Al soci ja no se¡¯l pot enganyar m¨¦s

Ning¨² sabria dir ara mateix qu¨¨ passar¨¤ a l¡¯assemblea del Bar?a d¡¯aquest dissabte despr¨¦s que se suspengu¨¦s la de diumenge passat per no coincidir amb el partit del Camp Nou contra el Val¨¨ncia. Hi ha hagut diferents interpretacions sobre la decisi¨® que va prendre el president Joan Laporta sobre la marxa despr¨¦s d¡¯escoltar Xavier Quera. No hi havia temps per pair ni votar un ordre del dia que donava per a dies i no per a cinc hores, com pensava la junta del Bar?a.

Tal vegada hi va haver exc¨¦s de confian?a per part de la directiva o els dubtes dels socis van superar qualsevol expectativa, per m¨¦s que tothom ja estigu¨¦s avisat des del dia que l¡¯expresident Josep Maria Bartomeu va retirar la proposta de modificar l¡¯escut i va veure com li tombaven la possibilitat d¡¯esmenar l¡¯article dels estatuts que feia refer¨¨ncia a la capacitat d¡¯endeutament del club, un cop ja havia canviat el criteri comptable establert amb la Lliga.

La sensaci¨® aleshores ja va ser que s¡¯havia acabat la broma i que els compromissaris volien fiscalitzar la gesti¨® dels rectors de l¡¯entitat, a m¨¦s a m¨¦s de plantejar aquelles reivindicacions que tanta gr¨¤cia feien als mitjans de comunicaci¨® que es dediquen sobretot a l¡¯entreteniment i a posar humor a una q¨¹esti¨® tan seriosa com ¨¦s el control del club; no hi havia res m¨¦s divertit que treure punta a les intervencions d¡¯alguns socis del Bar?a.

La q¨¹esti¨® ¨¦s que la directiva ja no controla l¡¯assemblea com abans, quan el barcelonisme combregava amb rodes de mol¨ª, i els compromissaris es fan respectar, desconfiats com s¡¯han tornat, no nom¨¦s amb les explicacions de la premsa sin¨® tamb¨¦ amb els qui manen, els hagin votat o no, circumst¨¤ncia que diu molt a favor de la salut democr¨¤tica d¡¯un club que ¨¦s m¨¦s que un club, com passa en el cas del Bar?a.

L¡¯assemblea ha de ser un acte sagrat i no fr¨ªvol, exigent per als que parlen i els que escolten, digne per a tots els que hi participin, encara que nom¨¦s siguin el 0,4% del total de socis del Bar?a. Queda clar des de fa temps que s¡¯ha de millorar la representativitat i l¡¯operativitat, i ara s¡¯ha demostrat que tamb¨¦ conv¨¦ discutir a consci¨¨ncia el full de ruta del club i passar comptes en lloc de treure¡¯s la gent de sobre amb excuses de mal pagador.

Avui m¨¦s que mai cal parlar sobre el model de gesti¨® i de governan?a si no es vol acabar canviant el model de propietat per culpa dels deutes que pengen del mandat de Bartomeu. Hi ha inquietud sobre el paper dels avaladors, alguna operaci¨® econ¨°mica mereix ser m¨¦s detallada i no s¡¯acaba de veure clar que el creditor sigui sempre Goldman Sachs: deixar m¨¦s de dos mil milions d¡¯euros no li pot sortir de franc al Bar?a.

La sensaci¨® ¨¦s que s¡¯improvisa al club i a l¡¯equip per mirar de sortir del pas sense que se s¨¤piga gaire b¨¦ cap on va el Barcelona. Els canvis de gui¨® s¨®n constants i l¡¯Espai Bar?a continua als llimbs, pendent de l¡¯assemblea i d¡¯un refer¨¨ndum, sense que hagi quedat clar com anir¨¤ tot plegat i si els estatuts ho permetran. La cerim¨°nia de la confusi¨® afecta tamb¨¦ l¡¯article 67 i la continu?tat de la junta en cas de dos anys seguits de n¨²meros vermells.

Els m¨¦s solvents s¨®n els executius que lidera Ferran Reverter, m¨¦s que res perqu¨¨ intenten endre?ar l¡¯entitat i volen posar fi a la disbauxa d¡¯aquests anys. Els socis se senten m¨¦s responsabilitzats que mai despr¨¦s que hagin fallat els controls interns del club; volen delimitar responsabilitats pel passat i demanar garanties per al futur. Al soci, com deia N¨²?ez, no se¡¯l pot enganyar; ara s¡¯hi podria afegir que no se¡¯l pot enganyar m¨¦s.