Cat¨¤legs po¨¨tics

La poesia per a infants viu un moment ¨¤lgid. Mai abans havien aterrat tants exemplars als aparadors i amb embolcalls editorials tan diferents, i sobretot tan primmirats. Si passem de l¡¯embolcall al contingut, un dels recursos que m¨¦s abunda en el g¨¨nere ¨¦s el d¡¯elaborar reculls que esdevenen una mena de cat¨¤leg d¡¯un tema concret, com ara les quatre estacions, les b¨¨sties, la m¨²sica, el cos hum¨¤ o tants d¡¯altres.

La gent de la meva escala, de Roser Ros (Barcelona, 1950), ¨¦s un exemple clar d¡¯aquest h¨¤bit. L¡¯autora ¨¦s una coneguda narradora oral, escriptora i analista especialitzada en peces que provenen de la tradici¨® oral i popular (cantarelles, moixaines, rondalles). Traject¨°ria i p¨°sit s¡¯entrelluquen i llueixen amb esplendor en aquest t¨ªtol. Val a dir, i aix¨ª ho recorda l¡¯autora en la introducci¨®, que el t¨ªtol ¨¦s un homenatge a un recull de narracions de Joan Salvat-Papasseit que es van editar a principis dels anys vint, que duien per t¨ªtol Els nens de la meva escala, i que ocupen un lloc preeminent en la breu hist¨°ria de la literatura per a infants en catal¨¤.

A La gent de la meva escala, Ros descriu, de manera po¨¨tica, les caracter¨ªstiques dels nens i les nenes que viuen en els diferents pisos d¡¯un edifici i algunes de les situacions que s¡¯esdevenen en els espais comuns, com ara el repl¨¤ o el terrat.

Tot i ser descripcions de les particularitats de cadascun d¡¯ells i petites hist¨°ries on ells s¨®n els protagonistes, els poemes tenen el regust dels contes populars i la sonoritat d¡¯algunes cantarelles. A dins de cada pe?a, l¡¯autora hi embasta, amb destresa i mestria, onomatopeies, jocs de paraules, can?ons populars i rimes, entre d¡¯altres recursos, cosa que converteix el llibre en una galeria po¨¨tica ben original, a la qual les il¡¤lustracions din¨¤miques i alegres de Maria Gir¨®n s¡¯afegeixen amb precisi¨® i hi escauen com anell al dit.

Salvador Comelles (Terrassa, 1959) ¨¦s un escriptor de llarga traject¨°ria que ha excel¡¤lit en el conreu del conte i la narrativa, i que ha evolucionat tamb¨¦ cap a la poesia, molt ben valorada, aquests darrers anys, per la cr¨ªtica, pels lectors i per la comunitat educativa. Llibres com El circ (premi Cr¨ªtica Serra d¡¯Or), Abecedari po¨¨tic, o b¨¦, Bona nit: poemes per a l¡¯hora d¡¯anar a dormir, han esdevingut ja referents del g¨¨nere.

Ara, amb els seves dues darreres obres, Comelles ha anat un pas m¨¦s enll¨¤, tot creant uns cat¨¤legs tem¨¤tics on combina enginy, imaginaci¨® i una atractiva prosa po¨¨tica: Esp¨¨cies extraordin¨¤ries ha estat un dels millors llibres de 2020, en el qual s¡¯endinsa en un joc que firmaria de gust el mateix Gianni Rodari: canviar alguna lletra de la denominaci¨® d¡¯alguns animals, tot creant aix¨ª esp¨¨cies tan particulars com el dramadari, el centveus, la cuca de fum... i dotar-los d¡¯una definici¨® ben sorprenent i divertida.

Aquesta pr¨¤ctica la torna a desenvolupar en el seu darrer llibre, Arbres, en el qual ens ofereix un cat¨¤leg d¡¯arbres imaginaris: l¡¯arbre dels secrets (aquell que escolta sense jutjar, i guarda els secrets de la gent), l¡¯arbre alfab¨¨tic (les seves fulles s¨®n lletres a trav¨¦s de les quals s¡¯expressa, i a l¡¯hivern, despullat de fulles, hiverna en silenci); l¡¯arbre de les quatre estacions (que les viu totes en un sol dia, des del mat¨ª fins a la nit)...

La principal caracter¨ªstica d¡¯aquest recull i de tots aquests arbres ¨¦s el toc de fantasia que l¡¯autor hi aplica i la definici¨® enginyosa que, de cadascun d¡¯ells, se¡¯n despr¨¨n, amb una l¨°gica original i una po¨¨tica meravellosa, adobat amb el marc gener¨®s que li ofereix l¡¯edici¨® i les amables i fantasioses il¡¤lustracions de M¨®nica Armi?o.