Via Laietana: mem¨°ria torturada

"Dintre d¡¯un armari del despatx d¡¯en Polo, s¡¯hi trobaven porres de tota mena i n¡¯escollien una cada dia diferent, per a la pallissa de torn, particularment als qui no podien trobar indicis d¡¯identificaci¨® en les responsabilitats del Partit. Els interrogatoris es feien de matinada, dintre el silenci dels passadissos i amb total impunitat. Sovint els de la policia armada que ens custodiaven als soterranis ens havien de baixar totalment desfets¡±. ?s el testimoni de Sebasti¨¤ Piera, supervivent de la Guerra Civil, de Hitler i de l¡¯estepa russa, i d¡¯aquell 1947 als interrogatoris de la Brigada Pol¨ªtico-Social (BPS) a la Jefatura de Via Laietana durant la caiguda dels 80. Ell va salvar la pell, per¨° una par¨¤lisi facial li recordaria cada dia de la seva vida que va estar a punt de perdre-la.

M¨¢s informaci¨®n

¡°Li deien: ¡®Si no parles, pegarem i violarem la teva germana...¡±

?s impossible saber del cert quantes persones van passar per aquell tr¨¤ngol. Sense la documentaci¨® policial, protegida a pany i forrellat als arxius del Ministeri de l¡¯Interior o, pitjor encara, convertida en cendres durant la Transici¨® per ordres del llavors ministre Rodolfo Mart¨ªn Villa, qualsevol quantificaci¨® no pot anar m¨¦s enll¨¤ de la simple conjectura. En tot cas, van ser milers d¡¯homes, majorit¨¤riament, per¨° tamb¨¦ moltes dones, de tot l¡¯espectre ideol¨°gic i perfil social de l¡¯oposici¨® antifranquista. Comunistes, anarquistes, socialistes, catalanistes, estudiants, obrers, i fins i tot intel¡¤lectuals i professionals liberals van tastar, amb m¨¦s o menys rudesa, els m¨¨todes emprats per la Social. Des dels m¨¤xims l¨ªders de les organitzacions clandestines fins als militants de base, les dilig¨¨ncies policials eren comunes per a la majoria. Ingressar a la pres¨® despr¨¦s del pas per la Jefatura, constitu?a, paradoxalment, un alliberament.

Desembre de 1970, quasi un quart de segle m¨¦s tard, i se segueix donant exactament el mateix relat: ¡°Tancat a les cel¡¤les et cridaven a deshores, cont¨ªnuament. No et deixaven dormir. T¡¯amena?aven fent veure amb la pistola que t¡¯anaven a disparar. Tota la panxa negra de pegar-te, cosa que et produeix un dolor terrible. Despr¨¦s, tot tipus de vexacions, cops de peu, la roda, el poli bo i el dolent¡­¡±. Aquest cop ¨¦s Carles Vallejo, sindicalista de CCOO, qui parla sobre la seva experi¨¨ncia de 17 dies a Jefatura. Quedava lluny l¡¯assessorament de la Gestapo nazi a la incipient policia secreta franquista. Tamb¨¦ els cursos impartits per l¡¯FBI a Nova York en t¨¨cniques de contraespionatge als quals el mateix comissari Antonio Juan Creix, trist protagonista d¡¯aquella comissaria, va assistir convidat pel govern del general Eisenhower, a finals dels anys cinquanta.

Totes aquestes innovacions es van notar poc, per¨°, a Via Laietana. La cigonya, amb les mans emmanillades rere els genolls i les cames flexionades; el quir¨°fan, amb el cos sobre una taula i el tronc penjant a l¡¯aire; o la barra, de la qual penjaven el detingut emmanillat, continuaven sent habituals contra els considerats m¨¦s perillosos. Sols els m¨¦s durs i preparats resistien aquelles llargues sessions de turments medievals: no tothom podia emular el pol¨ªtic del PSUC Miguel N¨²?ez, tal com va dir Creix en persona al periodista comunista Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n durant la detenci¨® d¡¯aquest el 1962. Per aix¨° el mateix N¨²?ez, des de la pres¨® de Burgos, es va encarregar de redactar un petit manual (No quiero hablar. El deber de los comunistas frente a la polic¨ªa y los tribunales franquistas), on instru?a els militants sobre com preparar-se. Altres organitzacions l¡¯adaptarien o en farien de propis.

