Ser alg¨²

Una de les expressions que sembla que funda un ideal contemporani i que, alhora, m¨¦s m¡¯horroritza ¨¦s la de ¡°ser alg¨²¡±. No dic que sigui propi de l¡¯ara i de l¡¯aqu¨ª; imagino que s¡¯ha dit sempre, i amb connotacions aspiracionals semblants a les d¡¯ara, per¨° gosaria dir que fa un temps que es declina d¡¯una manera nova, en el sentit que ¡°ser alg¨²¡± ja no ¨¦s nom¨¦s cosa de triar models i referents, sin¨® que convoca una audi¨¨ncia virtual global que ha transformat radicalment les nocions d¡¯anonimat i identitat.

Ho comentava amb un amic fa uns dies: als nascuts als vuitanta, hi havia certs ideals que de seguida se¡¯ns van negar, per una plantofada de principi de realitat. Vols ser com els Led Zeppelin, per¨° no tens el talent de Page ni de Plant; vols ser desitjat com Brad Pitt, per¨° no t¡¯hi assembles ni en la forma de la planta dels peus. El decalatge era tan palmari que deixava poc marge de maniobra a les nostres fantasies, que, en lloc de convence¡¯ns que s¨ª, que Page i Plant i Pitt, ens hav¨ªem d¡¯anar acostumant a una certa negociaci¨® amb els nostres talents i fesomies. En realitat, aquesta mediaci¨® d¡¯unes capacitats evidents, o d¡¯unes estructures ¨°ssies, o d¡¯uns coeficients intel¡¤lectuals, ens protegia d¡¯aquests mateixos ideals amb els quals vol¨ªem identificar-nos. Encara que no ens agrad¨¦s, amb l¡¯ideal arriba la consci¨¨ncia d¡¯una difer¨¨ncia: enten¨ªem per qu¨¨ no ¨¦rem com tot aquell aparador d¡¯extraordinarietats perqu¨¨ pod¨ªem apuntar inequ¨ªvocament a all¨° que ens en separava.

Ara, en canvi, en el m¨®n enxarxat i les fames immediates, la foguera de les vanitats sembla que hagi perdut aquesta refer¨¨ncia clara. Potser perqu¨¨ la identificaci¨® es fa amb persones que s¨®n ¡°com nosaltres¡± i costa m¨¦s detectar qu¨¨ ¨¦s all¨° que ens en separa. En el moment que no cal un talent per facturar morterades o influir milions de seguidors, i que qualsevol, des de qualsevol lloc, pot fer aquell v¨ªdeo viral, llan?ar aquella idea milion¨¤ria, l¡¯ideal torna rebotit d¡¯esteroides per llan?ar-nos la pregunta fatal: per qu¨¨ tu no tens aquest ¨¨xit? Perqu¨¨ no ets ning¨²? L¡¯angoixa ve de la falta d¡¯una resposta consistent i es torna queixa.

Tot aix¨° ¨¦s una il¡¤lusi¨®, naturalment: esclar que cal un talent per esdevenir ¡°alg¨²¡±. O, si no un talent, un capital (social, familiar) o, senzillament, un risc o un cop de sort. Una de les perversitats d¡¯aquesta economia d¡¯identitats turbocapitalistes ¨¦s haver amagat aquestes asimetries sota una idea falsa de democratitzaci¨®. Accedim a un mateix m¨®n virtual, per¨° no tots som iguals. Sorprenentment, sembla que calgui emfasitzar aquesta difer¨¨ncia per tal de protegir-nos d¡¯un esfor? d¡¯homogene?tzaci¨® angoixant que ens vol fer passar a tots per aquest sed¨¤s del ¡°ser alg¨²¡±. Contra aquesta tirania de l¡¯ess¨¨ncia, l¡¯¨²nic consol ¨¦s ocupar-nos a fer, i que sigui el fer, si de cas, qui ens digui qui som.