Els Mercader, emergint de la boira

Mai em deslliurar¨¦ de la fam¨ªlia Mercader perqu¨¨ mai no podr¨¦ donar la seva hist¨°ria per definitivament conclosa. Els seus membres s¨®n com figures els perfils de les quals emergeixen parcialment de la densa boira de la Hist¨°ria. Ni acaben de conquerir la nitidesa ni deixen d¡¯incitar-me amb les seves vagues pres¨¨ncies.

Louis Delrieu

Sent una nena, Josefina Chesa es va quedar ¨°rfena de pare i mare, i com que no tenia familiars que se¡¯n fessin c¨¤rrec, va ser ingressada a l¡¯orfenat del Bon Pastor. D¡¯all¨¤ la va treure Caridad Mercader. No la va adoptar oficialment, per¨° li va obrir les portes de casa seva i la va tractar com si fos una filla. Va gaudir d¡¯una llar acollidora fins que, segons m¡¯explica la filla de Josefina, Maria Teresa, ¡°la Caridad, de cop i volta, es va tornar boja. La culpa de tot la va tenir l¡¯aviador¡±.

Sabia que Pablo Mercader havia confessat al periodista nord-americ¨¤ Don Levine que l¡¯amistat entre la seva dona i ¡°un important aviador franc¨¨s¡± va anar creixent fins a convertir-se en una relaci¨® ¨ªntima. Gr¨¤cies a les fotos que em va ensenyar la Maria Teresa, vaig poder identificar aquest aviador. Era Louis Delrieu, un heroic pilot franc¨¨s dels temps de l¡¯aviaci¨® rom¨¤ntica. Al servei de les Lignes A¨¦riennes Lat¨¦co¨¨re des del 1919, va ser ell qui va inaugurar la l¨ªnia de correu postal aeri entre Tolosa, Barcelona, Alacant, M¨¤laga i Casablanca. Amb Delrieu va comen?ar tot.

Anita Monr¨®s

La padrina del fill petit de Caridad, Luis, va ser Anita Monr¨®s, la dissenyadora de modes m¨¦s important de Barcelona als anys vint i trenta. Va aprendre l¡¯ofici a Par¨ªs, on va treballar en diferents ateliers, i va muntar la seva pr¨°pia firma d¡¯alta costura a la Casa Fuster. Al seu majestu¨®s vest¨ªbul organitzava grans desfilades de models, a les quals no faltava a primera fila una molt sofisticada Caridad Mercader.

Vitalia

Caridad no va poder alletar el seu fill Ram¨®n per falta de llet. Veient que el nad¨® fregava el raquitisme i patia c¨°lics freq¨¹ents, la cuinera de la fam¨ªlia, ?ngela, li va suggerir que la seva germana Vitalia, que acabava de tenir un fill, podria ser la seva dida.

Vitalia, que vivia en un poble de Santander, va deixar el seu fill Laureano amb els avis paterns i va venir a Barcelona. Per no deixar de produir llet, en un cistell de v¨ªmet portava un cadell de gos que alletava tres vegades al dia. Ram¨®n va cr¨¦ixer amb ell, i potser aix¨° explica que fos un home que estimava els gossos. Vitalia va arribar a la casa de Caridad el 26 de juliol de 1913. La nit anterior havia esclatat la primera vaga femenina del t¨¨xtil a la f¨¤brica que els Mercader tenien a Badalona.

A Vitalia la va sorprendre que Caridad es negu¨¦s a portar cotilla. Vestia roba c¨°moda feta a mida per Anita Monr¨®s o portada directament de Par¨ªs. Per¨° el que la va deixar bocabadada va ser la seva casa immensa. Una gran porta flanquejada per dues palmeres donava acc¨¦s a una finca ¨¤mplia, amb parterres amb roses i cuidades buguenv¨ªl¡¤lees que s¡¯enfilaven pels murs. A un costat hi havia les quadres i a l¡¯altre, el garatge de l¡¯Hispano-Su?ssa. El personal de servei inclo?a xofer, jardiner, cuinera i diverses criades. Hi havia, a m¨¦s, el xalet de Sant Feliu.