Prohibit parlar-ne

¡°Hemos pasado del gobierno de Franco al gobierno de Kafka¡±, va declarar la cineasta Pilar Mir¨® quan, per ordre d¡¯un tribunal militar, es van segrestar totes les c¨°pies de la seva pel¡¤l¨ªcula El crimen de Cuenca. Era el febrer de 1980 i la cinta tractava sobre uns fets ocorreguts a comen?aments de segle, quan ¡ªsota tortures de la Gu¨¤rdia Civil¡ª dos homes van acabar confessant un assassinat que no havien com¨¨s.

La cruesa de les imatges, en un moment en qu¨¨ els m¨¨todes de la Benem¨¨rita estaven en entredit, va despertar la ira d¡¯un estament militar que encara no havia assumit el recent canvi de r¨¨gim. La pel¡¤l¨ªcula no es va estrenar a Espanya fins un any i mig despr¨¦s i, ironies de la vida, va acabar sent la m¨¦s taquillera de l¡¯any, per davant de Superman II.

De tortura n¡¯hi havia hagut durant tot el segle XX i continuava havent-n¡¯hi el 1981. Al febrer d¡¯aquell any, Joseba Arregi va morir despr¨¦s del seu pas per la Direcci¨®n General de Seguridad, a Madrid. A Via Laietana, les germanes Eva i Blanca Serra, entre d¡¯altres militants independentistes, van denunciar maltractaments. I no serien els ¨²ltims. Est¨¤vem en democr¨¤cia, per¨° algunes coses havien canviat poc. Genuino Navales, inspector en cap de la temible Brigada Pol¨ªtico Social, l¡¯hi havia deixat clar, entre h¨°stia i h¨°stia, a Carlos Vallejo: ¡°Yo soy un professional, soy polic¨ªa con Franco, lo ser¨¦ con la democracia y seguir¨¦ si¨¦ndolo cuando manden los tuyos¡±.

Les tortures eren tantes que el PSUC va acabar fent un petit manual per a ressistir-ho

L¡¯encert¨¤ de ple. Aquell agent aficionat a tallar la circulaci¨® dels canells dels detinguts amb les manilles va ser nomenat el 1982 comissari general de Seguretat, essent l¡¯encarregat de coordinar la visita del Papa i el Mundial de futbol. Hauria estat nomenat cap de la Policia a Barcelona el 1979 si no fos perqu¨¨ CCOO va protestar p¨²blicament pel seu passat i el govern no va voler generar pol¨¨mica. Tothom coneixia qu¨¨ havia succe?t, per¨° ning¨², o quasi ning¨², volia parlar-ne. V¨¢zquez Montalb¨¢n, de nou, amb motiu de la mort del m¨¦s c¨¨lebre de tots els torturadors, es lamentava: ¡°Tampoco sus v¨ªctimas hicimos nada por enfocarles con el reflector. La Reforma hab¨ªa absuelto a los due?os de los Creix, ?hubiera sido justo perseguir a los criados?¡±.

El darrer baluard

Any 2007. Despr¨¦s de llargues i dures controv¨¨rsies entre l¡¯Ajuntament i el govern del PSOE, el Ministeri de Defensa cedeix definitivament el Castell de Montju?c a la ciutat. La fortalesa que havia vigilat i castigat els barcelonins durant m¨¦s de dos segles tornava a la ciutadania. Tot i la manca de definici¨® dels seus usos i la seva llunyania del centre de la ciutat, la recuperaci¨® del castell es va viure com una gran vict¨°ria, entre d¡¯altres, del moviment a favor de la mem¨°ria democr¨¤tica, perqu¨¨ permetria dignificar el pat¨ªbul del president Llu¨ªs Companys. Era, a m¨¦s, el primer gran espai simb¨°lic de la guerra i la dictadura que podia ser reinterpretat com tal. Els altres tres (pres¨® Model, Camp de la Bota i Jefatura) presentaven situacions ben diferents.

