L¡¯obrer desconegut a l¡¯Assemblea de Catalunya
Els 50 anys de la vaga de Seat i de la plataforma fundada el 7 de novembre de 1971 donen relleu a l¡¯oblidat paper dels treballadors en la lluita pol¨ªtica del tardofranquisme
Tres consignes, quatre punts, cinc minuts de silenci, un obrer... i un mili¨® de manifestants. Aix¨ª es pot sintetitzar el que va representar l¡¯Assemblea de Catalunya, constitu?da ara fa 50 anys, el 7 de novembre de 1971, per unes 300 persones d¡¯un ampli espectre d¡¯organitzacions pol¨ªtiques, socials, sindicals, ve?nals, culturals, professionals i cristianes en una sessi¨® clandestina celebrada a l¡¯esgl¨¦sia de Sant Agust¨ª de Barcelona. Despr¨¦s d¡¯un primer intent fundacional el 23 de maig, frustrat per la policia, la gran vaga que aquella tardor van protagonitzar els 22.000 obrers de Seat ¡ªen la qual va morir, per trets de la policia, el soldador Antonio Ruiz Villalba¡ª va fer de catalitzador de la creaci¨® de l¡¯organisme unitari de l¡¯antifranquisme a Catalunya. El moviment que van gestar l¨ªders pol¨ªtics i intel¡¤lectuals a Montserrat, en esgl¨¦sies i en domicilis de l¡¯Eixample i Sarri¨¤, en bona mesura va ser forjat a les f¨¤briques i als barris obrers del pa¨ªs.
L¡¯Assemblea de Catalunya es va dissoldre sis anys despr¨¦s, el novembre de 1977, en paral¡¤lel al restabliment de la Generalitat i a la constituci¨® del Govern provisional del president Josep Tarradellas. Aquell enlla? amb la legalitat republicana, ¨²nic gest de ruptura pol¨ªtica de la Transici¨® espanyola, va ser for?at per les eleccions del 15 de juny de 1977 (guanyades a Catalunya per les forces d¡¯esquerra, socialistes i comunistes, i pel conjunt de partits catalanistes) i pels centenars de milers de manifestants (la xifra del mili¨® es va arrodonir; top¨°grafs militars en van certificar 750.000) que es van manifestar l¡¯Onze de Setembre sota el lema de l¡¯Assemblea: ¡°Llibertat, Amnistia i Estatut d¡¯Autonomia¡±.
La triple consigna que el periodista Antoni Batista ¡ªcoautor, amb Josep Play¨¤, del can¨°nic La gran conspiraci¨®. Cr¨°nica de l¡¯Assemblea de Catalunya (Emp¨²ries, 1991)¡ª diu que ha estat ¡°probablement la m¨¦s pintada mai pels carrers de Barcelona¡± amaga o deixa en angle mort, no obstant aix¨°, tres elements rellevants per entendre ¡°un dels episodis m¨¦s importants de la nostra hist¨°ria contempor¨¤nia¡±.
Els dos elements ocults m¨¦s reivindicats en determinats cercles s¨®n, per una banda, l¡¯addenda del punt tres de la declaraci¨® fundacional de l¡¯Assemblea, que no es pintava als carrers per¨° estava escrita als papers, i que reivindicava l¡¯Estatut ¡°com a via per arribar al ple exercici del dret d¡¯autodeterminaci¨®¡±. Per altra banda, hi ha el punt quatre de la declaraci¨®, fora de la famosa triple consigna per¨° no menys important: ¡°La coordinaci¨® de l¡¯acci¨® de tots els pobles peninsulars en la lluita democr¨¤tica¡±.
