¡°No tinc por de la mort, tinc por del dolor¡±

?ngel Casas (Sants, Barcelona, 75 anys) va defensar la m¨²sica d¡¯artistes que no anaven pels camins m¨¦s caminats, va ser padr¨ª de la Nova Can?¨® i va integrar la tropa del Nou Periodisme a Espanya. Ara, sortint d¡¯un malson de malalties i dolor amb una amputaci¨® de cames que, com diu, l¡¯han deixat m¨¦s baixet... treballa una altra de les seves facetes: la d¡¯escriptor. Al febrer sortir¨¤ L¡¯agonia de Bakunin.

Pregunta. TV-3 ha recordat el Casas periodista i showman; a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s es va fer una lectura de la seva obra liter¨¤ria; l¡¯Acad¨¨mia de la M¨²sica l¡¯ha premiat... Hi ha un ?ngel Casas sense prou reconeixement?

Resposta. La televisi¨® ¨¦s el que m¡¯ha donat m¨¦s popularitat i reconeixement. L¡¯¨²nic que tinc pendent ¨¦s acabar de consolidar-me com a escriptor. Ara al febrer trec nou llibre, L¡¯agonia de Bakunin. Crec que he escrit llibres que tenen gr¨¤cia. La darrera novel¡¤la, per exemple, va anar molt malament, per¨° esclar, em va enganxar la pand¨¨mia.

P. Per qu¨¨ deix¨¤ d¡¯escriure de m¨²sica?

R. Els setanta s¨®n els meus anys musicals, per¨° no volia fer 50 anys i seguir escrivint de m¨²sica. No em venia de gust. Vaig deixar la revista Vibraciones, que vaig crear. A la televisi¨® feia el Popgrama a Madrid i el Musical Express a Barcelona. Ja aleshores havia proposat als directius de TVE-Catalunya fer un talk-show, per¨° no van voler i va ser el que despr¨¦s es va veure a TV-3. I escrivia a Fotogramas, revista que va crear el nou periodisme a Espanya. Despr¨¦s en van venir m¨¦s, per¨° a Fotogramas s¡¯escrivia diferent. Elisenda Nadal ¨¦s la millor directora que he tingut. Ara amb prou feines escolto m¨²sica. Let it be, Satisfaction... ja no es poden fer, estan fetes. N¡¯han d¡¯inventar d¡¯altres. Tant de temps donant-li voltes per acabar en el hip-hop i el reggaeton! Tot va comen?ar amb el tumba-tumba de la m¨²sica disco i ha anat evolucionant a pitjor. I els textos... lamentables. Quan estava sol a l¡¯hospital i les nits es feien llargues, tenia posada la discografia del Serrat. Plorava pensant com ho ha explicat aquest home! Hi ha una can?¨®, Los recuerdos, que t¨¦ una enorme mala h¨°stia explicant com els records te¡¯ls fas a mida, els estires, els arronses... El Joan ¨¦s l¡¯autor de can?¨® m¨¦s important que hi ha hagut a Espanya la segona meitat del XX.

M¡¯han arribat a oferir 35 euros per escriure un article! No vaig acceptar per dignitat professional dels companys

P. Quan escriu, de vegades s¡¯emprenya. Per exemple, amb els poderosos: ¡°Heu dinamitat el nostre futur (...) Rieu, rieu, male?ts¡± (ep¨ªleg de Carta d¡¯una desassossegada)...

R. Aqu¨ª hi ha ideologia. Ve del que explico en el darrer conte. Em va emprenyar molt un acte de menyspreu d¡¯un home molt poder¨®s i conegut. En vaig ser testimoni.

P. Pels seus contes, l¡¯han aparellat amb Monz¨® i P¨¤mies.

R. M¡¯agraden molt, per¨° som diferents. ?s perqu¨¨ vaig publicar a Quaderns Crema i en Jaume Vallcorba era molt bo com a editor. Em corregia i aprenia molt amb ell.