La Model estava encara en ple ¨²s (no es tancaria fins el 2017) i la seva reconversi¨® en centre memorial s¡¯albira, encara avui, llunyana per la complexitat de les obres i l¡¯elevat pressupost. El Camp de la Bota, escenari de m¨¦s de 1.700 afusellaments entre el 1939 i el 1952, havia canviat tant respecte aleshores que era irreconeixible i, a m¨¦s, el F¨°rum de les Cultures del 2004 va acabar de trepitjar la poca dignitat que el lloc conservava. La Jefatura de Via Laietana, segurament l¡¯espai amb m¨¦s c¨¤rrega simb¨°lica de tots quatre, tamb¨¦ continuava operativa, per¨° l¡¯edifici i la ubicaci¨® eren tan poc adients per a les necessitats d¡¯un cos policial del segle XXI que no era forassenyat pensar en un canvi d¡¯usos si s¡¯aconseguia una bona permuta de terrenys.

L¡¯Associaci¨® Catalana d¡¯Expresos Pol¨ªtics del Franquisme, entre d¡¯altres entitats memorials, feia anys que ho reclamava. Deu anys despr¨¦s, gr¨¤cies a un notable moviment ciutad¨¤ i pol¨ªtic, el canvi va semblar possible quan el grup d¡¯ERC al Congr¨¦s present¨¤ a la Comissi¨® d¡¯Interior una nova proposici¨® no de llei per reconvertir Jefatura en un centre memorial i, contra tot pron¨°stic, es va aprovar amb els vots de PSOE i Ciudadanos. Cap conseq¨¹¨¨ncia palpable a curt termini per¨°, almenys, un bri d¡¯esperan?a.

Avui, aquella possibilitat ¨¦s m¨¦s llunyana que mai. La reacci¨® de l¡¯Estat al proc¨¦s independentista sembla haver trencat els ponts de di¨¤leg en aquest assumpte. La Jefatura ¨¦s, amb la Subdelegaci¨® del Govern, el m¨¤xim s¨ªmbol de la sobirania estatal al cor de la capital catalana. Quin pol¨ªtic voldria assumir les diatribes dels adversaris si s¡¯atrev¨ªs a arriar la bandera espanyola del balc¨®?

Un faristol ¡®perill¨®s¡¯

En el context pol¨ªtic actual, qualsevol cr¨ªtica al sinistre passat de l¡¯edifici, qualsevol proposta de resignificaci¨® de l¡¯espai, ¨¦s retor?ada fins a presentar-la com un atac a les forces i cossos de seguretat i, de retruc, a l¡¯Estat, en general. Aix¨ª va ser quan el mar? de 2019 l¡¯Ajuntament va instal¡¤lar un faristol explicatiu sobre l¡¯edifici. El ministre d¡¯Interior, Fernando Grande-Marlaska, adre?¨¤ una carta a l¡¯alcaldessa on l¡¯advertia que era ¡°perill¨®s identificar institucions democr¨¤tiques de l¡¯Estat amb un r¨¨gim pol¨ªtic del passat¡±. L¨ªnia argumental que el secretari d¡¯Estat de Seguretat ha emfatitzat recentment en dir que la comissaria ¡°ha estat i ¨¦s un s¨ªmbol de servei p¨²blic des del qual diverses generacions de policies han contribu?t i continuen contribuint a enfortir la democr¨¤cia¡±.

Que no hi va haver depuraci¨® de la policia franquista no ho diuen els vells opositors que hi van ser apallissats, sin¨® el mateix Rodolfo Mart¨ªn Villa, ministre de l¡¯Interior entre 1976 i 1979: ¡°Yo me daba cuenta de las l¨®gicas insuficiencias y de los l¨®gicos fallos de la Polic¨ªa y la Guardia Civil, pero el Estado los necesitaba si quer¨ªa sobrevivir, y era injusto, radicalmente injusto, pol¨ªtica y moralmente, que en un proceso pol¨ªtico como el que nosotros conduc¨ªamos permitiera la m¨¢s m¨ªnima depuraci¨®n¡±.

Per¨°, si realment es vol diferenciar entre ambd¨®s per¨ªodes, per qu¨¨ no assumir d¡¯una vegada aquest llegat inc¨°mode i permetre que l¡¯escenari de la vulneraci¨® dels drets de tantes persones serveixi a la causa de la democr¨¤cia a trav¨¦s del record als que hi van lluitar per ella?

