Maci¨¤, un malson diplom¨¤tic

Els mites els fabriquen tant les lloances m¨¦s heroiques i ensucrades com l¡¯animadversi¨® m¨¦s radical dels contraris. Francesc Maci¨¤, que va morir el Nadal de 1933 sent president de la Generalitat, no n¡¯¨¦s una excepci¨®. Era ben conegut fins ara que un dels episodis que va encimbellar Maci¨¤ en l¡¯imaginari catalanista va ser la preparaci¨® de l¡¯intent d¡¯invasi¨® de Catalunya des de la localitat francesa de Prats de Moll¨®, fracassat el novembre de 1926 en ser descoberts per la gendarmeria. Maci¨¤ va ser detingut i jutjat a Par¨ªs, i va fer d¡¯aquell judici un al¡¤legat en defensa de la naci¨® catalana i en contra de la dictadura de Primo de Rivera. Moments de gl¨°ria propagand¨ªstics i pe?a molt important en la construcci¨® del mite d¡¯aquell avi quixotesc que proclamaria la Rep¨²blica catalana el 1931.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de les possibilitats reals d¡¯¨¨xit de l¡¯operaci¨®, amb confidents italians inclosos, i digne de pel¡¤l¨ªcula, el recent llibre de l¡¯historiador Giovanni Cattini, L¡¯aixecament de Prats de Moll¨® (Rosa dels Vents), mostra la import¨¤ncia que les autoritats espanyoles de la dictadura concedien a l¡¯activisme de Maci¨¤ i els seus joves seguidors ja abans d¡¯aquell intent frustrat. Amb una oposici¨® for?a desactivada, els moviments dels joves nacionalistes per terres franceses es van convertir en una obsessi¨® de les autoritats espanyoles a Fran?a, seguint-los les passes i tractant d¡¯impedir el seu activisme.

Cattini retrata les activitats en territori franc¨¨s de Maci¨¤ i del petit grup Estat Catal¨¤ (que havia fundat el 1922), des de l¡¯inici de la dictadura (setembre de 1923) fins a la seva detenci¨® a Prats de Moll¨® el novembre de 1926. Ho fa amb material in¨¨dit o poc explorat: les cartes i telegrames dels diplom¨¤tics espanyols, i aporta dues mirades noves, que complementen el que es coneixia sobre els preparatius de Maci¨¤ per instruir militarment uns escamots. Entre les novetats, la descripci¨® de les accions d¡¯aquests diplom¨¤tics, amb refer¨¨ncies als seguiments que es feien des de l¡¯ambaixada de Par¨ªs i els consolats de Toulouse i Perpiny¨¤, a la implicaci¨® de confidents i delators, com el cas de Josep Novoa, enrolat a l¡¯ex¨¨rcit macianista i que subministrava informaci¨® al c¨°nsol espanyol. I tamb¨¦ la preocupaci¨® de les autoritats espanyoles per la solidaritat que Maci¨¤ i els seus podien rebre de c¨¤rrecs p¨²blics francesos o d¡¯associacions i intel¡¤lectuals occitanistes.

De fet, la persecuci¨® als seguidors de Maci¨¤ podia suposar fins i tot algun incident diplom¨¤tic, com quan la policia espanyola va penetrar en territori franc¨¨s buscant armes.

Ras i curt: qualsevol activisme catalanista a Fran?a era considerat molt lesiu per a la imatge internacional de la dictadura, i n¡¯hi havia for?a. En aquest context, l¡¯ambaixador espanyol a Par¨ªs, Jos¨¦ Mar¨ªa Qui?ones de Le¨®n, es considerava sobrepassat, i escrivia al vicepresident del directori militar el novembre de 1924 dient que feia tot el que podia, per¨° que ¡°no se llega a cuanto uno querr¨ªa, que si bien en todo lo que es manifestaci¨®n exterior puedo lograr frecuentemente hacer fracasar sus prop¨®sitos, dentro de la organizaci¨®n secreta y de la propaganda vergonzante no es f¨¢cil hacer mucho¡±, una sensaci¨® que compartiran els seus c¨°nsols.

