¨ª vint anys.

Pel que fa a la transmissi¨® generacional, cal dir que sempre l¡¯hem tingut a favor, fins i tot amb super¨¤vit: rarament els catalanoparlants han abandonat la llengua per parlar amb els fills (amb les sabudes excepcions benestants) i, en canvi, no s¨®n pocs els castellanoparlants d¡¯origen que han triat de parlar-hi en catal¨¤. I sempre ens hem agafat a aix¨° com a ant¨ªdot per a l¡¯espantall de la substituci¨® ling¨¹¨ªstica. Ara b¨¦, ¨¦s tamb¨¦ d¡¯aqu¨ª vint anys que, si l¡¯estad¨ªstica sobre l¡¯edat de tenir el primer fill es mant¨¦, haur¨¤ de transmetre la llengua la generaci¨® que, avui, la fa servir menys per socialitzar-se amb els amics o per accedir a referents d¡¯oci, i possiblement ¨¦s la que la troba menys necess¨¤ria. Els adolescents d¡¯avui seran els nous pares el 2040.

I falta ara preguntar-nos si la pol¨ªtica est¨¤ a l¡¯altura de les circumst¨¤ncies que poden confluir i si s¡¯apunta a alguna mena d¡¯horitz¨® en qu¨¨ no tan sols es posin peda?os, sin¨® que es converteixi la llengua en un element necessari per fer vida normal a Catalunya. Perqu¨¨ aquesta ¨¦s la clau: nom¨¦s si la llengua ¨¦s necess¨¤ria, el seu coneixement i ¨²s podran cohabitar amb el coneixement i ¨²s d¡¯altres lleng¨¹es que, segur, aniran a l¡¯al?a en un futur multiling¨¹e. Per¨° per aconseguir-ho cal un convenciment, un pla i que nosaltres mateixos hi creguem. I, per descomptat, que hi creguin els nostres pol¨ªtics.