P. L¡¯Esgl¨¦sia: el ¡°negoci de la por¡±, escriu.

R. Respecto que la gent tingui fe, per¨° no entenc que despr¨¦s de dos mil anys ens seguim empassant determinades hist¨°ries. Esade deu tenir l¡¯Esgl¨¦sia com a business case. Agafin el creacionisme: ja comen?a la misog¨ªnia all¨ª. Per culpa d¡¯Eva, expulsen la parella del Parad¨ªs. Perqu¨¨ aix¨° funcioni, despr¨¦s de l¡¯expulsi¨®, els creients, que tenen un tema molt gros amb la sexualitat, han d¡¯empassar-se i creure que hi va haver sexe entre germans, amb fills, incestos, etc¨¨tera, perqu¨¨ si no... ¨¦s impossible que d¡¯una parella es multipliqui la Humanitat d¡¯aquesta manera. Em sorpr¨¨n que gent molt intel¡¤ligent hi cregui. ?s clar que hi ha el fet de la mort. Quan ets a prop de la mort t¡¯adones que no et vols morir i hi ha qui es consola creient que pot comprar un trosset d¡¯alguna cosa all¨¤, a l¡¯eternitat, on alg¨² et dona la m¨¤... Aquesta por fa cr¨¦ixer les religions, la cristiana, la musulmana, la jueva...

P. T¨¦ por de la mort?

R. No. Tinc por del dolor. El conec. Tenir dolor ¨¦s molt b¨¨stia. Una amiga m¡¯explicava la mort del seu pare. Li estava agafant la m¨¤ i l¡¯¨²ltima cosa que va dir va ser: ¡°Merda¡±. A un proper conte explico una hist¨°ria semblant. Als contes copio molt i menteixo molt.

Tant de temps donant-li voltes per acabar en el hip-hop i el reggaeton!

P. Sobre periodisme (a Gl¨°ria & The in excelsis Deo), un personatge diu: ¡°Aquesta bene?da professi¨® de merda. Aquesta professi¨® fal¡¤la? i corrupta, enverinada¡±. Ent¨¦n el desprestigi que pateix el periodisme?

R. El veig. M¡¯han arribat a oferir 35 euros per escriure un article! Si m¡¯ho han ofert ¨¦s perqu¨¨ estan pagant aix¨°! No vaig acceptar per la dignitat professional dels meus companys, dels nanos que surten de la facultat i els estan aixafant.

P. Com hem arribat fins aqu¨ª?

R. Mala gesti¨® dels diaris; un redactor ha de fer una not¨ªcia per al paper, la r¨¤dio i el web; hi ha m¨¦s periodistes dels que calen...

P. Est¨¤ decebut amb la situaci¨® pol¨ªtica?

R. M¡¯emprenya molt. Abans de tenir tot el que he tingut vam parlar a casa d¡¯anar a viure a Portugal: no tindria els problemes de consci¨¨ncia que tinc aqu¨ª perqu¨¨ no ¨¦s el meu pa¨ªs i no hauria d¡¯estar pendent dels tripijocs que constantment surten i que s¨®n una vergonya. Sents vergonya dels teus contemporanis. Sempre parlo de l¡¯Espanya antip¨¤tica i de la Catalunya virtual. Tinc un amic que diu que entre totes dues no sap qu¨¨ fer. No m¡¯interessa aquesta pol¨ªtica. Tots s¨®n poc seriosos, per¨° m¡¯agradaria que els meus, els d¡¯aqu¨ª, ho fossin m¨¦s. Com a m¨ªnim, com els bascos. No puc m¨¦s amb tanta estupidesa pol¨ªtica. Aix¨° que tenim no ens serveix. Ara els pol¨ªtics estudien i entren al partit. Aix¨° ¨¦s el pitjor que li pot passar a una persona. Un president que nom¨¦s ha fet vida de partit... no pot saber qu¨¨ ¨¦s la vida.