El llibre blanc de la ruptura catalana
El Congr¨¦s de Cultura Catalana va voler reactualitzar el catalanisme sincronitzant-lo amb la Transici¨®. Un estudi analitza l¡¯impacte del que pot ser un mirall cr¨ªtic per reformular avui la nova catalanitat
Al seu despatx de director general de Correos a Madrid, el joseantoniano Juan Echevarr¨ªa Puig redacta unes notes a m¨¤. I ho fa quan a Barcelona l¡¯oposici¨® catalanista est¨¤ negociant amb el governador civil la primera celebraci¨® de la Diada (la de l¡¯11 de setembre de 1976 a Sant Boi), o nom¨¦s quan fa dos o tres dies d¡¯aquella manifestaci¨® que va mostrar p¨²blicament i per primer cop el suport social transversal que el catalanisme pol¨ªtic tenia sortint de la dictadura.
Echevarr¨ªa ¨¦s alfil d¡¯un dels homes amb m¨¦s futur al primer govern de la monarquia: Manuel Fraga. I les notes d¡¯Echevarr¨ªa formen part d¡¯un dels vectors de la Transici¨® que Fraga vol pilotar: l¡¯establiment d¡¯un r¨¨gim especial per a les prov¨ªncies catalanes que podria ser presentat com una nova Mancomunitat. La idea l¡¯havia plantada Fraga mateix als seus assaigs sobre la funci¨® de la regi¨® i el 14 de setembre Echevarr¨ªa intervindria en la comissi¨® d¡¯estudi creada amb aquest objectiu.
Aquesta via d¡¯institucionalitzaci¨® regionalista ¨¦s l¡¯exemple d¡¯una Transici¨® que les circumst¨¤ncies van avortar: hauria estat una evoluci¨® del sistema des de dalt, autorit¨¤ria, pautada per les elits del reformisme franquista. Aqu¨ª encaixava aquella Mancomunitat. La proposta va tenir ress¨° entre elits catalanes moderades, que s¡¯hi van implicar un breu per¨ªode. Ho expliquen, amb detalls in¨¨dits, els historiadors Jaume Claret i Alfons Aragoneses a Revista de Estudios Pol¨ªticos. Per¨° no va ser la soluci¨® de la q¨¹esti¨® catalana, perqu¨¨ l¡¯aposta d¡¯Adolfo Su¨¢rez va ser una altra, condicionada per les eleccions de juny de 1977.
All¨° revelador del car¨¤cter amfibi de la Transici¨® ¨¦s que aquell experiment institucional avan?ava en paral¡¤lel a una experi¨¨ncia oposada a la via regionalista de l¡¯Estat i que responia a la imaginaci¨® d¡¯una alternativa pol¨ªtica catalana feta des del magma de la ruptura: el Congr¨¦s de Cultura Catalana (CCC).
Mentre als despatxos oficials es pensaven institucions de control, el CCC modelava una proposta identit¨¤ria relligada a un projecte integral de pa¨ªs i la divulgava pel conjunt del territori ¡ªentesos aleshores com mai¡ª, els Pa?sos Catalans. S¡¯havien fet aproximacions al que va representar el Congr¨¦s, per¨° mai res tan complet com el treball de Manuel i Mariona Lladonosa. Una nova cultura per al poble. El Congr¨¦s de Cultura Catalana i la modernitzaci¨® de la catalanitat: 1975-1977 (Enciclop¨¨dia Catalana), aviat a les llibreries. ?s dels llibres d¡¯hist¨°ria contempor¨¤nia sobre Catalunya m¨¦s important dels darrers anys. Quadern l¡¯analitza en exclusiva.
Els or¨ªgens
El CCC s¡¯explica en unes coordenades ideol¨°giques i institucionals tal vegada excepcionals. La primera pedra es va posar el gener de 1975. En aquell moment, les elits franquistes estaven absorbides reflexionant sobre la mutaci¨® institucional del sistema per mantenir-se al poder despr¨¦s de la mort del dictador. El cas d¡¯Echevarr¨ªa n¡¯¨¦s un exemple. Ni volien ni podien proposar una reflexi¨® sobre la naci¨® que havien podrit amb el nacionalcatolicisme. Nom¨¦s aquell buidament explica, per exemple, la naturalitzaci¨® dels Pa?sos Catalans com a marc de pensament. Perqu¨¨ tampoc funcionaven les plataformes de discussi¨® cultural del r¨¨gim. La pobresa intel¡¤lectual dels quadres del Movimiento a escala local i en part regional era insondable.
