Men¨² de supermercat i majories

La immensa majoria, una multitud adscrita a la societat de consum, ¨¦s usu¨¤ria fidel dels supermercats. Per aix¨° triomfen amb normalitat els menjars gaireb¨¦ id¨¨ntics, semielaborats, processats, a meitat de cam¨ª de la taula, a punt per servir, envasats, potser congelats, condensats en brou o en elaboraci¨® completa, d¡¯obrir i escalfar.

Aquesta cultura aliment¨¤ria dom¨¨stica es nodreix d¡¯un mateix gran basar, d¡¯un magatzem de productes, el rebost sense an¨°nims. La vida breu, la jornada mil¡¤limetrada sense hores per dedicar als fogons, s¡¯imposa amb un men¨² gaireb¨¦ habitual o de celebraci¨® que sorgeix d¡¯una factoria pr¨¨via. Es compra, se selecciona, amb mat¨¨ries primeres o components exposats i repetits de manera massiva al supermercat.

Aquests productes empaquetats complexos triomfen perqu¨¨ s¨®n efica?os i ¨²tils, encara que sigui a costa de la laminaci¨® de les trames urbanes de les botigues de queviures, els ultramarins i les botigues habituals de proximitat a causa dels macroestabliments. L¡¯oferta s¡¯ha redu?t paradoxalment mentre es multiplicaven els centenars d¡¯aliments exposats.

La p¨¨rdua de diversitat comercial es compensa amb l¡¯acumulaci¨® de propostes r¨¤pides, aqu¨ª rau la q¨¹esti¨®: el rellotge i la butxaca. L¡¯oferta i la milit¨¤ncia al menjar que es troba al supermercat no s¨®n directament advers¨¤ries o competidores, conceptualment, de la cuina de mercat, cl¨¤ssica i tradicional, entesa com la f¨®rmula culin¨¤ria congruent, la taula vic¨¤ria dels productes agr¨ªcoles i del mar: cada plat en la seva temporada i la compra, de proximitat.

L¡¯arxiu general i permanent del s¨²per, en llaunes, gel, caixes o bosses, q¨¹estiona la fugacitat del consum, la immediatesa, la frescor del producte d¡¯¨¨poca, fruita, peix, hortalisses i carn del temps.

Hi ha men¨²s saborosos, econ¨°mics o interessants que neixen, es repeteixen o s¡¯inventen des de la gran formaci¨® de les prestatgeries dels supermercats, accedint a productes elaborats, potser congelats o precuinats. Sense firma ni estrelles de rang p¨²blic, apareixen a taula, plats aliens als oficis de la gastronomia que desfila amb molta trompeteria. El triomf ¨¦s el seu ¨²s habitual, est¨¤ avalat pel consens entre la classe mitjana i les classes populars urbanes.

El relat dels possibles ¨¤pats, sense l¡¯aval de la carta de restaurant o el relat preci¨®s del xef a la vora de la taula, satisf¨¤, complau, paladars exigents i encara capritxosos, a dieta o en l¡¯escassetat obligada de la crisi de la cartera. La pand¨¨mia i el tancament de restaurants van impulsar, a m¨¦s, les alternatives privades.

Hi ha tantes versions de plats i men¨²s com cases i boques. V¨¨ncer la rutina ¨¦s un dels reptes dels cuiners an¨°nims que es nodreixen de productes finals del supermercat, que militen en la diversitat, no en la c¨°pia i la imaginaci¨®, que van al que ¨¦s segur, perqu¨¨ els productes de base no varien i tots han estat verificats.

La cuina neopopular es nodreix ¡ªo reneix¡ª entre els lineals dels s¨²per, s¡¯hi troben versions f¨¤cils o modernitzades de receptes arcaiques. Per exemple, la bossa de congelats conserva uns p¨¨sols tendres (en cru) excel¡¤lents per fregir o estofar, hi ha croquetes que sembla que s¨®n casolanes, els bolets variats congelats possibiliten maced¨°nies o companyia de risottos fant¨¤stics, que tenen versions precuinades, en sec.

Entre les capses de cartr¨® o les bosses de gel es reserven brous de peix preparats amb honestedat, que possibiliten un gran arr¨°s o sopes de marisc. Les gambes ben congelades s¨®n m¨¦s que ¨²tils, necess¨¤ries pel preu de les fresques, tan fugaces a la pedra de gel de les peixateries. Qui no reconeix que els peus de porc rostits, envasats al buit, s¨®n vencedors, ja que s¨®n f¨¤cils i m¨¦s que correctes? I ¨¦s notable l¡¯oferta de peixos i mariscs congelats. Hi ha guisats de mandonguilles, callos i fins i tot truites que, possiblement, s¨®n millors que molts dels que se serveixen en barres i restaurants.