El 7 de febrer de 1914, Vitalia escriu als seus pares: ¡°Avui estem de festa a la casa, ja que el meu petit Ram¨®n ja fa un any, est¨¤ molt maco, ja fa les primeres passes i crida el pare i la mare, a mi em diu tata i em cau la bava mirant-lo, veient-lo a ell penso en el meu Laureano. Mare, digui¡¯m el que pesa i si ja treu el cap alguna dent¡±.

Laureano va con¨¨ixer el seu germ¨¤ de llet, Ram¨®n, quan va venir a fer el servei militar a Barcelona. Recordar¨¤ la trobada tota la vida. El que potser no va saber va ser que, al mateix temps que ell era recl¨°s a la pres¨® de Santander, sentenciat a mort per un tribunal militar franquista, Ram¨®n entrava a la pres¨® de Lecumberri a Ciutat de M¨¨xic. Despr¨¦s d¡¯uns quants anys d¡¯empresonament, Laureano va ser amnistiat.

La filla de Ram¨®n Mercader, Laura, em va assegurar que, de petit, el seu pare va tenir un gos que s¡¯estimaven tant que, quan va morir, li van fer una escultura de bronze que van posar a l¡¯entrada de la casa.

El crit de Trotski

Al capdavant d¡¯un escamot armat fins a les dents, la matinada del 24 de maig de 1940 el muralista David Siqueiros va penetrar a la casa de Trotski disparant a tort i a dret, per¨° sense ni tan sols fregar el seu objectiu. Ning¨² no havia considerat aquesta possibilitat i per aix¨° no hi havia cap pla B. Ram¨®n Mercader solia dir que es van comportar ¡°exactament igual que els mexicans a les pel¡¤l¨ªcules de Hollywood, tirant trets per tot arreu. I no van encertar ning¨²¡±. El frac¨¤s era tan inversemblant que la policia mexicana va arribar a pensar que era un muntatge del mateix Trotski.

Nahum Eitingon, l¡¯agent sovi¨¨tic encarregat que s¡¯execut¨¦s la sent¨¨ncia de mort que Stalin havia dictat contra Trotski, estava tan desesperat que fins i tot va intentar contractar un aviador nord-americ¨¤ perqu¨¨ bombardeg¨¦s la casa del revolucionari rus. Va ser llavors quan Ram¨®n va fer un pas endavant. ¡°Ho far¨¦ jo!¡±, va dir, tot i que no estava entrenat per a una acci¨® d¡¯aquesta mena. La seva missi¨® era una altra: integrar-se als ambients trotskistes. En un informe posterior de la CIA, s¡¯admet que ¡°alguns indicis¡± assenyalen que no es va decidir ¡°a convertir-se en un assass¨ª fins a l¡¯¨²ltim moment¡±. Al dirigent comunista espanyol Jos¨¦ Sandoval li va fer aquesta confid¨¨ncia a Moscou: ¡°No saps el que em va costar!¡±.

En con¨¨ixer l¡¯aviador Delrieu, Caridad, fins llavors envoltada de luxe, embog¨ª

El pla exigia un entrenament i un control de si mateix que Ram¨®n no tenia. Per aix¨° va estar tan nervi¨®s i err¨¤tic els dies previs a l¡¯assassinat. Quan va arribar l¡¯hora fatal, el va trair la immaduresa. En comptes de descarregar el piolet sobre el cap de Trotski per la punta, ho va fer per la part m¨¦s ampla. Tot i que va quedar ferit de mort, va tenir temps de reaccionar i alertar els seus col¡¤laboradors.