El tercer element oblidat sobre l¡¯Assemblea de Catalunya, en el record de la qual preval el relat pol¨ªtic, ¨¦s el paper que hi va tenir el moviment obrer i que, justament, t¨¦ a veure amb els cinc minuts de silenci de la sessi¨® constituent del 7 de novembre de 1971. Batista i Play¨¤ ho narren aix¨ª: ¡°Va obrir l¡¯Assemblea Josep Andreu Abell¨® amb una breu al¡¤locuci¨®. Van continuar Agust¨ª de Semir, que va llegir el document Resum de treball de la pre-Assemblea, i Joan Revent¨®s, que va llegir l¡¯informe pol¨ªtic redactat per la Comissi¨® Preparat¨°ria. Despr¨¦s comen?a el torn de paraules. Interv¨¦ Joan Colominas per fer una emocionada salutaci¨® als amics de la Seat i demana cinc minuts de silenci per la mort del treballador Antonio Ruiz Villalba a mans de la policia tot just feia vint dies¡±.
Malferit de bala el 18 d¡¯octubre, quan la policia va desallotjar a cavall ¡ªamb ajuda d¡¯helic¨°pter i tanqueta antidisturbis¡ª la factoria de Seat de la Zona Franca, ocupada per milers d¡¯obrers en solidaritat amb sindicalistes acomiadats per voler negociar un canvi de torn, Ruiz Villalba va morir l¡¯1 de novembre. El seu enterrament, l¡¯endem¨¤, va ser ¡°en secreto, con gran despliegue de polic¨ªa al paso de la comitiva f¨²nebre, con coches del 091, de la Brigada Social, como ¨²nicos acompa?antes hasta el cementerio de Les Corts¡±. Aix¨ª s¡¯explica al n¨²mero 35 d¡¯Asamblea Obrera, butllet¨ª de CCOO datat el 10 de novembre.
El full ciclostilat informava de la creaci¨® de l¡¯Assemblea i saludava ¡°este important¨ªsimo acontecimiento pol¨ªtico que marca una nueva fase de la lucha unida de todo el pueblo para liquidar la dictadura franquista¡±. No obstant aix¨°, Asamblea Obrera dedicava m¨¦s atenci¨® a Seat, a la vaga de la f¨¤brica Roca de Gav¨¤ (iniciada tamb¨¦ a finals d¡¯octubre) i a la detenci¨®, el mateix 2 de novembre, del sindicalista de Seat Carles Vallejo, ¡°acusado de llevar octavillas de la Comisi¨®n Obrera, precisamente de las que llamaban a denunciar el asesinato de Antonio Ruiz¡±.
Un obrer a l¡¯Assemblea
Hi ha un altre nom propi relacionat amb Seat que ¨¦s clau per contextualitzar com i per qu¨¨ va n¨¦ixer l¡¯Assemblea de Catalunya. ¡°La pres¨¨ncia d¡¯un delegat de la Comissi¨® Obrera de Seat a l¡¯¨²ltima reuni¨® de la comissi¨® preparat¨°ria va influir-hi decisivament. Es tractava de donar tamb¨¦ una resposta pol¨ªtica a l¡¯ocupaci¨® polic¨ªaca de la factoria Seat de la Zona Franca¡±, diu la cr¨°nica de Batista i Play¨¤. Per¨° deixa en l¡¯anonimat el treballador que va participar en la reuni¨®, que va fer-se a casa del periodista i productor cinematogr¨¤fic Pere Ignasi Fages, a la Gran Via: ¡°El delegat de Seat, justament, va ser el primer d¡¯arribar, i com que Fages no el coneixia, el va tancar a la cuina, on va romandre fins que va arribar Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz i el va identificar. En aquell sopar, celebrat amb tota probabilitat el dijous 4 de novembre de 1971, hi s¨®n presents, a m¨¦s dels esmentats i entre d¡¯altres, Josep Benet, Agust¨ª de Semir, Jordi Castell¨¤, Josep Andreu Abell¨®, Quico Vila-Abadal, Borja Aragay, Joan Revent¨®s i Josep Sol¨¦ Barber¨¤¡±.
