D¡¯un gran bar en surt un gran b¨¦

Al poble hi ha dos serveis que sempre estan de gu¨¤rdia: el capell¨¤ i el bar. Mala cosa si un o l¡¯altre tenen la persiana baixada. Als anys seixanta, els meus avis van assumir la responsabilitat de regentar un d¡¯aquests dos llocs sacres i com que a casa les relacions amb D¨¦u sempre han tingut alts i baixos, van optar per muntar un bar en comptes d¡¯una esgl¨¦sia.

Gaireb¨¦ al final del m¨®n, a la parr¨°quia de Pereiri?a (Cee), a mig cam¨ª entre Fisterra i Mux¨ªa, hi ha el bar de la fam¨ªlia. En el rural gallec, la gent es coneix pel sobrenom de la casa ¡ªels cognoms s¨®n accessoris¡ª i el bar, com no podia ser de cap altra manera, va portar el malnom de la prole: O Pincho. La meva ¨¤via Maruja explica que un rerebestiet poc expert en l¡¯art de la sem¨¤ntica un dia va pescar un salm¨® barrat, un ¡®pinto¡¯, i va comen?ar a cridar: ¡°?Pesquei un pincho! ?Un pincho!¡±. Els ve?ns, sempre a l¡¯aguait, ho van escoltar i com tot sobrenom que sorgeix de la mofa, el pobre home i tots els descendents que vam venir enrere vam quedar batejats com els pinchos.

Les ¨²ltimes tres generacions de pinchos es van criar al bar. El meu pare feia la migdiada en un forat del taulell. La meva germana tenia el bressol sota del televisor i jo vaig arribar a convertir un vell viver, abans ple de n¨¨cores i cabrots, en una caseta improvisada de joguines on passava les tardes. Ara, la meva neboda apr¨¨n a caminar fent quil¨°metres al voltant de la barra.

O Pincho sempre ha estat una casa de menjars d¡¯aquestes de men¨² diari i racions industrials. Primer l¡¯¨¤via Maruja i ara la mare, que es diu com el so d¡¯una ambul¨¤ncia ¡ªNina¡ª, configuren l¡¯¨¤nima del Pincho. La carta ¨¦s la mateixa des que hi ha mem¨°ria: l¡¯¨¤via continua posant les tripes a adobar els dissabtes a la tarda i la mare empastifa la cuina de farina els dijous al mat¨ª per fer l¡¯empanada. I sempre, sempre, fa olor de xurrasco.

Els parroquians tamb¨¦ s¨®n els d¡¯ahir. Amics ja. Fam¨ªlia. Pepe do Labracho i O Portelo, ve?ns, porta amb porta, aixequen la persiana amb la mare per prendre el primer caf¨¨ del mat¨ª. Les seves senyores, Teresa do Flaire i Maruja do Camilo, s¡¯apunten de tant en tant a un descafe?nat r¨¤pid a la tarda per explicar hist¨°ries i acompanyar la sobretaula tardana de la cuinera. Jos¨¦ Manuel do Rato, d¡¯altra banda, reivindica que ell ¨¦s ¡°el client m¨¦s m¨ªtic¡±, el que fa m¨¦s temps que entra al bar de forma ininterrompuda: diu que va comen?ar amb 15 i s¡¯acosta als 60 enganxat al seu caf¨¨ amb llet. Chicoina, Severo i Manolo do Leiteiro ja s¨®n tan de la casa que el calendari que hi ha penjat al bar nom¨¦s serveix per apuntar qui dels tres paga el dinar cada dissabte.

El 90% de la clientela s¨®n homes, per¨° O Pincho sempre ha estat i ser¨¤ un matriarcat. L¡¯¨¤via abans i ara la mare s¨®n les que han estat sempre al capdavant dels fogons i del negoci sencer. Maruja de Vilardouteiro ¨¦s l¡¯ajudanta de cuina i del que faci falta. Tania, filla do Portelo, ¨¦s la cambrera que brega, amb un somriure, amb tota la fauna que entra per la porta: amb prou feines arrufa les celles i la paraula per enfrontar fodechinchos esvalotats i comentaris masclistes de llibre. Nom¨¦s el meu pare ¡ªi ara, al seu lloc, Aldo, el seu gendre¡ª imprimia la veu masculina a la casa de menjars fent caf¨¨s i portant els n¨²meros.

Els bars s¨®n una meravella fins que els veus des de darrere de la barra. La perspectiva canvia i l¡¯¨¨pica es difumina a aquest costat del taulell. Criar-se en un bar significa assumir que el temps dels teus pares i el comandament de la tele es comparteixen amb els clients, les vacances no existeixen i l¡¯esclavitud no es va abolir al segle XIX. O Pincho obre de sol a sol i, fins fa poc, nom¨¦s tancava els dilluns a la tarda o causes de for?a major, com enterraments familiars o una pand¨¨mia mundial.

Tenir un bar a casa, aix¨° s¨ª, et brega en la vida i en les relacions socials. Tractar amb la clientela, veure com interactuen els parroquians o posar l¡¯orella en converses alienes s¨®n exercicis d¡¯immersi¨® en una esp¨¨cie d¡¯estudi observacional d¡¯antropologia social que et reporta habilitats conductuals per sempre.

Impossible recordar totes les hist¨°ries per les quals es va brindar o va penar en aquesta barra de bar ni quants clients van anar escales amunt ¡ªla cuina ¨¦s al primer pis¡ª per plorar-li a la meva ¨¤via els mals de casa o les penes d¡¯amor... Un divan era el que li faltava a ella entre el forn de l¡¯empanada i la cuina de llenya.

El bar familiar t¨¦ aquesta paradoxa que tant et treu com et dona. Et roba vida, descans i, sobretot, temps. Per¨° et donen records, hist¨°ries i una xarxa d¡¯amics, pr¨°xims i coneguts que no hi ha diners que la paguin. Com aquella vegada que el meu pare se¡¯n va anar per sempre a l¡¯arc de Sant Mart¨ª dels pares, que diria La Vecina Rubia, i els parroquians van inundar el bar de petons, abra?ades i favors. Amb la persiana abaixada, aquell dia van plorar com alg¨² de sang i van pintar el mat¨ª m¨¦s amarg amb flors de colors per al que se¡¯n va anar i els que ens vam quedar. Ens van treure un somriure i ens van acompanyar. Un altre dia m¨¦s. Com sempre. Fins que O Pincho va tornar a aixecar la persiana.

Al final, i malgrat tot, d¡¯un gran bar en surt un gran b¨¦.