El crit que Trotski va llan?ar en sentir-se ferit va acompanyar Ram¨®n tota la vida. De vegades es despertava amarat de suor perqu¨¨ el sentia en somnis. Segons la seva filla, patia malsons terribles en qu¨¨ es posava molt violent. En alguna ocasi¨®, va arribar a mossegar la seva dona, Roquelia, amb la mateixa sanya amb qu¨¨ Trotski el va mossegar a ell.

Ram¨®n a Lecumberri

Situem ara Ram¨®n Mercader a la pres¨® mexicana de Lecumberri. Aparentment, els russos van posar en marxa diversos plans per treure¡¯l d¡¯all¨¤, amb el nom clau d¡¯Operaci¨® Gnom. Per¨° els elegits per dur-los a terme van ser tan indiscrets com donats a fer el contrari del que havien de fer. Tots van acabar en fracassos estrepitosos... tret que fos aix¨° el que es pretenia.

Una vegada, segons em van revelar a M¨¨xic, ¡°un metge que s¡¯assemblava a en Ram¨®n el va visitar durant uns quants dies coixejant ostensiblement. En Ram¨®n va assajar el pas fins a aconseguir imitar-lo. Se suposava que despr¨¦s de 8 o 10 dies es podria fer el canvi i quedar-se a dins el doctor. El pla definitivament va fallar perqu¨¨ els darrers dies aquesta persona no es va presentar¡±. Es tractava de Carlos D¨ªez, un agent molt disciplinat de la Tercera Internacional.

Sempre he sospitat que all¨° que realment pretenia l¡¯Operaci¨® Gnom era fer soroll per cridar l¡¯atenci¨® de la policia mexicana i de l¡¯FBI, i deixar aix¨ª expedit el pla realment important, l¡¯Operaci¨® Enormous, l¡¯objecte de la qual era portar la informaci¨® sobre el Projecte Manhattan des de Los ?lamos fins a la Ciutat de M¨¨xic.

Si Ram¨®n hagu¨¦s volgut escapar de la pres¨® de Lecumberri, no li hauria resultat dif¨ªcil. L¡¯¨²nic que havia de fer era no tornar-hi quan sortia a sopar a casa d¡¯algun amic. Si un dia li venia de gust fer-ho, nom¨¦s havia de trucar a un taxi, que anava a recollir-lo al lloc de gu¨¤rdia. Els funcionaris feien bromes sobre la seva reincid¨¨ncia. Aquesta situaci¨® me l¡¯han confirmada tres persones de confian?a absoluta.

Per qu¨¨ tornava a la pres¨®?

Ram¨®n va muntar un taller de reparaci¨® i construcci¨® de r¨¤dios a la pres¨® amb la tecnologia m¨¦s avan?ada, que li subministrava el PCE. En concret, l¡¯hi portava a la pres¨® Juan Plaza, un comunista valenci¨¤ rellevant al partit, relacionat amb empreses tecnol¨°giques, i que anava acompanyat de l¡¯artista Sara Montiel, que n¡¯era l¡¯amant. Alguna cosa sabia Ram¨®n Mercader d¡¯electr¨°nica, ja que quan el doctor Quiroz Cuar¨®n, el psiquiatre forense que el va examinar, li va demanar que es dibuix¨¦s a si mateix, va tra?ar el circuit fonamental d¡¯un receptor t¨ªpic dels anys trenta. El psiquiatre va deduir que es veia a si mateix com un receptor d¡¯ordres passivament manejat per una figura femenina, la seva mare, i va acabar concloent que all¨° que el va emp¨¨nyer a l¡¯assassinat va ser un maj¨²scul complex d¡¯?dip.

¡°A les darreres hores de la seva vida, deia un n¨²mero que deuria ser una clau¡±, recorda la filla de Ram¨®n

Ram¨®n, en realitat, no nom¨¦s sabia de receptors. Va construir tota una estaci¨® de transmissi¨® de r¨¤dio. Era, oficialment, un radioaficionat. Enviava missatges a Moscou? Tot el que puc assegurar ¨¦s que Jos¨¦ Ranca?o, que va ser un dels primers radioaficionats de M¨¨xic, explicava que les dues primeres persones amb qui va contactar per les ones van ser el rei de Jord¨¤nia i Ram¨®n Mercader, ¡°que era a Lecumberri¡±.

