El que els ulls no veuen

Malgrat l¡¯entrada abassegadora d¡¯Elvira Dyangani Ose al Macba i de l¡¯optimisme ambiental, n¡¯hi ha per plorar amb el que cont¨¦ avui l¡¯edifici blanc de Richard Meier. Apunts per a un incendi dels ulls ¨¦s la nova exposici¨® temporal (primer lliurament de la s¨¨rie Panorama), centrada en les ¡°pr¨¤ctiques art¨ªstiques de Barcelona i la seva rodalia¡±. Encara que les seves comiss¨¤ries, Hiuwai Chu i Latitudes (Mariana C¨¢nepa i Max Andrews), han plantejat un desafiament a la visi¨® ¡ªben conegut en l¡¯art des dels setanta¡ª, no hi ha res que ajudi a entendre el sentit d¡¯aquesta met¨¤fora obscurantista, treta d¡¯un poemari de Gabriel Ventura: ¡°Si cremes un sentit obtens un repertori de fantasmes¡±.

Una es pregunta qu¨¨ hauria pogut fer la directora en caure-li una her¨¨ncia com aquesta. Desprogramar sembla impossible. Intervenir en la feina de curadoria? Potser. El m¨¦s conseq¨¹ent hauria estat no ser a la inauguraci¨®. Per¨° en un acte de generositat incauta, Dyangani hi va ser i se la va fer seva, la primera de la seva etapa al Macba, aix¨° s¨ª, plena a vessar de p¨²blic, mai vist.

Els dots del director sortint, Ferran Barenblit, com a escapista s¨®n formidables. Va deixar programades dues temporades afegides, imposades a la seva successora, sabent les cr¨ªtiques a la seva feina, que es va allargar durant sis anys. Obligats a preguntar-nos per alguna mostra destacable (no excel¡¤lent) entre el 2015 i el 2021, nom¨¦s ens ve al cap la de Jaume Plensa.

Ara, per segona vegada despr¨¦s de la inf¨¤tua La b¨¨stia i el sobir¨¤, la ironia sembla superada per la nostra retic¨¨ncia a deixar-nos incendiar la mirada. I ¨¦s que cal obrir b¨¦ els ulls per veure-hi i no creure¡¯s l¡¯espectacle art¨ªsticament desolador d¡¯una exposici¨® d¡¯escola d¡¯art o de centre experimental. Importa poc que entre el remenat d¡¯obres i formats gens excitants, ni formalment ni intel¡¤lectualment, puguem trobar algun talent en formaci¨® (les pintures murals de Marria Pratts, les escultures t¨¨xtils de Rosa Tharrats).

L¡¯estudi de la denigraci¨® de la visi¨® a l¡¯art modern ¨¦s llarg, i comen?a amb el repudi per part de fil¨°sofs i artistes de l¡¯espai com a model dominant. Des de Bergson, passant pel surrealisme, l¡¯existencialisme, la psicoan¨¤lisi, l¡¯explosi¨® del feminisme i les derives conceptuals, l¡¯ull s¡¯ha anat sotmetent a l¡¯ordre temporal en seq¨¹¨¨ncies atonals donant exemples extraordinaris que avui formen part de les col¡¤leccions muse¨ªstiques internacionals, de Delaunay a Arp i Klee, de l¡¯antipintura de Mir¨® a Dal¨ª (Un chien andalou), Duchamp, Lawrence Weiner, Nauman, James Coleman, el conceptual catal¨¤. El Macba posseeix obra de gaireb¨¦ tots, per¨° aqu¨ª seguim en aquest vertigen desesperat de buscar el que ¨¦s nou sense ni haver explicat b¨¦ la hist¨°ria, cosa que no implica obviar el present.

Com fer-ho? El Macba ofereix un exemple a pocs metres, al Centre d¡¯Estudis i Documentaci¨®. Reuneix els Manuals de reparacions i sons c¨°smics, amb projectes comunitaris (la majoria, material d¡¯autoedici¨® de m¨²sica, llibres i cartells) de la contracultura, el pensament i l¡¯arquitectura ut¨°pics, els seus ¨¨xits i fracassos, la seva influ¨¨ncia en l¡¯ecofeminisme i la cibercultura, creant narratives al voltant d¡¯altres maneres d¡¯habitar el planeta. Les comiss¨¤ries, Magui D¨¢vila i Maite Mu?oz, reivindiquen la idea de l¡¯impressor/editor activista, molt actual.

Molt ben explicada en una petita sala, dins de vitrines i a les parets, la mostra ¨¦s un tot que sembla estranyament fora de lloc, per¨° que t¨¦ prou for?a per ensenyar-nos els secrets d¡¯una bona exposici¨®. Tant de bo en un futur s¡¯ampli? a una escala m¨¦s gran dins del museu, al qual, per a la seva sort o no, impacientment seguim fent-li retrets.