La recerca de l¡¯Arxiu Hist¨°ric de CCOO per a l¡¯exposici¨® Cinc minuts de silenci. El moviment obrer i l¡¯Assemblea de Catalunya, que es pot visitar fins al desembre a la seu del sindicat a Via Laietana, ha perm¨¨s identificar aquest sindicalista: Pedro L¨®pez Provencio. Nascut el 1944 a M¨²rcia, emigrat a Barcelona amb quatre anys, membre de CCOO des del 1964 i afiliat al PSUC el 1971, explica que no el van tancar a la cuina, sin¨® en una saleta, i que no va ser el Guti, sin¨® Sol¨¦ Barber¨¤, qui el va identificar. ¡°Vaig trucar al timbre, vaig preguntar si era all¨¤ l¡¯Assemblea de Catalunya o alguna cosa per l¡¯estil, i el que em va obrir, amb cara de susto, em va tancar en un despatxet. Mentre esperava, de tant en tant s¡¯entreobria la porta i alg¨² treia el cap¡±, explica. Fins que va apar¨¨ixer Sol¨¦ Barber¨¤, a qui coneixia perqu¨¨ era advocat de CCOO.
>En ¡°un menjador amb una taula molt ben parada¡±, Sol¨¦ Barber¨¤ va introduir L¨®pez Provencio en una selecta reuni¨® clandestina ¡°amb gent que semblava molt important¡±. Convocat per explicar la lluita de Seat ¡°mentre altres membres de la Comissi¨® Obrera feien el mateix anant a veure el bisbe o al Col¡¤legi d¡¯Advocats¡±, el sindicalista diu que no va ser conscient fins molt despr¨¦s de la transcend¨¨ncia d¡¯aquella cita. ¡°Vaig dir que tots els treballadors de la Seat i, en general, tots els treballadors del m¨®n est¨¤vem per enderrocar la dictadura i conquerir tots els drets i llibertats¡±, recorda. I com que Seat portava dues setmanes aturada i els seus 22.000 treballadors es feien sentir amb mobilitzacions als carrers, el nucli impulsor de l¡¯Assemblea va quedar impressionat. Aix¨ª com L¨®pez Provencio evoca ¡°la por als rostres dels policies¡± que el 18 d¡¯octubre van rebre l¡¯ordre de desallotjar Seat, de la reuni¨® del 4 de novembre en recorda ¡°les cares que els assistents posaven, com dient: ¡®Aix¨° va en serio i cal canalitzar-ho pol¨ªticament¡¯¡±.
661 vagues
Per¨° aix¨° no era nom¨¦s la Seat de Zona Franca. Ni la Roca de Gav¨¤. Ni Explosivos R¨ªo Tinto, de Balsareny, tamb¨¦ en vaga aquells dies. Ni la Harry Walker de Nou Barris, protagonista d¡¯una emblem¨¤tica vaga entre el 16 de desembre de 1970 i el 15 de febrer de 1971. Ni la Siemens de Cornell¨¤, que, com certifica el llibre d¡¯actes del seu jurat d¡¯empresa, amb cal¡¤ligrafia excel¡¤lent, la tardor de 1971 va viure repetides jornades de vaga ¡°que nada tienen que ver con la empresa porque el paro se produce en se?al de protesta por los sucesos ocurridos en la factor¨ªa Seat¡±.
El delegat de Seat va ser
el primer a arribar, per¨° com que ning¨² sabia qui era el van tancar
La realitat ¨¦s que al llarg de tot 1971, en ple franquisme i just despr¨¦s de l¡¯estat d¡¯excepci¨® decretat arran del judici de Burgos a membres d¡¯ETA, al conjunt de l¡¯Estat hi va haver 661 vagues, que van implicar 222.000 obrers, segons dades de l¡¯Organitzaci¨® Internacional del Treball (OIT). Van ser menys que les 1.547 vagues de 1970, les 2.000 de 1974, les 2.807 de 1975 o el m¨¤xim de 3.662 (amb 2,5 milions d¡¯obrers implicats) del 1976. Per¨° la singularitat de les vagues de 1971 ¨¦s que la immensa majoria van ser a Catalunya: mig miler de conflictes obrers localitzats en 300 empreses diferents (algunes van repetir) de 40 localitats catalanes, sobretot de la Barcelona metropolitana.