Antonio Mercader

El pol¨ªtic conservador uruguai¨¤ Antonio Mercader (Ram¨®n i ell tenien el mateix besavi) em va referir a l¡¯Hotel Belmont House de Montevideo que, quan era ministre d¡¯Educaci¨®, va signar, conjuntament amb altres Mercader notables de diferents llocs del m¨®n, una carta en qu¨¨ sol¡¤licitaven al llavors president del govern espanyol, Carlos Arias Navarro, que permet¨¦s a Ram¨®n tornar a Espanya. Legalment res no ho impedia. Franco havia declarat prescrits, el 1969, tots els actes derivats de la Guerra Civil. Per¨° sembla que Arias Navarro no va considerar convenient tornar en un moment de tantes tensions i incerteses a Espanya. Ja tenia for?a problemes entre mans, i m¡¯imagino que sospitava, amb prou ra¨®, que a l¡¯URSS no cauria gaire b¨¦ que tot un heroi de la Uni¨® Sovi¨¨tica prefer¨ªs morir a Espanya que no en un pa¨ªs socialista. Durant un temps, al PSUC van estar preparant discretament el seu retorn.

Caridad

El juliol de 1955, per raons que desconec, Caridad va sol¡¤licitar a les autoritats espanyoles que li permetessin entrar a Espanya per Canfranc. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que la Direcci¨® General de Seguretat (DGS) va transmetre al comandant del lloc que quedava ¡°sense efecte la prohibici¨® d¡¯entrada a Espanya de Caridad del R¨ªo Mercader, cubana¡±. Per¨° l¡¯endem¨¤ la mateixa DGS va revocar aquesta autoritzaci¨®.

Dos anys despr¨¦s de quedar proscrits a Espanya tots els actes derivats de la Guerra Civil, Caridad va tornar a insistir en el desig d¡¯entrar al pa¨ªs pel mateix lloc, Canfranc. La DGS tornava a comunicar al lloc fronterer, l¡¯1 d¡¯abril del 1971, que quedava ¡°sense efecte la prohibici¨® d¡¯entrada a Espanya de Caridad del R¨ªo Mercader¡±. L¡¯endem¨¤, 2 d¡¯abril, el mateix director general de Seguretat va confirmar la llibertat de moviments de Caridad. Encara no he pogut esbrinar la causa del primer perm¨ªs i de la negativa immediata.

Luisina

El 23 de juny de 2016 vaig con¨¨ixer Luisina Fern¨¢ndez. El seu marit, Vicente Carri¨®n, havia militat a les joventuts comunistes amb Ram¨®n Mercader i junts van viatjar al capdavant de la columna que es va dirigir amb tren a Arag¨®. Va ser Caridad qui el va registrar com a milici¨¤ a l¡¯Hospital de Sant Pau. Van tornar a trobar-se a Moscou, en sortir Ram¨®n de la pres¨® mexicana el 1960 (o, com a molt tard, el 1961), i despr¨¦s a Cuba.

A Moscou van col¡¤laborar bra? a bra? en la redacci¨® de Guerra y revoluci¨®n en Espa?a, la hist¨°ria del PCE sobre la Guerra Civil. Era habitual que sortissin junts de la feina i, si podien eludir la pres¨¨ncia dels dos agents que vigilaven cont¨ªnuament Ram¨®n, parlaven una mica de q¨¹estions personals. En una ocasi¨®, Mercader li va confessar: ¡°M¡¯han destrossat la vida. Com vaig poder fer jo el que vaig fer?¡±.

