La Central, una llibreria ¡®de premi¡¯ als seus 25 anys

La feina d¡¯un llibreter ¨¦s ¡°descobrir autors i obres, i destacar-los¡± entre la mir¨ªada dels que es publiquen, i m¨¦s a Espanya. O aix¨ª entenen l¡¯ofici Antonio Ram¨ªrez i Marta Ramoneda, que el 6 de mar? de 1996 van crear La Central entre auguris nefands per apostar per un m¨®n de llibres i de paper que semblava que desapareixia. En canvi, avui ¨¦s model d¡¯una tipologia de llibreries que enveja mig Europa. Per celebrar aquest quart de segle se¡¯ls ha acudit convocar un premi literari, La Central 25. Per¨° tamb¨¦ diferent, com ells, esclar: hi poden aspirar originals de narrativa o assaig; han de ser curts (no han de sobrepassar les 50.000 paraules) i el jurat ser¨¤ format per... editors de somni.

Sandra Ollo (Acantilado / Quaderns Crema), S¨ªlvia Ses¨¦ (Anagrama), Rebeca Gonz¨¢lez (Blackie Books), Luis Solano (Libros del Asteroide); Carlo Feltrinelli (president de Giangiacomo Feltrinelli Editore) i Santiago Tob¨®n (Sexto Piso), junt amb tres membres de l¡¯equip de la llibreria, conformen una esp¨¨cie de dream team d¡¯editors per jutjar les obres que optin al premi en la seva convocat¨°ria en castell¨¤. Els que es decideixin a fer-ho en catal¨¤ tampoc es podran queixar: Isabel Obiols (Anagrama), Montse Ingla i Antoni Munn¨¦ (Arc¨¤dia), Monika Zgustov¨¢ (Galaxia Gutenberg), Aniol Rafel (Edicions del Periscopi), Laura Huerga (Raig Verd) i, de nou, tres membres m¨¦s de la casa, entre ells Ramoneda.

Com a succedani del somni de ser editor de Ram¨ªrez ¨Cde moment encara no satisfet, malgrat un parell d¡¯intents des de la mateixa llibreria¨C, els premiats (que rebran 4.000 euros per categoria) seran editats per la mateixa La Central, en una tirada de 1.500 exemplars que es vendr¨¤ nom¨¦s a les cinc botigues (tres a Barcelona, dos a Madrid) que avui componen la cadena (en van arribar a ser set). Per¨° les obres quedaran posteriorment lliures de drets per poder ser publicades per qualsevol editorial, amb prefer¨¨ncia inicial per als segells que componen els jurats.

¡°De moment, el premi ser¨¤ de convocat¨°ria ¨²nica, per¨° no descartem que tingui continu?tat¡±, afirma Ram¨ªrez, optimista despr¨¦s de comprovar que, en amainar la pand¨¨mia, ¡°sembla que hi ha una fornada de nous lectors que s¡¯est¨¤ consolidant, joves que han incorporat la llibreria en la seva pr¨¤ctica de lleure¡±. ?s un dels molts canvis que ha experimentat l¡¯ofici al llarg d¡¯aquest quart de segle, quan van sortir en un context de tenalla en el qual semblava que nom¨¦s es podia ser un megacentre de lleure del tipus FNAC o una llibreria molt especialitzada. ¡°Ens deien que est¨¤vem bojos, que el paper es moria, un discurs p¨²blic que afectava fins i tot els bancs, que no et volien concedir cr¨¨dits per obrir una llibreria¡±, recorda.

Botigues f¨ªsiques i soci itali¨¤

A aquest caldo de cultiu, dominant entre finals dels anys 90 i fins a finals dels 2000, va seguir el del suposat imperi del digital a partir dels e-books, les tauletes i lectors electr¨°nics i del final de les llibreries f¨ªsiques davant l¡¯aven? del comer? en l¨ªnia. La resposta de La Central sempre va ser just la contr¨¤ria: el petit local del carrer Mallorca es va ampliar amb un pis superior (1998) i tot seguit es va inaugurar La Central del Raval a l¡¯antiga Capella de la Miseric¨°rdia del carrer Elisabets (850 metres quadrats, el 2003); la primera botiga a Madrid arran de l¡¯ampliaci¨® del Reina Sofia (2005); la ubicada al Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona (2008) i La Central de Callao a Madrid (12.000 metres quadrats, 2012). En aquesta consolidaci¨® no ¨¦s aliena l¡¯entrada, el 2011, de capital del segell itali¨¤ Feltrinelli, avui el soci de refer¨¨ncia amb la meitat de les accions d¡¯una particular pime que compta amb uns 75 treballadors.

En totes bull l¡¯activitat dels cursos culturals i de lectura que promou L¡¯Acad¨¨mia de la Central, que d¡¯una tacada genera p¨²blic i clients. ¡°Ning¨² no concep avui una llibreria sense activitats, un lloc on nom¨¦s es venguin llibres; per¨° aix¨° fa 25 anys calia provar-ho; ¨¦s un altre dels grans canvis¡±, cita Ram¨ªrez. I amb tot aix¨°, per¨° en especial la creaci¨® d¡¯¡°un ambient en qu¨¨ el client senti els llibreters pr¨°xims i c¨°mplices¡±, creu que han ajudat en l¡¯eclosi¨®, en els ¨²ltims anys, d¡¯¡°una vintena de llibreries independents que van m¨¦s enll¨¤ de la pura venda, amb un encant i una personalitat singulars i de les quals Barcelona hauria de sentir-se molt orgullosa, perqu¨¨ aqu¨ª ja en s¨®n el 40% i a It¨¤lia pr¨¤cticament ni n¡¯hi ha i a Anglaterra amb prou feines suposen el 3%¡±, assegura per comparar.

¡°Ning¨² no busca avui dia llibreries gegantines, amb 60.000 refer¨¨ncies, i en canvi s¨ª les que tinguin alguna particularitat, un car¨¤cter, on els llibres s¨®n escollits per gent que llegeix i que ¨¦s capa? de dialogar amb el client i tenir una base de relacions humanes. Hi ha una altra manera de comprar llibres¡±. ?s el revers del model que promou el gegant del comer? electr¨°nic Amazonque es va acostant, de mitjana, a ser el canal per on passen el 25% dels llibres que es venen a Espanya. ¡°Fa dos anys, les nostres vendes on line no arribaven a l¡¯1%, per¨° ¨¦s que ara s¨®n amb prou feines entre el 4 i el 5%, per a nosaltres ¨¦s una cosa complement¨¤ria¡±, exposa Ram¨ªrez, no sense cert orgull. ¡°No hem fet grans inversions en aix¨°, en canvi s¨ª a les botigues f¨ªsiques: en el meu pols amb Amazon, la meva batalla era aconseguir l¡¯espai del jard¨ª¡±, diu assenyalant el que llueix avui La Central del Raval. Llibreries, com els seus fundadors, de car¨¤cter.