Un dels encerts va ser projectar una mirada del pa¨ªs que no tingu¨¦s Barcelona com a centre
Aix¨ª gaireb¨¦ tot l¡¯espai de la reflexi¨® estava disponible. Aqu¨ª el van ocupar ments de l¡¯oposici¨® rupturista, molt decantada cap a les propostes ideol¨°giques de l¡¯esquerra antidogm¨¤tica consolidada despr¨¦s del Maig del 68 i la descolonitzaci¨®. Professors, activistes i professionals liberals seran els qui constituiran l¡¯intel¡¤lectual col¡¤lectiu que va ser el CCC.
El factor que va activar la mobilitzaci¨®, com tantes vegades al llarg de la hist¨°ria del catalanisme, va ser la llengua. Despr¨¦s d¡¯unes campanyes en favor de l¡¯¨²s del catal¨¤ en escoles i institucions, que havien tingut un suport social transversal i havien tensat diversos consistoris, el gener de 1975 el Col¡¤legi d¡¯Advocats va posar aquella primera pedra: ¡°L¡¯organitzaci¨® d¡¯un gran congr¨¦s en defensa de la cultura catalana, promogut pel mateix Col¡¤legi d¡¯Advocats a escala intercol¡¤legial amb la col¡¤laboraci¨® de tots els col¡¤legis professionals de Barcelona¡±.
Hi havia una forta sensibilitzaci¨® sobre la llengua, els col¡¤legis professionals havien anat prenent posici¨® pol¨ªtica, i tant el moviment ve?nal com l¡¯Assemblea de Catalunya vivien el seu moment ¨¤lgid. Els vasos comunicants entre tots aquest nuclis van fer que rapid¨ªssimament la idea inicial s¡¯estengu¨¦s com una taca d¡¯oli. En molt pocs mesos es va passar de concebre el congr¨¦s com una acci¨® defensiva ¡ªpr¨°pia del resistencialisme de postguerra¡ª a una proposta d¡¯avantguarda nacional articulada entorn d¡¯un concepte clau: seria ¡°el congreso de la normalizaci¨®n¡±, com va escriure Xavier Roig a la revista Destino.
El CCC es va gestar el gener del 1975 (Franco encara matava) i es va clausurar el novembre de 1977 (en un acte presidit per Josep Tarradellas). L¡¯evoluci¨® de la Transici¨® va condicionar tot el proc¨¦s. La din¨¤mica d¡¯estructuraci¨® del sistema de partits va fagocitar bona part de l¡¯energia c¨ªvica del pa¨ªs i, a la vegada, va permetre que el cor ideol¨°gic sobre naci¨®, poble i llengua el definissin el nucli dels intel¡¤lectuals del Partit Socialista d¡¯Alliberament Nacional (PSAN), un partit radical de la minorit¨¤ria esquerra independentista. Per¨° entorn d¡¯aquell cor s¡¯havia constru?t una estructura enorme. Al cim, amb un patronat de patums, per¨° sobretot a la base, com revelen les xifres: 15.000 adhesions personals, 1.400 entitats, 12.000 congressistes, 3.400 persones reflexionant als ¨¤mbits de treball que es van establir, 300 secretaris d¡¯¨¤mbit comarcal i 50 secretariats de barri, 63 ajuntaments, 29 col¡¤legis professionals, 19 grups cat¨°lics, 130 escoles i 20 entitats dedicades al cant coral. Tot aix¨° a banda dels qui van participar en els actes i les campanyes o el ress¨° a la premsa. En total, 74 milions de pessetes de pressupost i la publicaci¨® de quatre volums amb les conclusions dels ¨¤mbits, manifestos i altres documents.
El descontrol de la despesa va for?ar una professionalitzaci¨® de la ger¨¨ncia i el juliol de 1976 l¡¯escollit va ser l¡¯etern advocat i empresari Josep Espar Tic¨®. Els diners provenien de caixes d¡¯estalvis, donacions dels congressistes o d¡¯institucions com l¡¯Ajuntament de Barcelona. Josep Mill¨¤s es va oferir a treballar gratu?tament i l¡¯empresari Pere Duran Farell va alliberar Miquel Bes ¡ªdirectiu de Catalana de Gas¡ª perqu¨¨ es dediqu¨¦s a l¡¯organitzaci¨®.