Botxins i resistents

L¡¯edifici de Vila Laietana dona per a un trist ¡®dramatis personae¡¯ entre torturats i torturadors i els que consentiren tot plegat:

Busquets, Joan. Encara un nen durant la Guerra Civil, Busquets (1928) va entrar en contacte amb el moviment llibertari a l¡¯exili a finals dels anys quaranta. Va ser llavors quan s¡¯integra als grups de maquis de la zona, amb els quals realitza diverses incursions a Catalunya. L¡¯octubre de 1949 ¨¦s detingut a Barcelona i torturat durant tres setmanes abans d¡¯ingressar a la pres¨®, on va con¨¨ixer la sent¨¨ncia de mort, commutada per 30 anys de reclusi¨®, dels quals acabaria complint vint a diferents penals.

Cuevas, Tomasa. Militant comunista des de l¡¯adolesc¨¨ncia, amb la desfeta republicana Cuevas (1917-2007) va pagar amb cinc anys de pres¨® i desterrament la seva activitat durant la Guerra Civil. A Barcelona, s¡¯afilia al PSUC i cau detinguda de nou el 1945. Va estar 40 dies a Jefatura, sotmesa a tortures atroces per part dels policies Pedro Polo i els germans Creix, abans d¡¯ingressar en un estat lamentable a la pres¨® de les Corts. La seva viv¨¨ncia, aix¨ª com els nombrosos testimonis de dones torturades i empresonades que va recopilar en diverses obres, demostren que les dones van ser igualment f¨¨rries resistents i v¨ªctimes de la repressi¨®.

Gonz¨¢lez, Carmen. Nascuda a Barcelona el 1956 en el si d¡¯una fam¨ªlia gitana, l¡¯extrema pobresa i la vida n¨°mada van marcar els seus primers anys. El 1973 la van detenir per primer cop, acusada de ser c¨°mplice d¡¯un atracament que havia fet el seu home. Durant els set dies que va estar incomunicada la van cosir a bastonades. D¡¯all¨¤ va passar a la pres¨® de la Trinitat en aplicaci¨® de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitaci¨®n Social. Tot i que la Jefatura va ser l¡¯escenari per antonom¨¤sia de la repressi¨® contra l¡¯oposici¨® pol¨ªtica, els detinguts per delictes comuns tamb¨¦ van ser v¨ªctimes de la brutalitat policial. Rescatar les viv¨¨ncies d¡¯aquestes v¨ªctimes invisibilitzades ¨¦s una tasca tan dif¨ªcil com necess¨¤ria.

Juan Creix, germans. Els dos grans mites negres de la comissaria de Via Laietana. Antonio Juan Creix (1914-1985) va ingressar al cos abans de la guerra. El 1938 va ser detingut i condemnat a mort per contraespionatge, per¨° se li va commutar la pena i va fugir. El 1941 s¡¯integra a la Brigada Pol¨ªtico-Social a Barcelona, on liderar¨¤, amb m¨¨todes brutals, la persecuci¨® de l¡¯oposici¨®, particularment comunistes, tot i que se l¡¯associa a detencions de tot tipus (caiguda dels 80, mort dels maquis Facer¨ªas i Quico Sabater, Fets del Palau...). El 1968 fou traslladat a Bilbao per lluitar contra ETA, i el 1970, a Sevilla. El 1974 va ser cessat, en l¡¯¨²nic cas de depuraci¨® dels cossos policials que es coneix. Vicente Juan va treballar colze a colze amb el seu germ¨¤, especialitzant-se en els cercles catalanistes i estudiantils. Foren els policies m¨¦s famosos i temuts de la dictadura a Barcelona.

Justicia Democr¨¢tica. Organitzaci¨® clandestina creada a finals dels seixanta a Barcelona. Va integrar jutges, magistrats, fiscals i altres membres de l¡¯administraci¨® de just¨ªcia. Durant els anys seg¨¹ents va emetre diversos informes criticant la manca de llibertats i va formar part d¡¯algunes plataformes unit¨¤ries de l¡¯oposici¨®. El comprom¨ªs dels seus membres a favor de les persones detingudes els va comportar sancions i repres¨¤lies, com ara el trasllat for?¨®s del fiscal Carlos Jim¨¦nez Villarejo a Osca, el 1973, despr¨¦s d¡¯intentar el processament del cap de la BPS a Manresa pels maltractaments a un detingut.

