Cures d¡¯amistat

Tarda d¡¯abril de 1934. Josep Llu¨ªs Sert far¨¤ una xerrada al sal¨® de la recentment inaugurada joieria Roca. L¡¯envolten unes poques desenes de petitburgesos (pintors, arquitectes, escriptors, m¨²sics), Amics de l¡¯Art Nou, es fan dir, i estan ansiosos per escoltar les idees sobre la casa moderna que el jove arquitecte llan?ar¨¤ sota el suggeridor t¨ªtol La vida i l¡¯habitaci¨®.

Aquell espai que Sert havia dissenyat per al seu gran amic, el joier Rogeli Roca ¡ªun solitari somni racionalista enmig del frond¨®s modernisme de passeig de Gr¨¤cia¡ª era un dels pocs llocs on es podia estar al dia dels moviments d¡¯avantguarda, i la veritat ¨¦s que ja s¡¯anaven anunciant els ¡°esdeveniments¡± que els amics d¡¯ADLAN planejaven portar all¨¤ mateix: una exposici¨® de Hans Arp, una altra sobre Arts dels primitius d¡¯avui i un conjunt de fotografies i objectes de Man Ray.

Tots aquests fets van passar i nom¨¦s en queden documents, revistes i fotografies. Per¨° no est¨¤ de m¨¦s recordar aquella ¨¨poca d¡¯autoexig¨¨ncia de la intel¡¤lectualitat catalana, que veia en l¡¯art la manera d¡¯escapar de la mediocritat i dels mals presagis de la guerra. A difer¨¨ncia del que passa avui, l¡¯artista d¡¯ahir era un individu insolent que poques vegades acabava apaivagat pels diners del seu mecenes.

L¡¯exposici¨® Mir¨®-ADLAN de la Fundaci¨® Mir¨®, prorrogada fins al 5 de setembre, resulta oportuna per treure algunes lli?ons d¡¯aquells breus anys (1932-1936) d¡¯afanyosa modernitat que es va irradiar a altres llocs de la pen¨ªnsula, a m¨¦s de posar en relleu el comprom¨ªs i la complicitat de Mir¨®, que solia exposar les seves obres en prim¨ªcia per als seus amics durant unes poques hores. Era el seu banc de proves, abans d¡¯enviar-les a Par¨ªs, Nova York o Zuric per ser exhibides o adquirides.

Mir¨®-ADLAN no hauria estat possible sense la tasca de formigueta d¡¯Adelita Lobo, secret¨¤ria, tresorera i sempre al centre de les activitats de l¡¯entitat, que durant anys va ser capa? de preservar el batec quotidi¨¤ dels Amics de l¡¯Art Nou. No es reconeixer¨¤ mai prou el bon ofici d¡¯aquells arxivers, i encara avui de les persones responsables dels departaments de conservaci¨® de les col¡¤leccions dels nostres museus, que han estat deixades de banda durant els anys de vaques grasses, quan l¡¯espectacle dels grans noms, els blockbusters i les male?des peces mastod¨°ntiques servien ¡ªi encara s¡¯insisteix en aix¨°¡ª per atraure tot tipus de p¨²blics. Aquesta cura d¡¯humilitat ser¨¤ el regal que deixar¨¤ la pand¨¨mia, amb alguns exemples en forma de petita mostra col¡¤lectiva: Tallers compartits, que s¡¯exhibeix a les sales temporals de la fundaci¨®, plantejada com un deixant de l¡¯estel Mir¨®.

Tallers compartits. Tres casos d¡¯estudi, una iniciativa de la cap d¡¯exposicions de la Fundaci¨®, Martina Mill¨¤, recrea els espais de treball de tres duets d¡¯artistes, Enric Farr¨¦s Duran i Xavier Ristol, amb el seu atelier en un barri industrial de Sabadell; les pintures que Aldo Urbano i Tirso Orive Liarte van crear a Hangar; i els dibuixos i les escultures de Sin¨¦ad Spelman i Idoia Mont¨®n realitzats al taller de HalfHouse, a la Verneda. Aquest ins¨°lit projecte ¨¦s un recordatori viu i tamb¨¦ una celebraci¨® del centenari de l¡¯arribada de Joan Mir¨® a Par¨ªs, al n¨²mero 45 de la Rue Blomet (districte XV), on va compartir estudi amb Pablo Gargallo ¡ªavui en diem un coworking¡ª i va entrar en contacte amb l¡¯esfera cultural de Masson, Artaud, Desnos, Dubuffet, Queneau, Leiris i els germans Pr¨¦vert, tan decisiva per a l¡¯eclosi¨® de la seva visi¨® art¨ªstica. El mateix Mir¨® ho recorda aix¨ª en una carta adre?ada a Jacques Dupin, el 1977: ¡°? la rue Blomet, c¡¯¨¦tait avant tout l¡¯amiti¨¦, l¡¯¨¦change et la d¨¦couverte ¨¤ travers un groupe d¡¯amis merveilleux¡±. O tempora, o mores!