Caf¨¨ Salamb¨®, gust de Gr¨¤cia

Un dels noms que es va estudiar per al local va ser El Caf¨¨ Gran. El va suggerir l¡¯agent liter¨¤ria Carmen Balcells, que es va convertir en accionista del caf¨¨ quan els seus promotors, l¡¯escriptor Pedro Zarraluki ¡ªal qual tamb¨¦ representava¡ª i l¡¯escultor Francisco Gracia, ja no tenien m¨¦s recursos que vendre accions d¡¯una cosa que ni tan sols havia comen?at per acabar l¡¯obra i obrir el negoci. Era el 1992 i el Caf¨¨ Salamb¨® ¡ªque finalment es va anomenar aix¨ª per l¡¯atzar de l¡¯elecci¨® de la novel¡¤la del mateix nom de Gustave Flaubert¡ª va obrir a l¡¯octubre, enmig d¡¯una Barcelona exultant despr¨¦s dels Jocs. ¡°Aix¨° era una de les tres naus d¡¯una f¨¤brica t¨¨xtil que ja havia tancat feia anys. Vaig veure el r¨¨tol que es llogava i en veure-la per dins vaig pensar que era el lloc ideal, que feia un cop de cap¡±, recorda Zarraluki, en una de les dues grans taules ovalades del local que l¡¯any que ve complir¨¤ tres d¨¨cades. Zarraluki, que ja havia tingut un altre local musical a Gr¨¤cia, en volia un altre: ¡°Va ser una idea rom¨¤ntica, fer un caf¨¨ que fos un dels grans, d¡¯aquests que anaven desapareixent, on poguessis fer un caf¨¨, un mojito o unes llenties...¡±. Juntament amb el seu soci volien posar en marxa un negoci d¡¯hostaleria que funcion¨¦s: ¡°Que ens don¨¦s un sou per no estar preocupats pels diners i poder dedicar-nos a all¨° que ens agrada , en el meu cas a escriure¡±. El Caf¨¨ Salamb¨® va anar b¨¦ des del primer moment. Va encaixar al barri, es va convertir en un dels locals de refer¨¨ncia amb un p¨²blic essencialment de Gr¨¤cia i, de forma especial, de molts espectadors dels cinemes Verdi que, abans o despr¨¦s de la sessi¨®, passen pel caf¨¨ a picar alguna cosa. Sense anar m¨¦s lluny, aquest ¨¦s el meu cas. Una ronda que de vegades completo amb una visita a la tamb¨¦ ve?na llibreria Taifa.

La relaci¨® del Caf¨¨ Salamb¨® amb els cinemes ¨¦s f¨ªsica, fins al punt que si s¡¯enderroqu¨¦s la paret de la cuina topar¨ªem de cara amb la pantalla de la sala gran dels Verdi. Com a la pel¡¤l¨ªcula La rosa porpra del Caire, de Woody Allen, per¨° en aquest cas el que traspassaria el pati de butaques serien les aromes de les braves Salamb¨®, del canal¨® de rago?t d¡¯¨¤nec o del bourguignon de mel¨®s de vedella, per dir-ne uns platets. Quan va obrir el caf¨¨, les dues naus que el protegien estaven buides, i al cap dels anys les va llogar Enric P¨¦rez, l¡¯anterior propietari dels Verdi, per ampliar les sales en el que ara ¨¦s el Verdi Park.

El Caf¨¨ Salamb¨® t¨¦ un entresolat ¡ªreconstru?t a imatge del que tenia la f¨¤brica¡ª amb m¨¦s taules i un parell de billars. Un lloc perfecte per a reunions de grups. Ara no, per imperatius d¡¯aforaments de la pand¨¨mia.

Si un dels puntals del caf¨¨ s¨®n els aficionats al cinema ¡ªa m¨¦s d¡¯actors i directors que tamb¨¦ el freq¨¹enten, despr¨¦s de les estrenes¡ª l¡¯altre ¨¦s el m¨®n literari. D¡¯aix¨° en donen fe les fotografies que s¡¯alineen en una paret, una per cada any en qu¨¨ es va organitzar el premi literari Caf¨¨ Salamb¨®: ¡°Eren ¨¨poques molt bones, amb moltes ganes de fer coses. Vam comen?ar el 2000 i la idea era organitzar uns premis en qu¨¨ ning¨² no cobr¨¦s per participar de jurat, els guanyadors s¡¯emportaven el reconeixement del premi i l¡¯obra d¡¯algun artista, tamb¨¦ amic, que hi col¡¤laborava. La FNAC ens ajudava per afrontar les despeses de viatges i hotels dels membres del jurat, aix¨° s¨ª¡±, recorda Zarraluki.

D¡¯aquells bons temps en donen fe les somrients cares d¡¯escriptors d¡¯aquests jurats com Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n, Maruja Torres, Enrique Vila-Matas, Ignacio Mart¨ªnez de Pis¨®n o Mercedes Abad, entre d¡¯altres. Els premis es van acabar el 2008: ¡°La crisi ho va espatllar, qu¨¨ hi farem,¡± es lamenta Zarraluki, autor de novel¡¤les i contes, reconegut amb els premis Herralde i Nadal, entre d¡¯altres, i que no vol barrejar la seva faceta d¡¯escriptor amb la d¡¯hoteler. I ara toca la d¡¯hoteler.

Cada assidu del Caf¨¨ Salamb¨® podria dir quin ¨¦s l¡¯encant del local. Els meus motius: els plats ¡ªha tingut molts cuiners i l¡¯estil s¡¯ha anat modificant¡ª s¨®n atractius i de qualitat; abans de la pand¨¨mia podies prendre alguna cosa r¨¤pida a la barra si anaves sola, ara cal asseure¡¯s a una taula; ¨¦s acollidor i l¡¯ambient ¨¦s tranquil ¡ªels alts sostres del local ajuden que les converses es dissipin¡ª i conserva un aire de l¡¯antiga nau industrial que va ser, com la porta gran de l¡¯entrada, una cosa que cal valorar en un barri que amb prou feines conserva edificis que recordin el seu passat manufacturer.

¡°Hem tingut la sort que els nostres clients siguin, la gran majoria, del barri. Aix¨° va ajudar molt quan vam reobrir despr¨¦s de les restriccions de la pand¨¨mia. Si el Caf¨¨ Salamb¨® hagu¨¦s estat al carrer Ferran, estar¨ªem desesperats. Nosaltres hem pogut recuperar gaireb¨¦ tots els treballadors. Ara nom¨¦s falta poder obrir l¡¯entresolat. Tot tornar¨¤¡±, somriu Zarraluki.