Mart¨ªn Villa, Rodolfo. Com a governador civil de Barcelona (maig 1974 - desembre 1975), va ser el m¨¤xim responsable de l¡¯ordre p¨²blic en una etapa de gran conflictivitat pol¨ªtica i constants abusos policials. Responsabilitat que ampliaria en ser nomenat ministre de Governaci¨® amb el primer govern Su¨¢rez (1976-1979). La seva actuaci¨® va estar molt lluny del tarann¨¤ reformista que s¡¯ha autoatorgat. No sols va con¨¨ixer de primera m¨¤ les nombroses actuacions t¨¨rboles dels cossos policials i parapolicials, sin¨® que no va fer res per trencar amb el llegat repressiu de la dictadura.

N¨²?ez, Miguel. Des de ben jove, N¨²?ez (1920-2008) ja llu?a galons de resistent (guerra, condemna a mort, pres¨® i exili), per¨° despr¨¦s de la seva tercera detenci¨®, l¡¯abril de 1958, el seu nom quedaria unit per sempre al de la Jefatura. El van emmanillar d¡¯un canell a un tub de la calefacci¨® a prop del sostre i el van tenir en aquesta postura unes 72 hores. Va romandre 30 dies detingut abans de ser traslladat a la pres¨® Model. No va delatar cap dels seus companys del PSUC. Un cop a la pres¨® de Burgos, on s¡¯hi estaria fins el 1967, N¨²?ez va ser l¡¯encarregat de rebre els militants que venien traumatitzats per les tortures sofertes a mans de la policia.

Polo, Pedro. Com Eduardo Quintela, a qui va estar unit tota la seva vida professional, es va formar com a policia en la dictadura de Primo de Rivera. Amb la Rep¨²blica va posar el seu bagatge repressiu contra elements llibertaris a les ordres de Miquel Badia (el ¡°Capit¨¤ collons¡±). El 1937 creua els Pirineus i actua com a agent doble. Des del 1939 compatibilitza el seu c¨¤rrec de sotscomissari de la BPS a Barcelona amb incursions a l¡¯altra banda de la frontera. Quan es va jubilar el 1962, el van nomenar ¡°comisario general honorario¡± i, encara despr¨¦s, cap del Gabinet d¡¯Informaci¨® del Govern Civil.

Quintela, Eduardo. Forjat en la repressi¨® obrera durant el pistolerisme, amb la Rep¨²blica Quintela (1891-1968) va adaptar-se als diferents canvis de govern, com prova el fet que el 1935 fos cridat com a testimoni per testificar contra el president Companys. Va passar la guerra a la rereguarda franquista, on va tenir contacte estret amb agents de la Gestapo. El mar? de 1939 torna a Barcelona, amb el c¨¤rrec de cap de la futura Brigada Pol¨ªtico-Social. A Via Laietana imposava el terror contra els detinguts a base d¡¯una viol¨¨ncia extrema, com demostren els nombrosos detinguts ¡°su?cidats¡± durant els seus interrogatoris, o torturats fins a l¡¯extenuaci¨®.

C¨¦sar Lorenzo Rubio ¨¦s historiador i coautor de La tortura en la Espa?a contempor¨¢nea.

Cronologia d¡¯un edifici marcat

1929. Entra en funcionament la Jefatura Provincial de Polic¨ªa, dependent del Ministeri de la Governaci¨®, al carrer Via Laietana, 43.

Gener de 1933. El grup d'acci¨® anarquista Nosotros atempta amb explosius contra la Jefatura, fereix un gu¨¤rdia d'assalt i causa desperfectes. La comissaria ja tenia mala fama: era coneguda com "el molino sangriento".

Novembre de 1933. Amb el trasp¨¤s de compet¨¨ncies a la Generalitat, passa a Comissaria General d'Ordre P¨²blic. ?

19 de juliol 1936. El tinent coronel Escofet, al capdavant de la Comissaria, comanda les forces lleials a la Rep¨²blica que, juntament amb les organitzacions sindicals i pol¨ªtiques d'esquerres, aturen el cop d'Estat a Barcelona.

Mar? de 1939. La VI Brigada Regional de Investigaci¨®n Social (coneguda com a Brigada Pol¨ªtico-Social, BPS, que formalment es crearia el mar? de 1941) s'instal¡¤la a la batejada Jefatura Superior de Barcelona.

Febrer de 1940. Alejandro Matos, comunista madrileny que intentava reorganitzar el PSUC, mor tirotejat per l'esquena i rematat a cops de culata despr¨¦s d'un intent desesperat de fugida de la Jefatura, que en aquells moments estava ubicada temporalment a l'avinguda Diagonal perqu¨¨ la seu de Via Laietana estava en obres.