Aquestes xifres de Catalunya, extretes d¡¯un buidat de la publicaci¨® clandestina Informaciones Obreras, proven que els conflictes obrers de 1971 eren tant per causes laborals com pol¨ªtiques, i que van tenir molt a veure amb protestes contra el proc¨¦s de Burgos. En qualsevol cas, les dades certifiquen el que ja ressaltaven els textos preparatoris de l¡¯Assemblea de Catalunya: la import¨¤ncia del moviment obrer en la seva g¨¨nesi. Aix¨ª queda recollit al primer document Cap a l¡¯assemblea de Catalunya, del febrer de 1971: ¡°Els treballadors han estat l¡¯element m¨¦s potent amb una continu?tat de lluita, amb les seves assemblees, aturs, vagues, el desenvolupament unitari del moviment solidari, la capacitat d¡¯enfrontament a la repressi¨® i l¡¯enfrontament pol¨ªtic amb el r¨¨gim¡±.
Aix¨° t¨¦ import¨¤ncia at¨¨s el relat establert que l¡¯embri¨® de l¡¯Assemblea de Catalunya es troba en la tancada de 300 intel¡¤lectuals a Montserrat, del 12 al 14 de desembre de 1970, contra el judici de Burgos. El cineasta i art¨ªfex d¡¯aquella tancada i de l¡¯Assemblea, Pere Portabella, ho va recordar, el 9 de setembre passat, en un acte organitzat per CCOO a l¡¯esgl¨¦sia de Sant Agust¨ª: ¡°L¡¯11 de desembre, a les vuit del mat¨ª, quan sortia de la dutxa per pujar a Montserrat, em va venir a veure l¡¯Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz, l¡¯entranyable Guti, secretari general del PSUC, per renyar-me: ¡®Una vegada m¨¦s, intel¡¤lectuals, professionals i artistes opteu per trobades elitistes que us allunyen de les classes treballadores. L¡¯enfrontament contra la dictadura s¡¯ha de donar en territori urb¨¤, no a Montserrat. ?s un error monumental¡¯. El dia 14, a les vuit del mat¨ª, es va presentar de nou el Guti, aquest cop per felicitar-nos per l¡¯¨¨xit local i internacional de la tancada. Amb euf¨°ria compartida, l¡¯Antoni va dir: ¡®Si 300 intel¡¤lectuals, professionals i artistes heu aconseguit elaborar aquest manifest tan contundent sense problemes o divisions, s¡¯ha de comen?ar a pensar en una gran Assemblea de Catalunya com a plataforma unit¨¤ria per a la conquesta de les llibertats¡±.
La idea va ser assumida per la Comissi¨® Coordinadora de Forces Pol¨ªtiques, i el 23 de febrer de 1971 Guti¨¦rrez D¨ªaz va presentar el document Cap a l¡¯Assemblea de Catalunya, del qual es farien 10.000 c¨°pies, en una primera reuni¨® preparat¨°ria a casa del socialista Joan Revent¨®s, al carrer Angl¨ª. Com expliciten Batista i Play¨¤, ¡°at¨¨s que els principals partits que l¡¯empenyien eren els de l¡¯esquerra socialista i, sobretot, comunista, la pres¨¨ncia del moviment obrer a l¡¯Assemblea era l¨°gica".
