Lola, la primera musa de Picasso

Salvador Dal¨ª i Pablo Picasso s¨®n dos dels millors pintors del segle XX. Per¨° les seves carreres, malgrat l¡¯admiraci¨® que sempre va sentir l¡¯empordan¨¨s pel malagueny, van seguir camins diferents. Tamb¨¦ les seves vides personals. Si b¨¦ Dal¨ª nom¨¦s es va vincular a una dona, Picasso va tenir dues dones i mitja dotzena d¡¯amants reconegudes. I si b¨¦ tots dos van tenir les seves germanes, Anna Maria i Lola, com a primeres muses i models en la seva joventut, Picasso i Lola van mantenir una relaci¨® cordial tota la seva vida, mentre que Dal¨ª i Anna Maria no es van parlar i es van evitar durant els ¨²ltims 40 anys de les seves vides. Per¨° no nom¨¦s aix¨°. Si b¨¦ Lola va guardar amb zel les obres del seu germ¨¤ al pis familiar del passeig de Gr¨¤cia des que el seu germ¨¤ es va instal¡¤lar a Par¨ªs, a comen?aments de segle, Anna Maria va vendre moltes de les obres de joventut del seu germ¨¤, una cosa que va disgustar encara m¨¦s el pintor surrealista.

La intensa relaci¨® de Pablo Picasso amb la seva germana Lola, les obres que el pintor va fer tenint com a model la seva germana i el zel amb el qual ella va conservar tota la seva vida les obres del seu germ¨¤ a Barcelona (236 olis, 1.149 dibuixos, 17 carnets de dibuix, quatre llibres de textos amb dibuixos i anotacions, a m¨¦s de 40 obres d¡¯art d¡¯altres artistes), tenint en compte que ho va fer durant una guerra i una dictadura que tenia a l¡¯ull de l¡¯hurac¨¤ Picasso, com a abanderat del comunisme, s¨®n el nucli de l¡¯exposici¨® Lola Ruiz Picasso, que es pot veure (fins al febrer) al Museu Picasso de Barcelona; el lloc on des de fa 50 anys es conserven i es difonen totes aquestes obres donades per Picasso.

Lola Ruiz Picasso (M¨¤laga, 1884 - Barcelona, 1958) va estar sempre a l¡¯ombra del seu germ¨¤ Pablo, per¨° va compartir molts dels moments importants de la seva vida. Model en almenys 66 obres de joventut de l¡¯artista, des de 1894, quan la fam¨ªlia Ruiz Picasso vivia a la Corunya, la va continuar pintant fins al 1901, quan ell, despr¨¦s dels seus primers viatges a Par¨ªs, comen?a a acariciar la seva etapa blava. Tant podia ser en olis, com a l¡¯enorme Primera comuni¨® (1896), com en petits dibuixos a ploma fets als seus inseparables quaderns de dibuix, en pastels i aquarel¡¤les. ¡°De fet, el primer retrat que fa Picasso en la seva vida ¨¦s a Lola, l¡¯1 de desembre de 1894¡±, va destacar Malen Gual, cocomiss¨¤ria de la mostra, juntament amb Emmanuel Guigon, director del museu.

Segons Gual, Picasso ¡°igual representa la seva germana amb aspecte infantil com seguint diferents arquetips i destacant la seva feminitat¡±. Dels 66 retrats coneguts, 44 es conserven al museu barcelon¨ª. I d¡¯aquests, se n¡¯exposen 37, ja que en va pintar alguns en un mateix quadern.