Agost de 1941. Josep Fornells, secretari general de les Joventuts Socialistes Unificades, mor a causa de les tortures sofertes durant tres dies. La seva companya, Soledad Real, detinguda amb ell, coneixeria la not¨ªcia a la pres¨®, on va estar fins el 1957.

Gener-abril 1947. Caiguda dels 80: detenci¨® de quasi un centenar de militants de l'Agrupaci¨® Guerrillera de Catalunya, vinculada al PSUC. La majoria foren torturats salvatgement a l'edifici i posteriorment condemnats a llargues penes de pres¨®; quatre d'ells serien executats el 1949. Durant la detenci¨®, Rafael Roch Bellapart, "agobiado por el remordimiento, se dio a la fuga, arroj¨¢ndose desde el segundo piso del Cuartel a un patio, mat¨¢ndose", segons l'atestat policial. Els mateixos dies va morir Teodoro L¨®pez Colas, membre de les Joventuts Llibert¨¤ries, a causa dels interrogatoris.

Juliol de 1951. El l¨ªder comunista Gregorio L¨®pez Raimundo ¨¦s detingut i torturat brutalment durant deu dies. Les lesions per tot el cos, excepte a la cara, van trigar sis mesos a curar. Quan l'octubre de 1976 el van tornar a detenir, els policies el tractaren ja de "Don Gregorio", en un petit senyal de canvi dels temps..

19 de maig de 1960. Els Fets del Palau (protesta per la prohibici¨® d'El cant de la senyera en un concert de l'Orfe¨® Catal¨¤ en homenatge a Joan Maragall) provoquen una vintena de detencions de membres de l'oposici¨® de signe catalanista, entre ells Jordi Pujol, objecte de tortures i condemnat a set anys de pres¨®.

11 de maig de 1966. Manifestaci¨® de capellans davant la comissaria per protestar per les tortures a l'estudiant Joaquim Boix, detingut durant la Caputxinada. Els sacerdots volien entregar una carta al comissari Juan Creix, per¨° la Policia, els grisos, van carregar amb contund¨¨ncia.

25 de setembre de 1973. Durant la detenci¨® dels membres del MIL Salvador Puig Antich i Xavier Garriga Paituv¨ª, el policia de la BPS Francisco Anguas Barrag¨¢n mor per impacte de bala. Garriga hi fou torturat fins a signar una declaraci¨® inculpat¨°ria contra el seu company, que va ser condemnat per assassinat i executat al garrot el mar? seg¨¹ent.

28 d'octubre de 1973. Detenci¨® de 113 membres de l'Assemblea de Catalunya reunits clandestinament a l'esgl¨¦sia de Santa Maria Mitjancera. Molts d'ells van ser maltractats a l'interior abans d'ingressar en pres¨® provisional.

30 d'octubre de 1976. El Ministeri de Governaci¨® suprimeix la BPS. Tanmateix, personal, atribucions i m¨¨todes emprats quan la dictadura romanen inalterats.

1996. Creaci¨® del Grup 6 de la Brigada Provincial de Informaci¨®n, amb seu a la Jefatura, per investigar els moviments socials a Barcelona. Cr¨ªtiques pels seus m¨¨todes.

Maig de 2013. L'Ajuntament aprova una moci¨® on es reclama que s'instal¡¤li al centre un espai vinculat al foment de la mem¨°ria democr¨¤tica.

Octubre de 2013. El Parlament de Catalunya aprova, amb un sol vot en contra, una moci¨® a favor de convertir la comissaria en un centre memorial¨ªstic per a la ciutat.

Juny de 2017. A proposta del grup d'ERC al Congr¨¦s, la Comissi¨® d'Interior aprova una proposici¨® no de llei per fer de la Prefectura un centre memorial.

Mar? de 2019. L'Ajuntament instal¡¤la un faristol explicatiu de la hist¨°ria de l'edifici a pocs metres. El primer dia ja ¨¦s atacat per grups ultres. El ministre de l'Interior critica amb vehem¨¨ncia la iniciativa.

Octubre de 2019. Persones detingudes en les protestes per la sent¨¨ncia del proc¨¦s manifesten haver patit cops, amenaces i vexacions durant els interrogatoris al centre.