Not¨ªcies de pactes per la llengua

Aquests dies n¡¯hem tingut una de freda i una de calenta a tomb de la cosa de la llengua i el pacte de govern entre Esquerra Republicana i Junts. D¡¯una banda, a les xarxes es va estendre la decepci¨® en constatar que el catal¨¤ mantenia la seva condici¨® de competencieta dins d¡¯una direcci¨® general del Departament de Cultura, malgrat la transversalitat que tothom reconeix a la llengua, i es renunciava a donar-li una categoria superior (en temps del tripartit havia estat una secretaria dependent de la Vicepresid¨¨ncia); per¨° de l¡¯altra, i com a primer punt de l¡¯acord entre els dos partits en mat¨¨ria de llengua, s¡¯anunciava un gran Pacte Nacional per la Llengua que hauria de ¡°protegir, incentivar i incrementar l¡¯¨²s de la llengua catalana en tots els sectors¡±. Aix¨ª d¡¯entrada, una bona not¨ªcia.

Val a dir que la idea no ¨¦s nova, i justament el fet que no sigui nova obliga a ser prudent i temperar les expectatives. Aix¨° del Pacte Nacional per la Llengua ja ho portava Junts al seu programa electoral (¨¦s de suposar, doncs, que ¨¦s cosa d¡¯ells que hagi aparegut a l¡¯acord entre les dues formacions), per¨° ves, en campanya no se¡¯n va dir res, ni va apar¨¨ixer a cap debat electoral o entrevista als candidats, senzillament va ser una d¡¯aquelles mesures que engreixen els programes electorals i que despr¨¦s passen sense pena ni gl¨°ria. Tamb¨¦ ERC plantejava pactes diversos al seu programa (cap d¡¯espec¨ªfic per a la llengua, per¨°) que no sabem si arribaran a veure la llum.

Tamb¨¦ hem sabut aquests dies que el Departament de Cultura tindr¨¤ un conseller o consellera republicans, cosa que fa preveure el relleu a les direccions generals corresponents i, en conseq¨¹¨¨ncia, tamb¨¦ a la de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica. No cal ni dir, doncs, que al llarg de la propera legislatura la nova direcci¨® general haur¨¤ de tenir com a prioritat la materialitzaci¨® del pacte, per a la qual li caldr¨¤ energia, imaginaci¨® i molta m¨¤ esquerra per fer-hi convergir for?a m¨¦s sensibilitats de les que s¡¯apleguen en el mateix acord de govern inicial. Seria un error creure que amb les forces pol¨ªtiques sensibles a la llengua n¡¯hi haur¨¤ prou per tirar endavant un projecte que hauria de ser equiparable, per exemple, al que al seu dia van representar les campanyes per incorporar el catal¨¤ a l¡¯escola, o b¨¦ la mateixa normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica. ?s a dir, una font de consensos.

?s essencial comen?ar a sargir les costures que, pol¨ªticament parlant, ha deixat una ¨²ltima d¨¨cada plena de discordances en mat¨¨ria de llengua. Hem vist practicar el biling¨¹isme parlamentari per un partit que no tenia sin¨® la pretensi¨® d¡¯estendre el monoling¨¹isme en castell¨¤, i hem vist com li sortien imitadors. Hem assistit al naixement d¡¯una nova esquerra que, des de les places, compartia totes les lluites menys la de la llengua, que tant l¡¯havia caracteritzat en el passat. Hem vist com, des de les formacions partid¨¤ries de la independ¨¨ncia, el debat sobre la llengua es limitava a les oficialitats en l¡¯estat propi, com si ho tingu¨¦ssim a tocar. I finalment hem presenciat la irrupci¨® al Parlament de l¡¯extrema dreta, que ja no tindr¨¤ el pudor de fer ¨²s d¡¯un biling¨¹isme ni que sigui instrumental.

Pel que fa a la pol¨ªtica, doncs, el panorama est¨¤ m¨¦s que trinxat. Per¨° ens queda la societat civil, que conserva la capacitat per articular compromisos i pot emp¨¨nyer la classe pol¨ªtica a reconstruir els consensos malmesos. Perqu¨¨ no es pot fer cap pacte sense les forces que hist¨°ricament havien lluitat per la llengua, ni tampoc sense aquelles que, malgrat la seva tebior, no havien fet escarafalls a la normalitzaci¨®. I aqu¨ª els ling¨¹istes hi tenim alguna cosa a dir. La inclusi¨® del Pacte Nacional per la Llengua en l¡¯acord de govern coincideix amb la molt propera aparici¨® d¡¯un llibre col¡¤lectiu que aparca el catastrofisme a base de propostes i que planteja, precisament, la celebraci¨® d¡¯un pacte per la llengua que tingui com a protagonistes tant la classe pol¨ªtica com la societat civil en pes. La situaci¨® de la llengua no demana m¨¦s paraules ni gestos, sin¨® decisions i actuacions que apleguin tota sensibilitat pol¨ªtica i tot sector d¡¯activitat. Hi tenim molt a favor.