L¡¯In-Edit comen?a a caminar a mig gas

Fa dinou anys el festival In-Edit va iniciar una incerta etapa per la qual gaireb¨¦ ning¨² no donava ni cinc c¨¨ntims. Un certamen ¨²nicament dedicat a documentals musicals semblava tenir poc futur, per¨° gaireb¨¦ dues d¨¨cades despr¨¦s la realitat els ha donat la ra¨®, encara que tot sembla estar canviant, no a millor ni a pitjor, si no portant les coses a un pla diferent. La irrupci¨® de les plataformes televisives ha trastocat les lleis del mercat i aconseguir estrenes ¨¦s summament dif¨ªcil. Aix¨ª, moltes de les pel¡¤l¨ªcules capdavanteres d¡¯aquesta edici¨® ja han passat per altres festivals i, fins i tot, poden trobar-se amb certa facilitat a internet (encara que no sempre de forma legal).

I si fallen els noms de categoria tamb¨¦ l¡¯audi¨¨ncia, ja que, com s¡¯ha comprovat en els primers dies, no sempre el ganxo de la pantalla gran ¨¦s suficient per omplir sales.

El segon dia del festival va destacar la pres¨¨ncia de The Myths and the Legendary Tapes, centrada en el personatge, en realitat, en el descobriment tard¨¤ d¡¯una cinta en una capsa de cereals, de Delia Derbyshire, matem¨¤tica i pionera brit¨¤nica de la m¨²sica electr¨°nica dels anys seixanta que ja ens va enamorar en la sessi¨® de clausura de l¡¯any passat en participar en un film extraordinari, Sisters with transistors, que amb molt bon criteri s¡¯ha repetit en la programaci¨® d¡¯aquest any i es va poder veure diumenge a la tarda.

Les dues pel¡¤l¨ªcules parlen del pes important de la dona en els inicis de la m¨²sica electr¨°nica, per davant de molts homes que van acaparar els honors medi¨¤tics. La ll¨¤stima ¨¦s que la projecci¨® de diumenge a la sala 5 dels multicinemes Aribau nom¨¦s registrava un trist ter? de la seva entrada. Una assist¨¨ncia m¨¦s que discreta que s¡¯ha repetit al llarg de tot el cap de setmana.

Dissabte a la tarda, malgrat que l¡¯olor de crispetes era irritantment intensa a l¡¯entrada, m¨¦s propi d¡¯un cinema de barri (si ¨¦s que en queda cap) que d¡¯un certamen cultural, a l¡¯interior de la sala 5 poca gent s¡¯havia reunit per recordar Rick James. Probablement la seva ¨¨poca ja ha passat, pocs el recorden i menys el ballen, per¨° el film de Sacha Jenkins val la pena perqu¨¨ no nom¨¦s mostra la personalitat del m¨²sic, sin¨® tota una generaci¨® d¡¯afro nord-americans que van lluitar per posicionar-se en una societat que en el millor dels casos els ignorava.

Poc van canviar les coses l¡¯endem¨¤. A primera hora de la tarda l¡¯olor de crispetes era gaireb¨¦ imperceptible, la m¨¤quina diab¨°lica acabava de posar-se a funcionar, per¨° a la sala dominaven les butaques buides, encara que aquesta vegada els absents no es van perdre res. Symphony of noise no deixa clar si ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula a favor o en contra de Matthew Herbert, en realitat, si Herbert est¨¤ a favor o en contra del seu propi personatge i del seu, en certs moments, bastant dubt¨®s gust musical.

Travessar el carrer Aribau canviava una mica les coses. No nom¨¦s l¡¯ambient ja no feia olor de crispetes, sin¨® que estava una mica m¨¦s caldejat. Dissabte es va omplir la sala 4, de mida mitjana, per assistir a la projecci¨® de Trance, en qu¨¨ el director Emilio Belmonte persegueix Jorge Pardo al llarg de dos anys mostrant moltes de les facetes del magn¨ªfic saxofonista i flautista madrileny. I no nom¨¦s les musicals, ja que tamb¨¦ es penetra en aspectes molt m¨¦s ¨ªntims. Un film important que, a m¨¦s, inclou una quantitat de m¨²sica d¡¯alt voltatge que mereix ser vista en pantalla gran i que justifica aix¨ª l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯In-Edit. Belmonte lluita perqu¨¨ la cinta entri al circuit de sales comercials, esperem que tingui ¨¨xit i que el p¨²blic que no pot assistir als festivals no se la deixi perdre.

Diumenge aquesta sala gaireb¨¦ es va omplir per a una pel¡¤l¨ªcula aparentment poc atractiva, per¨° que acaba captivant. A Narciso Em F¨¦rias Caetano Veloso explica al llarg de 90 minuts de c¨¤mera fixa dos mesos de pres¨® el 1969. Una an¨¨cdota m¨ªnima comparada amb la seva immensa traject¨°ria, per¨° quan Caetano es posa a parlar senzillament enamora. I, a m¨¦s, canta Hey Jude. Els que van acceptar el repte segur que en van sortir altament satisfets, no per la qualitat f¨ªlmica del producte, sin¨® per l¡¯atractiu expansiu del savi cantautor brasiler.