La filosofia
La pot¨¨ncia de l¡¯estudi Una nova cultura per al poble s¡¯explica pel creuament dels talents dels dos autors. S¨®n pare i filla. Es complementen. Manuel Lladonosa ¨¦s un historiador que s¡¯ha dedicat a l¡¯estudi de l¡¯entramat institucional catal¨¤. El 1979 llegia la seva tesi sobre el CADCI i la seva pen¨²ltima monografia ¨¦s un recorregut met¨°dic de l¡¯activitat realitzada a l¡¯Institut d¡¯Estudis Ilerdencs.
Mariona Lladonosa ha estudiat les successives reelaboracions contempor¨¤nies de la identitat catalana i el seu assaig Nosaltres, els catalans ¨¦s un volum de refer¨¨ncia per con¨¨ixer com el pujolisme va pensar la catalanitat. A la vegada que buidaven arxius i hemeroteques, pensaven la seva mat¨¨ria primera a partir de la proposta etnosimb¨°lica del fil¨°leg especialitzat en sociologia hist¨°rica Joaquim Capdevila. En aquest punt, la seva an¨¤lisi del CCC canvia el paradigma establert i permet comprendre la transcend¨¨ncia que va tenir.
La hip¨°tesi de Capdevila era que ¡°en el catalanisme hi penetren elements d¡¯identitat social que permeten formes de personalitzaci¨® de la naci¨®¡±. ?s exactament all¨° que es va proposar l¡¯intel¡¤lectual col¡¤lectiu que es va configurar a trav¨¦s de l¡¯estructura del CCC. No era un partit, com havia postulat Gramsci, ni un sindicat, com ara pot ser en algun cas. Era un proc¨¦s de reflexi¨® en marxa que pretenia implicar tot el territori i mobilitzar la ciutadania a trav¨¦s de les campanyes i proposant-li un nou model de catalanitat. Dit d¡¯una altra manera, es pretenia reactualitzar el catalanisme catal¨¤ sincronitzant-lo amb una ruptura moral, pol¨ªtica i cultural i fer-ho a trav¨¦s de la incorporaci¨® a la idea cl¨¤ssica de catalanitat dels marcs de refer¨¨ncies de noves lluites del moment ¡ªdel feminisme a l¡¯ecologisme, d¡¯una reconsideraci¨® del territori o del model energ¨¨tic o del pedag¨°gic¡ª i de nous conceptes originaris de les ci¨¨ncies socials ¡ªels que provenien de la sociologia de la religi¨®, l¡¯urbanisme o la socioling¨¹¨ªstica.
El plantejament era una acci¨® intel¡¤lectual expl¨ªcita en els papers que el PSAN va fer per al CCC i que el llibre rescata. ¡°El sentit de cultura, aix¨ª, ser¨¤ el d¡¯una nova cultura. El Congr¨¦s ha de ser el primer pas cap a la configuraci¨® d¡¯aquesta nova cultura. El proc¨¦s modern, d¡¯incorporaci¨® del nostre poble als corrents socials i pol¨ªtics contemporanis, ha passat per la voluntat de retrobament de la nostra identitat nacional¡±.
Va ser, doncs, el CCC un congr¨¦s sobre cultura? Potser seria m¨¦s ajustat descriure¡¯l com una proposta de refundaci¨® d¡¯una cultura nacional que es feia possible gr¨¤cies a la transfer¨¨ncia constant entre les nocions de cultura i poble i que es volia militantment popular. Aquesta era la ret¨°rica que usava l¡¯Assemblea Permanent d¡¯Intel¡¤lectuals Catalans, que s¡¯havia constitu?t a finals de 1970 a Montserrat, on manava el PSUC i que es va implicar del tot en la reflexi¨® del CCC a trav¨¦s de figures de tant pes com Josep Maria Castellet, Xavier Folch o Pere Portabella. La seva posici¨® sobre all¨° que havia de fer el CCC era inequ¨ªvoca, tal com es llegeix en un document manuscrit reprodu?t al llibre: ¡°La seva finalitat ¨¦s l¡¯afirmaci¨® de la personalitat nacional de Catalunya i el conseg¨¹ent endegament dels instruments necessaris per a la seva actuaci¨® en l¡¯actual context sociocultural¡±.
