La llengua posseeix el qui parla

Molta poesia contempor¨¤nia cont¨¦, amb m¨¦s o menys intensitat, una reflexi¨® sobre el llenguatge, sobre els seus l¨ªmits i els seus condicionants. El resultat sol ser decebedor perqu¨¨ llavors perd bona part del que hauria de ser la poesia segons Horaci: prodesse et delectare, ¡°dir alhora el dol? i l¡¯¨²til de la vida¡±, com tradueix Lloren? Riber. La utilitat ¨¦s poca, perqu¨¨ donem voltes a una aporia: un problema filos¨°fic d¡¯impossible resoluci¨®. I el gaudi tamb¨¦, perqu¨¨ el poeta se sent obligat a prescindir de formes d¡¯expressi¨® consolidades i prova de trobar una nova manera de dir que en el millor dels casos resulta fosca

Un dels intents m¨¦s reeixits en aquest sentit ¨¦s aquest recull de sis s¨¨ries de poemes, di¨¤fanament titulat L¡¯animal que parla, que ¨¦s com dir l¡¯home. Josep-Anton Fern¨¤ndez (Barcelona, 1963) reconeix que es tracta d¡¯una reflexi¨® ¡°sobre el que es diu, el que es calla i el que ¨¦s impossible dir¡±. El llenguatge ¨¦s el que ens singularitza entre els animals; per¨°, com b¨¦ diu, ¡°tamb¨¦ ens imposa uns l¨ªmits a all¨° que podem comprendre, concebre i expressar¡±. Si no en tingu¨¦ssim, de l¨ªmits, no ser¨ªem humans; restar¨ªem animals anteriors a la paraula o haur¨ªem esdevingut una criatura que encara no podem concebre. Recon¨¨ixer aquests l¨ªmits i acceptar-los deu ser l¡¯opci¨® m¨¦s assenyada.

La proposta de Fern¨¤ndez, amb la qual ha obtingut el premi de poesia Ausi¨¤s March de Gandia 2020, ¨¦s renunciar a intentar dominar la llengua, que ¨¦s el que s¡¯espera que faci un escriptor, i en lloc d¡¯aix¨° recon¨¨ixer que ¡°la llengua posseeix aquell que parla¡±; per¨° el rebuig de la ra¨® ¨¦s nom¨¦s aparent i merament ret¨°ric: al capdavall, per descobrir ¡°una ¨¤nima en la runa¡±, sap que conv¨¦ no perdre el m¨®n de vista. En el poema ¡®Sobre la dificultat en poesia¡¯, el poeta s¡¯encomana a la figura mitol¨°gica de l¡¯esfinx, que formula enigmes i destrueix els qui no els saben resoldre; sap que es tracta d¡¯un ¡°repte inassolible¡±, per¨° no pot defugir-lo, perqu¨¨ els interrogants imposen la necessitat de reincidir a bastir un temple ¡°amb les runes d¡¯alguna torre antiga¡±.

Una de les parts m¨¦s coherents i compactes del llibre ¨¦s ¡®Daddy¡¯, dedicada a la complexa relaci¨® d¡¯un fill amb el seu pare. Deixant de banda altres dimensions que tamb¨¦ apareixen, podem preguntar-nos si el di¨¤leg ¨¦s tan dif¨ªcil entre persones tan pr¨°ximes: si no troben respostes a les preguntes que m¨²tuament es fan ¡ª¡°I tu qu¨¨ vols?¡±¡ª, si no troben les paraules per poder compartir la vida, quina confian?a podem tenir en el llenguatge? Una de molt relativa, ¨¦s clar, per¨° el punt de partida ¨¦s recon¨¨ixer que el llenguatge ¨¦s ¡°el tall que esqueixa el m¨®n i ens en separa¡±.

El debut com a poeta de Fern¨¤ndez, fins ara conegut pels seus assajos, sobretot per El malestar en la cultura catalana (2008), ¨¦s important per un altre motiu, estrictament literari. Fern¨¤ndez confessa ¡°l¡¯angoixa del vers lliure¡± i la impossibilitat de fer poesia ¡°sense un metre i un ritme¡±. Escriu majorment en decas¨ªl¡¤labs, tot reflectint la correntia del pensament amb un to col¡¤loquial ¡ªincloent-hi alguns barbarismes detonants, com ¡°estropici¡± o ¡°com qui no vol la cosa¡±¡ª que contrasta amb la profunditat de la reflexi¨®; els versos se succeeixen amb una naturalitat que nom¨¦s s¡¯aconsegueix amb un treball de reescriptura molt conscient.

Salvant les dist¨¤ncies, ja que les respectives po¨¨tiques no tenen res a veure, l¡¯estil de Fern¨¤ndez ¨¦s comparable al de Gabriel Ferrater en el sentit que el lector troba que, fins i tot quan no l¡¯acaba d¡¯entendre, hi ha alg¨² que li est¨¤ parlant en el seu mateix idioma.