El ¡®grand tour¡¯ de Jordi Esteva

L¡¯anomenat Grand Tour era el viatge que els fills de les fam¨ªlies acomodades d¡¯Europa ¡ªen especial les d¡¯Anglaterra¡ª feien arreu del continent als segles XVII i XVIII, amb parada obligada a Fran?a i a It¨¤lia ¡ªpa?sos tan alli?onadors pel que fa a l¡¯art i a les lletres¡ª per completar la seva formaci¨® abans d¡¯entrar en la vida professional i adulta. Goethe, Smollet o el fill de Lord Chesterfield, entre centenars de fills de l¡¯aristocr¨¤cia, van dur a terme aquesta mena d¡¯excursions. En molts casos, els viatges redundaven en la publicaci¨® de not¨ªcies de pa?sos que els anglesos no coneixien, i, per escreix, animaven m¨¦s joves a fer el tour, per moda, per curiositat i molt sovint per esbravar-se sexualment. Nom¨¦s les not¨ªcies de Winckelmann sobre l¡¯art grec i rom¨¤ van moure molts il¡¤lustrats i rom¨¤ntics a traslladar-se als pa?sos banyats per la Mediterr¨¤nia; i els poetes anglesos (Byron, Shelley, Keats) van arribar a considerar Roma la seva segona p¨¤tria.

Jordi Esteva acaba de publicar un lllibre, El impulso n¨®mada (Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2021), en qu¨¨ el grand tour dels seus predecessors es converteix en una altra cosa. Primer va viatjar a Katmand¨² mogut per la propaganda sorgida arran dels moviments juvenils inconformistes dels anys 1960, com qui fa un viatge inici¨¤tic ¡ªl¡¯autor fa servir el t¨°pic de Freud, ¡°matar el pare¡±¡ª, amb la motxilla plena de llibres de Wilhelm Reich, dels poetes americans Burroughs i Allen Ginsberg, d¡¯Alan Watts i, com no podia ser d¡¯altra manera, de Hermann Hesse, autor de llibres de culte per a aquella generaci¨® que va rebutjar els patrons de conducta i els valors morals dels seus pares i que, de cop i volta, va trobar-se empesa a buscar-ne de nous.

Per¨° no sembla que Esteva trob¨¦s el parad¨ªs a l¡¯?ndia, per molt de drogatge, a bon preu, que ofer¨ªs aquell pa¨ªs. Va ser un viatge ritual, conduint el nostre viatger un Land Rover que al final va morir a causa d¡¯un itinerari massa treball¨®s. El fet ¨¦s que a l¡¯aventurer l¡¯esperaven viatges amb m¨¦s subst¨¤ncia, b¨¤sicament al nord d¡¯?frica, Egipte com a dest¨ª que hauria donat sentit a tota la seva vida si s¡¯hi hagu¨¦s pogut quedar, com desitjava.

Sembla que tot va comen?ar quan era petit i mirava revistes i llibres sobre pa?sos ex¨°tics que van excitar la seva curiositat i la seva imaginaci¨®. I el ¡°noi de casa bona¡±, com diu l¡¯autor, va comen?ar, encara molt jove, el viatge esmentat i despr¨¦s tots els altres ¡ªentre ells un viatge a l¡¯illa de Socotra sobre el que va escriure un altre llibre de gran categoria¡ª, presidits per un car¨¤cter diferent: el del viatger que es disposa a descobrir i entendre una altra civilitzaci¨®, l¡¯¨¤rab, i rebutja fer-se una foto davant un monument que impressiona, per¨° no instrueix. Un par¨¤graf del llibre en dona not¨ªcia: ¡°En aquell viatge [en aquest cas, a L¨ªbia] vaig descobrir que m¡¯interessava m¨¦s la gent que les belleses naturals o les ru?nes hist¨°riques ... Volia aprendre per mi mateix ... Vaig aprendre m¨¦s coses de la vida en uns quants mesos en aquell lloc que en anys d¡¯universitat¡±.

Com que els vagareigs narrats per Esteva corresponen quasi tots als seus anys joves, no podia faltar en aquest llibre enlluernador la ¡°formaci¨® sexual¡± del viatger, que, com ja hem dit, solia acompanyar els grands tours de segles enrere. L¡¯autor coneix Miquel, que sembla un primer amor ravatat; despr¨¦s narra dues o tres aventures amoroses m¨¦s, entre elles la d¡¯un soldat que s¡¯enamora d¡¯ell, per¨° que, de passada, li roba tot el que pot. Tot explicat amb un dec¨°rum sobri i elegant.

I ell mateix, en unes p¨¤gines molt brillants del llibre ¡ªunes altres de gran categoria remeten a la complicada relaci¨® amb el seu pare¡ª, s¡¯esplaia parlant de la confusi¨® que sempre hi haur¨¤ entre l¡¯art de la mem¨°ria i la narraci¨® d¡¯una hist¨°ria, per no dir entre la Hist¨°ria i la vida de cadasc¨²: tot plegat animat per una curiositat insaciable i un respecte absolut per la difer¨¨ncia entre les cultures, les lleng¨¹es i les religions d¡¯arreu.

El lector aprendr¨¤, en aquest llibre, una lli?¨® molt oblidada a hores d¡¯ara, quan tot passa molt de pressa i la gent nom¨¦s s¡¯ennova, en viatjar, del que t¨¦ menys import¨¤ncia: ¡°Llavors no era conscient que ¨¦s la curiositat all¨° que et fa sentir viu. Ignorava que la p¨¨rdua d¡¯inter¨¨s i la manca d¡¯il¡¤lusi¨® ¨¦s all¨° que ens envelleix¡±. Per desgr¨¤cia, cam¨ª de Calcuta, Baudelaire no va passar de l¡¯illa Maurici; Jordi Esteva, mogut pel mateix anhel, va arribar a l¡¯?ndia, va viure anys al Caire, i va continuar viatjant i escrivint fins al dia d¡¯avui. No envellir¨¤.