Mem¨°ria entre les vinyes

¡°Que comencin per la parcel¡¤la de sota de la carretera¡±, instrueix des del m¨°bil el viticultor. Ressona estrany entre les voltes del docte Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC). Tant com escollir la jornada commemorativa dels 25 anys de la Secci¨® de Viticultura i Enologia de la Instituci¨® Catalana d¡¯Estudis Agraris, filial de l¡¯IEC, com a eix d¡¯una cr¨°nica. Un anticl¨ªmax period¨ªstic. ?s de suposar que l¡¯elecci¨® respon a un estat an¨ªmic i, durant les ¨²ltimes setmanes, a una seq¨¹¨¨ncia il¡¤l¨°gica que va des d¡¯abalan?ar-se com un posse?t sobre uns cotxets de quiosc de James Bond fins a datar i posar en ¨¤lbums fotos familiars de vores dentades o a recuperar la s¨¨rie de marionetes dels Thunderbirds,passant per tornar a devorar els pastissets de la Pantera Rosa. Decisions estranyes, pur inconscient.

I si f¨®ssim nom¨¦s mem¨°ria, passat sense m¨¦s ni m¨¦s? Si per al poeta la seva infantesa era aquell hort clar on madura el llimoner, la meva va ser les restes d¡¯una caseta de pedra on es deixava l¡¯aixada i altres trastos en un petit terr¨°s familiar amb vinyes. Res, quatre plantes i una figuera. Per¨° all¨¤, darrere del muret, ens parapet¨¤vem la meva germana i jo, no s¨¦ per quins aguerrits sudistes, amb pistoles de pl¨¤stic i gomes el¨¤stiques que unien el gallet al percussor i que es trencaven al cap de poc, disparant al soldat ianqui del meu pare, banderer de pal d¡¯escombra i tros de llen?ol de barres i estrelles mal pintades amb retolador Carioca la nit anterior, amb una il¡¤lusi¨® i una innoc¨¨ncia ja fa massa temps perdudes.

El record s¡¯ha sobreimpressionat a una intervenci¨® molt del gust bizant¨ª de la casa sobre, crec, una pol¨¨mica sobre que va estar molt malament defenestrar en els recents anys 80 el nom a una varietat de ra?m que durant quatre segles vam anomenar a Catalunya carinyena per rebatejar-la sams¨®. O alguna cosa aix¨ª vaig entendre. Montserrat Comas, arque¨°loga del Museu de Badalona, exposa les marques que, sobre la part superior de les ¨¤mfores, posaven els romans catalans de Baetulo (avui Badalona); va ser el cas del viticultor M. Porci (Marcus Porcius), els vins del qual van tenir cert prestigi i van arribar fins a la Bretanya francesa i el sud d¡¯Anglaterra. ¡°Etiquetes de fang¡±, les bateja l¡¯experta. B¨¦, d¡¯acord. I ara ¨¦s el torn de Miquel Palau, del Celler Abadal, del Bages, que detalla els esfor?os per salvar el ra?m picapoll (1564) de la tenalla que, entre les f¨¤briques t¨¨xtils al costat dels rius i la fil¡¤loxera, gaireb¨¦ el va fer desapar¨¨ixer fa un segle.

M¡¯encomanava ja al santoral croniquer per veure com ens en sort¨ªem d¡¯aquesta (de George Plimpton a Mart¨ªn Caparr¨®s, de Gay Talese a Irene Polo) quan va tornar la veu de Palau: ¡°Al m¨®n del vi el temps posa les coses al seu lloc; si les coses estan ben fetes hi has de creure¡±, deia a prop¨°sit de les botes medievals excavades a la roca que tamb¨¦ ha recuperat per fer vi en aquestes terres. I les paraules van fer de porta temporal: all¨¤ estava jo, amb uns quinze anys, un agost de temporer, anomenat amb sorna el Tractor: l¡¯¨²ltim a la meva filera, lent, per¨° sense deixar cap gra de ra?m, segur, una manera de fer i uns somnis que el temps va polir fins a convertir-los en transl¨²cids.

Tot, des d¡¯aquell moment, prenia doble sentit: quan Mireia Torres, directora d¡¯innovaci¨® als cellers familiars, recordava que el 1900 hi havia quatre vegades m¨¦s vinyes a Catalunya que avui, em veia assentint perqu¨¨ refor?ava la meva sensaci¨® que perdem el que vam ser per segons; quan, despr¨¦s de pentinar des d¡¯Andorra fins a Amposta, quantificava que han recuperat 52 varietats pr¨¤cticament perdudes (de la garr¨® a la forcada, de la pirene a la moneu, de la querol a la monfaus) treballant els ADN als seus complexos laboratoris i empeltant a les seves finques, vaig entendre que buscaven en els or¨ªgens del seu ofici, de la vida, com el cronista.

No podia llavors estar m¨¦s d¡¯acord amb Jaume Gramona: ¡°Si al cep li f¨¦ssim cas, l¡¯observ¨¦ssim, l¡¯escolt¨¦ssim...¡±, deia mentre reclamava als seus col¡¤legues d¡¯auditori tornar a podar en forma de vas i no enramant ¡°per protegir millor el ra?m del sol davant del canvi clim¨¤tic¡± o demanava de recuperar l¡¯ofici gaireb¨¦ perdut de l¡¯empeltador (expert en empelts) o clamava per recuperar el triangle terroir-animals-vinyes, com ell intenta deixant pastar ovelles i utilitzant vaques i cavalls de tir en finques del seu celler, avui perdut aquest equilibri per comoditat: ¡°Els hem separat perqu¨¨ l¡¯animal vol comprom¨ªs i nosaltres, no¡±.

Amb la for?a del que t¨¦ els peus a la terra com arrels (¡°jo soc pag¨¨s¡±, es va presentar) Pere Guilera es queixava de la introducci¨® nefasta a inicis dels anys 70 de varietats foranes a la seva comarca (¡°el Pened¨¨s ha estat desagra?t amb les seves variants¡±) i entenia ¡°la riojitis: ens l¡¯hem merescut per no embotellar b¨¦ durant anys, amb vins mediocres i falsificacions¡±. L¡¯¨¤nsia per alertar en una ¨²ltima crida el portava a gaireb¨¦ cridar que ¡°amb el canvi clim¨¤tic el sector ser¨¤ un campi qui pugui¡± (un ho portava a la cosa digital en el periodisme i ho subscrivia) i a reclamar que es canvi¨¦s la predestinaci¨® del relat oficial que al Pened¨¨s li toca ser zona log¨ªstica.

¡°Quan necessites exportar ¨¦s quan tens m¨¦s necessitat de ser tu mateix¡±, resumia Anna Espelt, de l¡¯Empord¨¤, on treballen per recuperar vinyes de 85 anys d¡¯antiguitat. S¨ª, en la majoria dels ponents el seu nom era la seva empresa, el seu fat, el seu ¨¦sser, un lloc... Sense saber-ho, vaig ser cridat a unes jornades sobre vi a buscar identitat, pertinen?a, sentit de vida, mem¨°ria...

De nen, el meu escenari van ser les vinyes verdes de l¡¯estiu del Pened¨¨s; ara, ho s¨®n les m¨¦s tardorals, ocres i dures del Priorat. El meu pare, cada minut una fulla de l¡¯oblit m¨¦s caiguda, no recorda ja tampoc l¡¯episodi del banderer, amb prou feines que vam tenir una petita parcel¡¤la, com delata la seva mirada una mica incr¨¨dula, espantada. El final ¨¦s all¨¤ d¡¯on partim, va versar T.S. Eliot.