M¨¦s sobre el c¨¤non

Al suplement dominical de la setmana passada d¡¯aquest diari, Orlando Figes manifestava la seva opini¨® sobre el c¨¤non en uns termes, com ¨¦s cada dia m¨¦s freq¨¹ent, en qu¨¨ la classe acad¨¨mica quedava menystinguda en favor d¡¯elements com ara all¨° que m¨¦s llegeix la gent en un moment determinat, all¨° que enriqueix els editors o all¨° que les circumst¨¤ncies historicosocials de cada moment determinen com a can¨°nic en mat¨¨ria de literatura i en altres ¨¤mbits.

Figes, amb un gran coneixement de moltes lleng¨¹es modernes, ¨¦s autor de dos llibres excepcionals d¡¯hist¨°ria de la cultura, o hist¨°ria de les idees, o literatura comparada, o la suma de tot aix¨°: el primer ¨¦s El baile de Natacha. Una historia cultural rusa (Edhasa, 2006, reed. 2010), en qu¨¨ l¡¯autor, a partir d¡¯un passatge de Guerra i pau, de Tolstoi, repassa el contrast, de vegades la coordinaci¨®, entre la cultura popular russa d¡¯aquell temps i la denominada ¡°alta cultura¡±; el segon ha aparegut fa poc: Los europeos. Tres vidas y el nacimiento de la cultura cosmopolita (Taurus, 2020), un llibre en qu¨¨ l¡¯autor teixeix tot el panorama cultural de l¡¯Europa d¡¯aquells anys repassant els contactes entre Louis Viardot ¡ªtraductor del Quijote al franc¨¨s¡ª, la seva dona, Paulina Garc¨ªa ¡ªde seguida coneguda arreu com Pauline Viardot¡ª, cantant i animadora dels escenaris oper¨ªstics de tot Europa, i un amant d¡¯aquesta, el molt notable escriptor rus Ivan Turgu¨¨niev.

Els dos llibres s¨®n de gran categoria: Figes ¨¦s un dels grans historiadors de la cultura als nostres dies, en el deixant d¡¯autors que el van precedir per la mateixa via, com ara Carl Schorske, estudi¨®s de la Basilea de Burckhardt i de la Viena del canvi de segle XIX a XX. Per¨° Figes, que com a bon historiador i soci¨°leg de la cultura t¨¦ molt present all¨° que, en mat¨¨ria de gustos literaris, s¡¯esdev¨¦ en una societat en un moment determinat de la seva hist¨°ria, es decanta per una idea del c¨¤non literari que sembla, ni m¨¦s ni menys, l¡¯op¨°sit d¡¯all¨° que els grans acad¨¨mics del m¨®n sencer han postulat: la superioritat d¡¯una s¨¨rie d¡¯escriptors i la mediocritat d¡¯una altra s¨¨rie. Diu Figes: ¡°No hem d¡¯analitzar el c¨¤non des d¡¯una perspectiva academicocultural. No t¨¦ sentit. Cal tenir en compte les obres que funcionaven com a negoci¡± (!?).

?s veritat que molts autors mediocres poden haver fru?t d¡¯un gran prestigi, en algun moment de la hist¨°ria d¡¯un pa¨ªs, a causa de circumst¨¤ncies que han passat per alt els acad¨¨mics ¡ª¨¦s el cas de Longfellow al m¨®n angl¨°fon, o de Paul de Koch a Fran?a, per exemple, tots dos molt m¨¦s llegits al seu moment que els grans autors de mitjan segle XIX als dos pa?sos. Aquest fet, tanmateix, no invalida les llistes, m¨¦s o menys extenses, que els professionals de la literatura han dissenyat en moments molt varis de la hist¨°ria, en especial a partir de l¡¯inici del segle XIX, quan un reguitzell d¡¯autors, en especial anglesos, alemanys i francesos, a causa de la seva gran repercussi¨® en l¡¯¨¤mbit de la lectura, van comen?ar a figurar en la llista dels must (imprescindibles) de la literatura: Hugo, Keats, Chateaubriand, Shelley, Byron, Goethe, etc¨¨tera.

Les llistes que uns quants acad¨¨mics han elaborat recentment ¡ªperqu¨¨, per exemple, els parnassos del Renaixement i del Barroc ja significaven aix¨° mateix¡ª, com Robert Hutchins (The Great Books of the Western World), Lionel Trilling, Joseph Brodsky, el Club del Llibre Norueg, la col¡¤lecci¨® francesa de La Pl¨¦iade, o Harold Bloom al llibre The Western Canon, no s¨®n cap ximpleria, que ¨¦s el que avui pensen els col¡¤lectius que no han donat prou noms gloriosos a la hist¨°ria liter¨¤ria, per raons molt analitzables.

Pot haver-hi exageracions i omissions, per¨° el criteri dels que saben qu¨¨ ¨¦s la literatura ¡ªperqu¨¨ ho han llegit tot, el bo, el no tan bo i el dolent¡ª ¨¦s, habitualment, un criteri de qualitat est¨¨tica i po¨¨tica, ¨¦s a dir, un criteri t¨¨cnic que, deixant a banda circumst¨¤ncies hist¨°riques determinades, o modes i aficions espor¨¤diques de la classe lectora, preua obres que han sobreviscut a estats i nacions, opinions acad¨¨miques o no, i gustos o vindicacions de determinats col¡¤lectius. Com pensava Italo Calvino, la cosa ¨¦s molt senzilla: el c¨¤non sempre es podr¨¤ definir sense ferir la sensibilitat de ning¨² quan un llibre hagi aconseguit superar justament les modes i les circumst¨¤ncies, i hagi emanat una lli?¨® immarcescible i continuada en el temps, a banda les llistes dels ¡°m¨¦s venuts¡±. Durant quants segles seran llegits i admirats els best-sellers d¡¯avui?