De les tres afirmacions de Pau Casals a les Nacions Unides, nom¨¦s la primera ¨¦s certa

D¡¯aqu¨ª a una setmana, el 24 d¡¯octubre, se celebraran els cinquanta anys de les paraules que Pau Casals va pronunciar a la seu de les Nacions Unides de Nova York quan el secretari general de la instituci¨®, el birm¨¤ U Thant, li va imposar la Medalla de la Pau. En aquell discurs, el mestre va fer p¨²blica la seva condici¨® de catal¨¤, va assegurar que Catalunya havia institu?t el primer Parlament del m¨®n (¡°...much before England¡±) al segle XI, i va declarar solemnement que els catalans, iniciadors de les Nacions Unides, ja eren pacifistes en aquells temps.

De les tres afirmacions, nom¨¦s la primera ¨¦s certa: Pau Casals era efectivament catal¨¤, ja que va n¨¦ixer al Vendrell; les altres dues s¡¯inspiren en un mateix fet: l¡¯Assemblea de Pau i Treva que va presidir l¡¯any 1027 l¡¯abat Oliba a la poblaci¨® rossellonesa de Toluges en continu?tat amb el moviment de la Pau de D¨¦u, promogut per l¡¯Esgl¨¦sia de Roma i actiu a Aquit¨¤nia des de finals del segle X. El seu prop¨°sit era disminuir la viol¨¨ncia feudal, els atacs devastadors dels nobles prou rics per reclutar guerrers i llan?ar-los contra els pagesos amb l¡¯¨¤nim d¡¯apoderar-se de les seves terres i sotmetre¡¯ls a vassallatge. L¡¯ofensiva aprofitava el buit d¡¯autoritat que havien causat les lluites internes del poder comtal que governava els territoris en nom del rei, i no representava una amena?a tan sols per als pagesos, sin¨® tamb¨¦ per als comtes i per a l¡¯Esgl¨¦sia, de manera que el que feia l¡¯Assemblea era defensar uns interessos comuns dins els l¨ªmits que es podia permetre el poder eclesi¨¤stic. No condemnava la viol¨¨ncia a tot hora i en tot moment, sin¨® que proclamava una treva setmanal de dissabte a dilluns i castigava amb pena d¡¯excomuni¨® l¡¯incompliment d¡¯aquesta norma.

D¡¯aquests fets, Pau Casals en conclou les revelacions que fa a les Nacions Unides. ¡°Totes les autoritats de Catalunya ¡ªdiu vivament emocionat¡ª es van reunir per parlar de pau. Al segle XI!¡±. El ress¨° continu d¡¯aquest discurs ha contribu?t com poques coses a covar el mite dels catalans com a poble pacifista, de car¨¤cter progressista i dialogant, distingit entre els altres pobles del m¨®n per haver estat pioner dels drets civils i el parlamentarisme. Si la fantasia de Pau Casals, suggerida per historiadors patri¨°tics, converteix una assemblea de treva en un Parlament medieval, la fantasia popular, que engrandeix tot el que li ¨¦s ofert, ja veu en aquest Parlament l¡¯origen mundial de la democr¨¤cia, segles abans del Bill of Rights angl¨¨s (1689), de la Constituci¨® dels Estats Units (1787) i de la Revoluci¨® Francesa (1789). A poc a poc hem anat arribant on som.