Les penyes fan la guitza a Laporta i al Bar?a

El barcelonisme es pot exercir de tantes maneres que darrerament fins i tot es pot congelar l¡¯abonament despr¨¦s d¡¯un temps en qu¨¨ ha estat de moda el seient lliure. Alliberar o comercialitzar la localitat ¨¦s molt m¨¦s habitual que abans, tot i que hi continua havent culers que consideren el carnet com un tresor que nom¨¦s comparteixen amb familiars o amics en moments especials per al Camp Nou. Mai hi havia hagut tanta milit¨¤ncia a l¡¯estadi com en temps de postpand¨¨mia de la covid-19. Tampoc s¡¯havien vist tantes samarretes del Madrid, i d¡¯equips europeus com l¡¯Arsenal o el PSG, com diumenge passat, dia en qu¨¨ es van posar a la venda m¨¦s de 30.000 localitats i el club va recaptar uns 4,5 milions d¡¯euros.

Hi ha socis que prefereixen veure el seu equip per televisi¨® o ni tan sols se¡¯l miren, i en canvi n¡¯hi ha que no nom¨¦s van al Camp Nou cada partit, sin¨® que s¨®n fidels al Palau Blaugrana. I no ¨¦s ben b¨¦ el mateix, perqu¨¨ el futbol aglutina aficionats barcelonistes que poden ser rivals quan s¡¯enfronten a les seccions al Palau. Hi ha qui ¨¦s del Granollers per l¡¯handbol, de la Penya pel b¨¤squet, del Voltreg¨¤ per l¡¯hoquei patins o del Santa Coloma pel futbol sala, i en canvi tots plegats s¨®n del Bar?a de futbol al Camp Nou. L¡¯ambient del Palau sempre ha estat molt m¨¦s calent que el de l¡¯estadi per m¨¦s que hi hagi una grada d¡¯animaci¨®. I, evidentment, s¡¯ha de comptar amb els culers que no paguen i s¡¯ho miren a dist¨¤ncia, a vegades des de molt lluny de Barcelona.

A efectes an¨ªmics i econ¨°mics, al club li interessa que tant el Palau com el Camp Nou estiguin plens i, per tant, afavoreix la pres¨¨ncia d¡¯aficionats al mateix temps que estudia f¨®rmules per poder monetitzar els fans o fer que paguin per continguts oferts des del Bar?a. I enmig d¡¯abonats, socis i fans hi ha els penyistes, protagonistes a la darrera assemblea del Bar?a, quan van aconseguir que no es pogu¨¦s desfer la Confederaci¨® Mundial, tal com pretenia la directiva de Joan Laporta. No ¨¦s f¨¤cil ser penyista blaugrana a Ciudad Real o a Lle¨®, ni tampoc a Londres o a Pequ¨ªn. Mereixen per tant el reconeixement i l¡¯atenci¨® del Bar?a. Els pobles del pa¨ªs estan plens de penyes que es no paren d¡¯organitzar actes i ajuden a mantenir el teixit associatiu de Catalunya.

L¡¯agra?ment que mereixen, de totes maneres, no se l¡¯haurien de cobrar a partir de favors ni d¡¯influ¨¨ncies, perqu¨¨ aleshores el barcelonisme deixa de ser desinteressat, i m¨¦s encara quan pretenen organitzar-se fins a convertir-se en un contrapoder que busca la complicitat o l¡¯enfrontament amb la junta del Bar?a. Tothom sap el pa que s¡¯hi donava en els temps m¨¦s rancis del club, quan tenir cura de les penyes volia dir controlar tamb¨¦ molts vots a les eleccions i poder ajudar a decidir fins i tot qui seuria a la llotja presidencial del Camp Nou. El que conv¨¦ discutir, doncs, ¨¦s quina ¨¦s la seva funci¨®, una q¨¹esti¨® que no ve pas d¡¯ara, quan s¡¯han de reformular tantes coses, sin¨® que ja se¡¯n parlava fa temps, com queda escrit en un article de Manuel Ib¨¢?ez Escofet a la revista Bar?a de 1959.

¡°Si (les penyes) han nascut de l¡¯amor fervor¨®s al seu club, la seva missi¨® ¨¦s ben clara: servir-lo en tot all¨° que ajudi a la seva grandesa. Les penyes no poden ser casinos d¡¯influ¨¨ncia, ni cercles de vanitats, ni vies per a creure¡¯s que s¨®n socis de categoria superior, sin¨® escamots de sacrifici, els llocs avan?ats d¡¯ofensiva, portaveus d¡¯all¨° que t¨¦ el club de millor. Les penyes han d¡¯¨¦sser presents en tots els moments capitals de la vida de l¡¯entitat i en aquells (¡­) no menys decisius (¡­) No com si es tract¨¦s d¡¯un lloc d¡¯intrigues o de manilla, sin¨® de llars barcelonistes m¨¦s pures, aut¨¨ntiques i sacrificades. Si no ho ¨¦s per demostrar-ho, per qu¨¨ haurien de servir?¡± L¡¯article t¨¦ plena vig¨¨ncia perqu¨¨ es torna a discutir sobre la funci¨® i organitzaci¨® de les penyes del Bar?a.

A Laporta no li ha sortit b¨¦ tirar pel dret i, com a penyora, li toca negociar; no ¨¦s una mala soluci¨® si queda clar que, si b¨¦ el president no pot fer el que li doni la gana, les penyes han d¡¯estar al servei del club i no ser un actiu social que vol negociar el seu vincle amb la junta, i per tant la seva complicitat o animadversi¨® estar¨¤ en funci¨® de com se¡¯ls tracti a les oficines del Camp Nou. La millor manera d¡¯exercir el barcelonisme ¨¦s des de l¡¯activisme, sense esperar res m¨¦s a canvi que el reconeixement per la feina ben feta, ja que cada penya t¨¦ el seu m¨¨rit i el seu sentit i, per tant, la seva defensa i fins i tot el dret a agrupar-se per interessos comuns; res a veure amb els intents d¡¯esdevenir un poder f¨¤ctic. Sense anar m¨¦s lluny, a mi per exemple m¡¯encanta la Penya Gastron¨°mica Bar?a.