Ram¨®n va muntar una emissora de r¨¤dio a la pres¨®, potser per espiar per a l¡¯URSS

Ram¨®n, m¡¯assegura Luisina, era presumit i una mica fanfarr¨®. Es parl¨¦s del que es parl¨¦s, ell en sabia m¨¦s que ning¨² i havia provat sempre el millor (un cotxe, roba¡­). Li agradava fantasiejar i afegia a les seves hist¨°ries an¨¨cdotes que ning¨² no estava segur que fossin certes. ¡°All¨¤ el van agafar¡±, exclama Luisina, ¡°all¨¤, per sobresortir¡±. Carri¨®n el considerava una mica infantil pel seu afany de voler tenir la darrera paraula.

Despr¨¦s de la revoluci¨® cubana, el PCE va enviar a l¡¯illa molts quadres que van ser els que, de fet, van organitzar el govern de Fidel Castro. Entre ells hi havia Carri¨®n i Luisina. Com que en el seu viatge a l¡¯Havana havien de fer escala a Par¨ªs, Ram¨®n va entregar a Carri¨®n una carta per a la seva mare. Era una nota trivial. ¡°No deia res¡±. No podia dir res perqu¨¨ Ram¨®n sabia que seria intervinguda i llegida. Per¨° el missatge no era al text de la carta, sin¨® en les paraules que Ram¨®n va transmetre confidencialment a Carri¨®n: ¡°Vull sortir d¡¯aqu¨ª. Vull sortir. Tu saps qu¨¨ cal fer¡±.

En arribar a Par¨ªs es van dirigir a casa de Caridad, a la Rue Rennequin. ¡°Era el 5 de novembre del 1972. Caridad estava malament. No ens va convidar ni a passar. Ens va rebre a l¡¯entrada, dreta. Va llegir la carta i va estar un temps en silenci. Aleshores Carri¨®n li va donar el missatge, i en sentir-lo va exclamar: ¡®Ell hauria d¡¯haver pensat abans el que va fer!¡¯. Ens va dir que estava cansada, esgotada, que es volia morir, que els gendarmes no la deixaven viure en pau. Ni tan sols ens va preguntar pel seu fill. Per si estava b¨¦ o malament. Semblava completament esgotada. Va insistir que es volia morir¡±. Per¨° Caridad va atendre la petici¨® del seu fill. Sabia la manera d¡¯aconseguir que els cubans l¡¯acollissin.

Dar¨ªo Carmona de la Puente

El 29 de desembre de 1961, Caridad va rebre una felicitaci¨® d¡¯any nou amb la signatura de l¡¯artista Dar¨ªo Carmona de la Puente. Dar¨ªo va n¨¦ixer el 1911 a Santander i va passar la inf¨¤ncia i la joventut a Barcelona i M¨¤laga, relacionant-se amb intel¡¤lectuals i artistes. A casa de Rafael Alberti va con¨¨ixer Pablo Neruda. L¡¯agost de 1939 el vam trobar precisament col¡¤laborant a Fran?a amb Neruda per seleccionar els republicans que podien embarcar-se al vaixell de c¨¤rrega Winnipeg.

El desembre d¡¯aquell mateix any, Dar¨ªo i la seva dona pujaven al vapor itali¨¤ Rex amb destinaci¨® a Nova York amb passaports diplom¨¤tics xilens. El 14 de febrer de 1940 van entrar a M¨¨xic i Dar¨ªo va comen?ar a treballar com a secretari del c¨°nsol general xil¨¨ en aquest pa¨ªs, que era¡­ Neruda. No tinc dubtes que Neruda, Dar¨ªo i Ram¨®n Mercader, que va haver de con¨¨ixer el poeta durant la Guerra Civil, compartien una profunda amistat.

Laura

¡°Un dia arribo a casa, a Cuba, i em trobo amb un silenci profund. ¡®Qu¨¨ passa?¡¯, vaig preguntar. ¡®Schisss¡­¡¯, em va dir la meva mare. ¡®La teva ¨¤via s¡¯ha mort. El teu pare est¨¤ tancat a dalt i no vol menjar¡¯. Jo vaig posar una mica de menjar en una safata i una cervesa ¡ªal meu pare li agradava molt la cervesa¡ª i vaig pujar a la seva habitaci¨®. Vaig trucar i li vaig dir que no pensava retirar-me¡¯n fins que no m¡¯obr¨ªs la porta. Quan la va obrir, me¡¯l vaig trobar demacrat, enfonsat, profundament afligit, trist, amb l¡¯aspecte d¡¯un nen abandonat¡±.