Obrers i catalans
A Perviv¨¨ncia de Catalunya (Afers, 2020), l¡¯historiador Jordi Casassas diu que ¡°les grans mobilitzacions en contra el proc¨¦s de Burgos el 1970 van acabar de consolidar aquesta hegemonia comunista i van obrir el proc¨¦s que va desembocar en la creaci¨® de l¡¯Assemblea de Catalunya¡±. Per¨° s¨®n Carme Molinero i Pere Ys¨¤s qui, ja el 1989, fent la primera hist¨°ria de CCOO de Catalunya, van apuntar al seu ¡°paper decisiu en la lluita contra el franquisme¡± i al ¡°paper rellevant dels comunistes en l¡¯alian?a interclassista que es concretava a l¡¯Assemblea de Catalunya¡±. El 2008, en la tesi doctoral publicada sota el t¨ªtol Clase obrera, antifranquismo y cambio pol¨ªtico (Catarata), Xavier Dom¨¨nech va anar una mica m¨¦s enll¨¤: ¡°La constituci¨® de l¡¯Assemblea de Catalunya seria un bon exemple¡± de ¡°com l¡¯acci¨® dels moviments socials, i el moviment obrer en particular, va crear i transformar la societat¡±. Fins al punt que Dom¨¨nech cita com a precedent no tant la tancada de Montserrat sin¨® el treball transversal de CCOO de Badalona que, el 1968, va desembocar en una comissi¨® c¨ªvica local o ¡°plataforma a imatge del que posteriorment seria en part l¡¯Assemblea de Catalunya, conformada per moviments socials, entitats i personalitats¡±.
M¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic, el vincle entre moviment obrer i Assemblea de Catalunya no se sol destacar. Tampoc pels seus protagonistes: al llibre autoeditat per veterans sindicalistes 18 de octubre de 1971. La ocupaci¨®n de SEAT nom¨¦s es menciona un cop que ¡°l¡¯Assemblea de Catalunya va cobrar impuls quan els vam explicar els detalls de les accions sindicals i els nostres anhels de llibertat i democr¨¤cia¡±.
De fet, ¨¦s poc conegut que la primera gran acci¨® p¨²blica, il¡¤legal, de l¡¯Assemblea va ser, el 1973, a Sant Cugat, la celebraci¨® del Primer de Maig, amb 8.000 persones, quan feia un mes que la policia havia matat l¡¯obrer de la t¨¨rmica del Bes¨°s Manuel Fern¨¢ndez M¨¢rquez. Com diuen Batista i Play¨¤, d¡¯aquell Primer de Maig se¡¯n va rodar clandestinament una pel¡¤l¨ªcula que, quan Fages la va mostrar a un exiliat catal¨¤ ben posicionat a Par¨ªs per conv¨¨ncer-lo de donar fons a l¡¯Assemblea, aquest va exclamar: ¡°B¨¦, ja veig que hi ha molts obrers. I de catalans, quants n¡¯hi ha?¡±.
Eren catalans, molts de classe obrera, les 35.000 persones que l¡¯Onze de Setembre de 1976 van omplir Sant Boi en la primera Diada autoritzada despr¨¦s de morir Franco i organitzada per l¡¯Assemblea. I molts obrers i altres catalans hi havia tamb¨¦ a Barcelona entre el mili¨® de manifestants de l¡¯Onze de Setembre de 1977. Pr¨¨viament, en les aportacions a la segona sessi¨® plen¨¤ria de l¡¯Assemblea de Catalunya, el 1972, ja s¡¯escrivia que ¡°en el cam¨ª de la conquesta dels quatre punts program¨¤tics aprovats a la primera sessi¨® mereixen relleu especial aquells que afecten m¨¦s directament i expl¨ªcitament els sectors democr¨¤tics d¡¯avantguarda: en primer lloc la classe obrera¡±.
Quan, el 28 d¡¯octubre de 1973, van caure detinguts 113 membres de l¡¯Assemblea en un plenari a l¡¯esgl¨¦sia de Santa Maria Mitjancera, els 22 obrers i sindicalistes que hi havia empresonats a la Model van fer una crida a ¡°tots els treballadors¡± per ¡°defensar i impulsar els quatre punts de l¡¯Assemblea de Catalunya¡±.