Es tractava d¡¯elaborar, ras i curt, el llibre blanc de la ruptura catalana i fer-ho amb una idea obsessiva del primer a l¡¯¨²ltim moment: la catalanitat que s¡¯estava reformulant havia de ser la identitat nuclear dels Pa?sos Catalans i havia de ser prou oberta perqu¨¨ la immigraci¨® de la resta d¡¯Espanya tamb¨¦ s¡¯hi incorpor¨¦s. En aquell moment d¡¯obsolesc¨¨ncia del nacionalisme espanyol, va semblar una utopia materialitzable. Era una definici¨® de la normalitzaci¨®. All¨° dif¨ªcil de dilucidar ¨¦s si s¡¯havia fet una lectura realista de la realitat del pa¨ªs.
Model de pa¨ªs
El 19 de juny de 2018, TV-3 va emetre un documental sobre el CCC. El muntatge combinava imatges d¡¯arxiu i la reproducci¨® de material del CCC amb fragments d¡¯entrevistes a actors del moment i que s¡¯havien fet alguns anys abans de l¡¯emissi¨®. De fet, s¡¯havien fet quan l¡¯expresident de la Generalitat Quim Torra era un activista que no es dedicava a la pol¨ªtica. Era un producte ideat durant el moment ¨¤lgid del Proc¨¦s, abans del 2017, i la interpretaci¨® de l¡¯episodi tenia un ¨²s ideol¨°gic descarat: es volia legitimar intel¡¤lectualment el proc¨¦s de ruptura institucional amb l¡¯Estat mitificant aquell fenomen excepcional nom¨¦s pensable en les coordinades dels setanta. Aix¨ª s¡¯expressaven Muriel Casals o Ferran Mascarell.
A la cr¨ªtica que l¡¯endem¨¤ de l¡¯emissi¨® va publicar, l¡¯assagista Joan Burdeus es feia aquesta pregunta justa: ¡°?s leg¨ªtima aquesta presa de partit tan clara en un documental de la televisi¨® p¨²blica?¡±. Llegit el llibre dels Lladonosa, ¨¦s obligat fer-se una nova pregunta que, d¡¯alguna manera, responia una l¨²cida columna de Jordi Llovet publicada aqu¨ª mateix fa dues setmanes: ¡°No s¡¯ha vist cap defensor del Proc¨¦s que hagi aclarit com es viuria, quina mena de govern, educaci¨® o sanitat hi hauria en aquesta imaginada rep¨²blica¡±. Avui aquesta ¨¦s la principal interpel¡¤laci¨® que aquella experi¨¨ncia fa a un proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia que, en bona mesura, era una carcassa d¡¯il¡¤lusi¨® institucional perqu¨¨ nom¨¦s prometia estructures d¡¯estat inexistents. Com l¡¯esborrany que redactava al seu despatx Juan Echevarr¨ªa Puig. Res a veure amb el CCC, on s¨ª que es va elaborar una proposta d¡¯eixamplament democr¨¤tic proposant un model alternatiu i modernitzador de pa¨ªs.
Hi ha molts ¨¤mbits on es va fer pal¨¨s i que van empeltar l¡¯acci¨® dels governs Pujol. Potser l¡¯exemple m¨¦s transparent sigui l¡¯acci¨® cultural des de la conselleria que va voler tirar endavant Max Cahner el 1980, tal com va explicar Albert Manent a les seves mem¨°ries. O la idea de fundar l¡¯Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana i recuperar la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, com ha explicat Jaume Subirana a Construir con palabras. Per¨° menys visible i no menys rellevant va ser projectar una mirada del pa¨ªs no barcelonoc¨¨ntrica, sin¨® articulada a partir de territoris que es consideraven subalterns, i que el CCC va encoratjar actors locals a pensar el camp i la muntanya tamb¨¦ com a peces clau del nou pa¨ªs. Valdria tamb¨¦ per la import¨¤ncia que hi va tenir l¡¯ecologia, sobretot a les Illes, i a l¡¯hora de pensar una noci¨® de la salut hol¨ªstica que Ramon Espasa va voler implementar com a conseller al govern Tarradellas.
