Mirada feminista a ¡®La Casa de Bernarda Alba¡¯

El llegat de Federico Garc¨ªa Lorca i la seva vig¨¨ncia continuen ¡°m¨¦s vius que mai¡± gr¨¤cies a la capacitat del poeta per anticipar-se al seu temps i vaticinar la societat que encara havia d¡¯arribar, apunta el director de la versi¨® actualitzada de La Casa de Bernarda Alba, Jos¨¦ Carlos Plaza, que pot veure's al teatre Apolo de Barcelona fins al 26 de setembre.

¡°Lorca ja va anticipar en el panorama en qu¨¨ ens trobem avui en dia; una societat sotmesa al control del poder que, en comptes de fomentar la cultura i el pensament cr¨ªtic, prefereix tenir xais com a ciutadans¡±. Aix¨ª de contundent es mostra Pla?a a l'hora de descriure aquesta adaptaci¨®, una oda al pensament cr¨ªtic i a la capacitat perqu¨¨ ¡°cadasc¨² sigui amo del seu propi dest¨ª, m¨¦s enll¨¤ del que la societat opini i dels avantpassats que l¡¯hagin portat al lloc on ¨¦s¡±.

Segons el director, el passat determina la vida de les protagonistes de l'obra. Bernarda Alba ¨¦s esclava del que els seus avantpassats li han ensenyat. ¡°Agafa el relleu del seu difunt marit i duu a terme una actitud autorit¨¤ria amb les seves filles, perqu¨¨ pensa que ¨¦s el que ha de fer; reprodueix all¨° que ha vist sense q¨¹estionar-ho¡±. Plaza afegeix que ¡°a m¨¦s de guiar-se pel passat, la seva actitud no deixa de ser un mecanisme de defensa, perqu¨¨ no t¨¦ cap altra manera de viure. S'aferra a l'autoritarisme per por d'enfrontar-se a la llibertat¡±.

Els elements de la senzilla escenografia reafirmen el missatge que el director vol transmetre. A l'escenari hi ha situat un tronc d'arbre tallat a qu¨¨ nom¨¦s queden les arrels, una met¨¤fora visual per descriure la persist¨¨ncia del passat en la vida present i la dificultat de deslliurar-se d'all¨° que roman en el m¨¦s profund i arrelat de l'¨¦sser.

Cinc germanes, la mare, l'¨¤via i una criada viuen entre les parets de la casa d'Alba. En cap moment no apareix el personatge de Pepe el Romano m¨¦s enll¨¤ del di¨¤leg entre les dones, per¨° la pres¨¨ncia de l'home ¨¦s determinant en el transcurs de l'obra. ¡°Aquesta adaptaci¨® ¨¦s una cr¨ªtica a la depend¨¨ncia dels personatges femenins respecte a l'¨²nic home que apareix al text; totes estan subjectes al que ell decideix. El que vull amb aquesta versi¨® ¨¦s reivindicar el fet que elles mateixes s'alliberin d'aquesta opressi¨®¡±, comenta el director.

De nou, un altre element subtil de l'escenografia incideix en l'espectador d'una forma ¡°gaireb¨¦ subliminar¡±, explica el director. En una de les parets que delimiten l'estructura de la casa hi ha un fresc. La pintura es veu deteriorada, per¨° encara s'hi endevinen les figures que conformen la pintura. Un grup de nimfes llegend¨¤ries gaudeixen del seu erotisme i llibertat, una representaci¨® gr¨¤fica que, en el seu moment, Lorca va anotar per incloure-la a l'obra teatral, malgrat que va morir poc despr¨¦s d'escriure la pe?a. Plaza recupera aquestes directrius del poeta per ¡°mostrar a l'espectador un referent de llibertat d'antany, on la dona gaudia d'emancipaci¨® en tots els nivells, per¨° que, com a la pintura del fresc, les ha devorat el temps¡±.

La mirada constant de la societat i el ¡°xafardeig¡± hi s¨®n tamb¨¦ presents, malgrat que no hi ha cap personatge ali¨¨ a la fam¨ªlia que intervingui en l'obra. L'espectador veu cont¨ªnuament com les dones protagonistes van traient els caps pels arcs de les portes i des de diversos punts de l'escenari per escoltar tot all¨° que passa al sal¨® principal; una acci¨® que representa la sensaci¨® de vigil¨¤ncia permanent que viuen les protagonistes. Fins i tot en diversos fragments del gui¨®, Bernarda mostra la seva preocupaci¨® per les aparences: ¡°No em fico en els cors, per¨° vull bona fa?ana i harmonia familiar¡±.

¡°Espero que l'obra penetri en l'espectador, que li susciti un pensament intel¡¤lectual, per¨° que tamb¨¦ el remogui per dins. Al final, el teatre i la cultura s¨®n per trencar t¨°pics, q¨¹estionar-nos a nosaltres mateixos i el que ens envolta¡±, conclou Plaza.

Consuelo Trujillo i Rosario Pardo encarnen Bernarda Alba i La Poncia, respectivament. El repartiment el completen Luisa Gavasa, Zaira Montes, Montse Peidro, Marina Salas, Ruth Gabriel i Ana Fern¨¢ndez, que actuaran durant un mes i obriran el tel¨® del teatre Apolo de Barcelona.