Entre els detinguts hi havia Francesc Frutos, que amb Cipriano Garc¨ªa i Josep Maria Rodr¨ªguez Rovira van representar CCOO a l¡¯Assemblea de Catalunya. No pas L¨®pez Provencio, mantingut fins ara en l¡¯anonimat de les cr¨°niques tot i assistir a la darrera reuni¨® preparat¨°ria del 7 de novembre de 1971: ¡°Sempre he estat un sindicalista de base; per¨° si periodistes o historiadors m¡¯haguessin volgut trobar en un episodi al qual no vaig donar import¨¤ncia, ho tenien f¨¤cil preguntant entre la gent de CCOO¡±. Potser ¨¦s que encara no es pregunta tot el que cal. O que, tal com tanca Joan Coscubiela l¡¯ep¨ªleg al llibre sobre la vaga de Seat tot citant Josep Fontana, ¡°els homes fan la hist¨°ria, tot i que mentre la fan no s¨®n conscients de la hist¨°ria que estan construint¡±.
Lectures paral¡¤leles... i creuades
Entre la ingent producci¨® bibliogr¨¤fica sobre l¡¯antifranquisme, s¨®n pocs els treballs que, mig segle despr¨¦s de vagues com la de Seat i de la fundaci¨® de l¡¯Assemblea de Catalunya, relacionen a fons els dos fets. Nom¨¦s la lectura paral¡¤lela de t¨ªtols de refer¨¨ncia ho mitiga.
La gran conspiraci¨®. Cr¨°nica de l'Assemblea de Catalunya, d'Antoni Batista i Josep Play¨¤ (Emp¨²ries, 1991). Amb pr¨°leg de Josep Benet, ¨¦s encara avui el llibre de refer¨¨ncia sobre la hist¨°ria de l'Assemblea de Catalunya. Dedica un cap¨ªtol de 10 p¨¤gines al paper dels obrers en la plataforma.
Assemblea de Catalunya: 50 anys. El dossier del n¨²mero 314 de la Revista de Catalunya (abril-juny de 2021) inclou un text de s¨ªntesi del periodista Joan Safont basat en la cr¨°nica de Batista i Play¨¤ i en els testimonis dels membres de l'Assemblea Magda Oranich, Joan-Ramon Colomines i Andreu Mayayo.
18 de octubre de 1971. La ocupaci¨®n de Seat (ACEPF, 2021). Obra dels sindicalistes hist¨°rics Alfonso Rodr¨ªguez, Pedro L¨®pez Provencio, Jaume Font, Carles Vallejo, Isidor Boix i Silvestre Gilaberte, cont¨¦ textos dels historiadors Javier T¨¦bar (UB) i Andrea Tappi (Universitat de Roma) i aportacions de Jos¨¦ Luis L¨®pez Bulla, Javier Pacheco, Nicol¨¢s Sartorius i Joan Coscubiela.
Clase obrera, antifranquismo y cambio pol¨ªtico, de Xavier Dom¨¨nech (Catarata, 2008). Amb pr¨°leg de Carme Molinero, aquesta tesi doctoral sobre "petits grans canvis" centrada en el per¨ªode 1956-1969 situa for?a b¨¦ el potencial transformador del moviment obrer i prefigura l'Assemblea de Catalunya.
La dictadura, los trabajadores y la ciudad, de Sebastian Balfour (Edicions Alfons el Magn¨¤nim, 1994). Cl¨¤ssic d'un hispanista que analitza el moviment obrer a l'¨¤rea de Barcelona entre 1939 i 1988 i certifica que CCOO va cohesionar "obrers, estudiants, associacions de ve?ns i el moviment per l'autonomia catalana en una for?a comuna contra la dictadura".
Productores disciplinados y minor¨ªas subversivas, de Carme Molinero i Pere Ys¨¤s (Siglo XXI, 1998). Panor¨¤mica de la conflictivitat a l'Espanya franquista que apunta que, entre les eleccions sindicals de 1971 i 1975, CCOO va viure "un protagonisme creixent en l'antifranquisme amb la seva pres¨¨ncia decisiva a l'Assemblea".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