Explicat aix¨ª, des del rigor de l¡¯equip Lladonosa, el CCC esdev¨¦ un mirall cr¨ªtic perqu¨¨ descobreix la dificultat actual perqu¨¨ el pa¨ªs es doti d¡¯un model de futur. I sobretot, potser m¨¦s greu, la incapacitat dels darrers anys per reformular una nova proposta de catalanitat que fos inclusiva.
Una forta campanya per la llengua, amb un ¡°si us plau¡±
En la mir¨ªada d'iniciatives del Congr¨¦s de Cultura Catalana s'imprimeix una auca per aprendre els mots correctament. Mig mili¨® d'adhesius amb el lema En catal¨¤ si us plau. Circulen a Catalunya perqu¨¨ a Val¨¨ncia en circulen uns altres amb una altra consigna: Per qu¨¨ no en la nostra llengua? Pertot, un altre adhesiu que, enumerant territoris, vol compactar una identitat pol¨ªtica. Pa¨ªs Valenci¨¤, Illes, Principat, Pa?sos Catalans. El complementa un altre que proclama: Ni Fran?a ni Espanya, Cerdanya catalana. Es van enganxar 50.000 cartells amb un altre lema: Catalans, catalanitzem Catalunya, catalanitzem els Pa?sos Catalans. Es va repetir en octavilles i es va enviar per carta a 50.000 persones. Tot aquest material per a l'acci¨® de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica formava part de la campanya El catal¨¤ al carreri el seu responsable era Max Cahner.
Durant els preparatius es va pensar com socialitzar els missatges pol¨ªtics que constitu?en el disc dur del CCC. Si havia de propulsar una transformaci¨® de baix a dalt, s¡¯havien de buscar mecanismes de mobilitzaci¨®. A la reuni¨® celebrada el setembre de 1976 a Lloret de Mar es va decidir que la millor eina per aconseguir-ho serien campanyes desplegades arreu del pa¨ªs. Aix¨ª es va fer durant bona part de 1977. De campanyes se¡¯n van impulsar quatre. Una de destacada va ser l¡¯encaminada a salvaguardar el patrimoni natural. Altra vegada signes dels temps. De nou el paradigma dels setanta. A la vegada que s¡¯introdu?a l¡¯ecologia, que va tenir molt de pes en la redefinici¨® d¡¯una identitat balear, es refor?ava la cr¨ªtica a l¡¯energia nuclear, constant des d¡¯aleshores de la protesta antisistema (capitalista, ja s¡¯ent¨¦n). Una campanya m¨¦s tradicional va ser la que buscava la revitalitzaci¨® del folklore. I dues de les quatre van estar dedicades a la q¨¹esti¨® ling¨¹¨ªstica perqu¨¨ el catal¨¤ va ser el motor primer del CCC. Una tenia com a objectiu la mobilitzaci¨® per aconseguir l¡¯¨²s oficial del catal¨¤; el seu responsable va ser Jaume Fuster.
Qui es va encarregar d'El catal¨¤ al carrer va ser un Cahner descrit al llibre com "un esperit reivindicador de la llengua i la cultura com a pilars de la naci¨®". Tal qual. Volia normalitzar la pres¨¨ncia del catal¨¤ al nomencl¨¤tor ¡ªi es van impulsar accions en aquest sentit, penjant cartells damunt la denominaci¨® castellana de places i carrers¡ª, per¨° volia anar m¨¦s enll¨¤: pretenia la plena catalanitzaci¨®. "Cal que anant pel carrer ning¨² no pugui tenir el dubte que es troba a Catalunya, als Pa?sos Catalans". Ara que el catal¨¤ ¨¦s de nou motiu de preocupaci¨®, paga la vena concretar les accions que es van emprendre en el marc de la campanya per posar els fonaments del que seria la normalitzaci¨®. Es van generar materials per fer possible els canvis ling¨¹¨ªstics a l'empresa, a la religi¨® o a la sanitat. "Des de casa, des del lloc de treball, des de l'acci¨® pol¨ªtica, de tot arreu, cal que continuem la campanya d'El catal¨¤ al carrer. La campanya no s'acaba avui; nom¨¦s podr¨¤ acabar-se quan el carrer sigui nostre". El decalatge entre aquell objectiu i el present ¨¦s enorme. Qu¨¨ ha passat? Respondre amb honestedat a aquesta pregunta ¨¦s una de les obligacions de qui vulgui pensar el pa¨ªs honestament.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