Laura em va afegir que, en les ¨²ltimes hores de vida, el seu pare ¡°parlava, per¨° no se li entenia res. Una infermera, especialista en el llenguatge dels sordmuts, va intentar llegir-li els llavis, per¨° no l¡¯entenia, perqu¨¨ parlava en franc¨¨s o en angl¨¨s. Deia constantment un n¨²mero de tel¨¨fon, per¨° vam trucar a aquest n¨²mero i no existia ni a l¡¯Havana ni al m¨®n sencer. Era una clau, crec¡±.

Despr¨¦s d¡¯una estona de silenci, Laura torna a posar la mem¨°ria en marxa. ¡°Un dia, passejava per l¡¯Havana amb els llebrers afganesos i Fidel es va parar davant meu. Condu?a el seu jeep. Em va preguntar pels gossos, per¨° un guardaespatlles es va anticipar i li va explicar qui era jo. Li vaig contestar que eren dos llebrers russos i me¡¯n vaig anar dient-li adeu. En arribar a casa em vaig trobar que tothom sabia que havia parlat amb Fidel. El meu pare em va preguntar a quina hora havia tingut lloc la trobada. Els dies successius va ser ell qui va treure a passejar els gossos a aquella hora. Per¨° Fidel no va tornar a apar¨¨ixer¡±.

L¡¯oposici¨® d¡¯una dona de car¨¤cter amb gestos d¡¯amor de mare

Una versi¨® que procedeix del POUM, i especialment de Juli¨¢n Gorkin, que tenia motius de sobres per odiar-la, sost¨¦ que Caridad Mercader va ser una dona fan¨¤tica, tan cegament entregada a la seva causa que no va dubtar a emp¨¨nyer el seu fill, Ram¨®n Mercader, a l¡¯assassinat de Trotski. Segons altres versions, hauria estat el mateix fill qui s¡¯hauria presentat voluntari, tot sol, per cometre el magnicidi, assumint aix¨ª una responsabilitat que milers de joves comunistes haurien acceptat com un honor.

El m¨¦s probable ¨¦s que Caridad reclut¨¦s Ram¨®n, tot allunyant-lo del front de la Guerra Civil espanyola, per participar a la rereguarda en l¡¯eliminaci¨® del POUM. Posteriorment, se li va encarregar relacionar-se amb els cercles trotskistes que estaven organitzant la IV Internacional a Par¨ªs.

Solament quan va esdevenir l¡¯inimaginable, el frac¨¤s de l¡¯atemptat contra Trotski dirigit per Siqueiros, i davant la perempt¨°ria ordre de Stalin d¡¯eliminar el seu competidor, Ram¨®n Mercader, molt probablement conven?ut pel dirigent comunista Antonio Mije, va decidir assumir la responsabilitat d¡¯executar aquesta ordre. I ho va fer amb l¡¯oposici¨® de Caridad.

Va ser tamb¨¦ Caridad qui, finalment, va aconseguir bellugar els fils pertinents en els contactes cubans perqu¨¨ un desencisat Ram¨®n Mercader pogu¨¦s sortir de Moscou i, davant la impossibilitat de tornar a Espanya, arrib¨¦s a l¡¯Havana, on va morir el 19 d¡¯octubre de 1978. Caridad havia mort a Par¨ªs uns anys abans, el 1975. Una persona que la va tractar ¨ªntimament, Betty Minc, em va assegurar el seg¨¹ent: ¡°Si alguna cosa em va transmetre Caridad va ser la in¨²til rebel¡¤li¨® contra la vellesa¡±.?