L¡¯exposici¨® permet veure com aquesta filla, germana, mare i ¨¤via d¡¯artistes tamb¨¦ va tenir inter¨¨s per la pintura i va fer algunes obres entre 1896 i el 1900, coincidint amb el comen?ament de les relacions amb el que seria el seu marit, Juan Bautista Vilat¨®. Deu d¡¯aquestes obres, dues de pertanyents al museu i vuit a diferents col¡¤leccions particulars ¨Ctots de la fam¨ªlia de Picasso¨C, es poden veure a l¡¯exposici¨®, que demostra que en aquesta fam¨ªlia tothom tenia vena d¡¯artista Despr¨¦s de la instal¡¤laci¨® definitiva el 1904 del seu germ¨¤ a Par¨ªs ella va seguir en continu contacte amb ell, mantenint el vincle del pintor amb Barcelona i amb Espanya, tal com demostra l¡¯abundant correspond¨¨ncia de cartes, postals, documents i fotografies. Quan va morir la seva mare, el 1938, ella va continuar sent la ¡°guardiana del tresor¡±, com la qualifica Guigon. I quan ella va morir, el 1958, els seus fills van continuar fent-ho fins que Picasso ho va fotografiar i inventariar tot i ho va regalar al museu que s¡¯havia obert a Barcelona el 1963.

Si als retrats i dibuixos apareix Lola, a les cartes, postals i fotografies creuades entre ells parlen per si soles de la intensa relaci¨® entre els germans: ¡°Ets bo bo i reb¨° com sempre ho has estat i ho ser¨¤s¡±, li diu ella el 10 de maig de 1949. ¡°Fa molt temps que no ens envies retrats teus, a veure si aviat n¡¯envies algun i veiem com de resalao est¨¤s, perqu¨¨ jo crec que encara que hi hagi guerra estar¨¤s tan guapet com sempre¡±, li escriu el 1915.

Tamb¨¦ en fotografies, com dues de 1881, en les quals Pablo i Lola, amb set i quatre anys, posen junts i c¨°mplices en els seus gestos i les seves mirades. O en la de 1954 en qu¨¨ Lola, amb 70 anys, est¨¤ asseguda al costat de dos dels seus fills al sal¨® de casa seva davant de la tela que el seu germ¨¤ va fer de la seva primera comuni¨®, que reflecteixen, com cap altra, l¡¯afany que va tenir a conservar les obres.

En aquest sentit, Gual va comentar l¡¯an¨¨cdota que s¡¯explica en la fam¨ªlia Vilat¨®. ¡°Eren a casa i, despr¨¦s que es corregu¨¦s la veu que hi havia foc a la finca on vivien i sentir-se les sirenes dels bombers, ella va comen?ar a cridar: ¡®Els quadres, s¡¯han de salvar els quadres!¡¯ I un dels seus fills va dir: ¡®I nosaltres, qu¨¨?¡±.

D¡¯altra banda, el museu tamb¨¦ inaugura aquest divendres l¡¯exposici¨® Vilat¨®. Dibuixos de tel¨¨fon, un centenar de composicions de Javier, un dels fills de Lola, tamb¨¦ artista, de qui aquest any es commemora el centenari del seu naixement i que aprofitava per dibuixar mentre parlava per tel¨¨fon.

La fam¨ªlia donar¨¤ unes 100 cartes i postals in¨¨dites

Xavier Vilat¨®, net de Lola Ruiz Picasso, va mostrar en la presentaci¨® de l¡¯exposici¨® la seva alegria per l¡¯homenatge a la seva ¨¤via i pel fet que la correspond¨¨ncia que es pot veure, la majoria in¨¨dita, permeti con¨¨ixer millor Picasso, ¡°perqu¨¨ les cartes s¨®n la paraula m¨¦s directa i el m¨¦s tangible que hi ha¡±.

Vilat¨® va anunciar que en els propers mesos la fam¨ªlia dipositar¨¤ al museu barcelon¨ª ¡°gran part¡± de la correspond¨¨ncia del pintor perqu¨¨ es pugui estudiar i donar a con¨¨ixer i que sigui ¡°la font principal de la documentaci¨® de la figura de Picasso¡±.

En aquestes prop de 100 cartes hi ha tant les que Picasso va enviar a la seva fam¨ªlia, com la que ells li van enviar i que ell sempre va conservar. Despr¨¦s de la seva mort, tota la documentaci¨®, excepte aquesta correspond¨¨ncia que va recuperar la fam¨ªlia Vilat¨®, es va dipositar al Museu Picasso de Par¨ªs.