Barcelona fa un pas cap a una alimentaci¨® m¨¦s sostenible

El 26% dels aliments que es malbaraten a tot el m¨®n prov¨¦ del sector de la restauraci¨®. Aix¨ª ho demostra un estudi realitzat per l'ONU i l'organitzaci¨® associada WRAP, dedicada a la millora de la sostenibilitat del planeta. A m¨¦s, el 34% dels agents contaminants del planeta provenen de la ind¨²stria aliment¨¤ria, la qual cosa evidencia que ¨¦s necessari un canvi en el sistema d'alimentaci¨® actual.

M¨¢s informaci¨®n

Barcelona ser¨¤ la Capital Mundial de l¡¯Alimentaci¨® Sostenible per abordar canvis importants

Cinc restaurants amb segell Slow Food

Les cases de pag¨¨s obren les portes

Aquest any, Barcelona ha agafat el relleu de Mil¨¤ per convertir-se en capital de l'alimentaci¨® sostenible, motiu pel qual s'han planejat una s¨¨rie d'iniciatives per conscienciar la poblaci¨®. La Cambra de Comer? Italiana de Barcelona i el Consolat General d'It¨¤lia han promogut en col¡¤laboraci¨® amb la Casa Seat les xerrades Futura. Sostenibilitat a les ciutats del dem¨¤, en les quals quatre restauradors italians i el fundador del moviment Slow Food, Carlo Petrini, han debatut sobre gastronomia i sostenibilitat des de la seva pr¨°pia experi¨¨ncia.

A finals dels anys vuitanta, comen?ava a parlar-se de la filosofia de l'slow food (ecogastronomia), que va sorgir per preservar la identitat cultural gastron¨°mica dels territoris i per combatre la ind¨²stria fast food. Carlo Petrini va posar, per primera vegada, el debat sobre la taula a It¨¤lia i ha aconseguit traslladar-lo a m¨¦s de 160 pa?sos.

En aquest mateix sentit, Diego Rossi, xef i propietari del restaurant Trippa de Mil¨¤, afegeix: ¡°Quan parlem de sostenibilitat, sempre ens referim al remei i no a la prevenci¨®¡±. Al seu restaurant, la filosofia del residu zero (basada a generar el m¨ªnim de residus) es posa en pr¨¤ctica mitjan?ant l'aprofitament total del producte, elaborant plats de triperia que permeten treure el m¨¤xim profit de l'animal.

I ¨¦s que l'alta gastronomia tamb¨¦ pot ser sostenible mitjan?ant la presa de decisions que respectin el medi ambient a partir de l'elecci¨® de productes locals i de temporada. ¡°Barcelona ens permet tenir productes locals i de temporada tot l'any, no nom¨¦s pel que ens ofereix la ciutat, sin¨® tamb¨¦ pel seu entorn privilegiat, amb zones com el Maresme o el Prat¡±, apunta Max Colombo, cuiner i copropietari del restaurant Xemei i del Bar Brutal.

Malgrat el recent debat sobre el que suposa oferir men¨²s degustaci¨® en restaurants d'alta gastronomia, tamb¨¦ existeix la possibilitat de fer-ho de manera sostenible. ¡°La manera en qu¨¨ treballem ens permet ser sostenibles, mitjan?ant productes de temporada, l'aprofitament del producte i la contractaci¨® de prove?dors petits i independents¡±, afirma Paolo Casagrande, xef del restaurant Lasarte.

La pand¨¨mia tamb¨¦ ha contribu?t a refermar alguns dels punts clau de l'slow food, com el respecte pel producte local. El Mercat de la Terra, iniciativa de la delegaci¨® d'aquest moviment a Barcelona, va experimentar un boom durant i despr¨¦s del confinament. ¡°Ens van descobrir nous clients per¨° tamb¨¦ prove?dors que van veure en el mercat una sortida per als seus productes¡±, assegura Daniele Rossi, cofundador de l'Slow Food a Barcelona i copropietari del restaurant Rasoterra.

Com a capital de l'alimentaci¨® sostenible, l'Ajuntament de Barcelona ha programat esdeveniments com el Men¨² de les estacions, que tindr¨¤ lloc a l'octubre, al qual s'han sumat m¨¦s de 200 restaurants per elaborar una carta amb productes de temporada i implementar-la durant l'estaci¨® de la tardor.