L¡¯altra nova consideraci¨® que planteja el llibre ¨¦s amb relaci¨® als escamots d¡¯Estat Catal¨¤ en aquells anys, dels quals l¡¯autor considera que ¡°han estat objecte amb freq¨¹¨¨ncia d¡¯una lectura anacr¨°nica¡±, influ?da pel paper que van tenir durant la Segona Rep¨²blica, que es trasllada retroactivament cap al seu activisme dels anys vint. Dos aspectes prou importants que es documenten a bastament i que generen episodis significatius.

Jocs Florals sense ¡®Els segadors¡¯

Antonio Gull¨®n, c¨°nsol espanyol a Toulouse, escrivia reiteradament a l¡¯ambaixador Qui?ones de Le¨®n queixant-se de la manca de diners per controlar tota l¡¯activitat subversiva a la zona, on vivien unes 25.000 persones amb nacionalitat espanyola, la major part catalans. Gull¨®n anava literalment de b¨°lit, perqu¨¨ qualsevol acte dels exiliats era considerat un atac a Espanya. Davant la celebraci¨® dels Jocs Florals a Toulouse el maig de 1924, que s¡¯havia preparat sigil¡¤losament, explicava als seus superiors que ¡°este Consulado, siempre alerta y en espera de cualquier sorpresa por parte de los elementos separatistas aqu¨ª refugiados, y con los medios de investigaci¨®n de que en la actualidad dispone, se apercibi¨® a tiempo de lo tramado¡±, de manera que va poder pressionar el prefecte i l¡¯alcalde perqu¨¨ no es cant¨¦s Els segadors. Se¡¯n va sortir: ¡°No ha habido pues incidentes, esc¨¢ndalo ni manifestacions p¨²blicas, hostiles a Espa?a, como se quer¨ªa e intentaba¡±.

Els esfor?os de la diplom¨¤cia espanyola inclo?en seguiments i la intervenci¨® de delators

No obstant aix¨°, advertia: ¡°Se ha patentizado una vez m¨¢s que los elementos catalanistas de Toulouse en continua comunicaci¨®n con los separatistas de Barcelona no desperdician momento ni ocasi¨®n para dar fe de vida y hacer en el Extranjero una labor pol¨ªtica de desprestigio y ofensa para Espa?a¡±. La guerra de la propaganda era, doncs, ben oberta.

Arrencant segells pels carrers

Un mes despr¨¦s dels Jocs Florals, el juny de 1924, el c¨°nsol Gull¨®n tornava a l¡¯acci¨®. Segons relatava, havien aparegut pels carrers de Toulouse tot de segells independentistes amb la bandera estelada i la inscripci¨® Catalunya Lliure i Societat de les Nacions, que de fet ja estaven en circulaci¨® des de 1919. Naturalment, va considerar que aquell acte propagand¨ªstic era del tot lesiu per a la imatge governamental i va donar ordre perqu¨¨ el personal al seu servei els an¨¦s a arrencar tots.

En el seu informe als superiors ho relatava d¡¯aquesta manera: ¡°Han comenzado estos sellos a circular profusamente por Toulouse en la correspondencia, apareciendo tambi¨¦n pegados en los sitios c¨¦ntricos de la poblaci¨®n, en los kioskos de las paradas del Tranv¨ªa, y en sitio tan visible como la fachada de la sala de correos, sobre todo en los buzones de la misma. He hecho que desaparezcan y se arranquen inmediatamente¡±. Missi¨® acomplerta.

Un aplec conflictiu

Per a finals de juny d¡¯aquell 1924 Toulouse es preparava per organitzar una Exposici¨® dels pa?sos Llatins, dins el qual se celebraria l¡¯Aplec Occit¨¤nia. L¡¯esdeveniment va generar la l¨°gica inquietud del c¨°nsol Gull¨®n, que temia que els nacionalistes catalans el poguessin aprofitar per fer propaganda, ja que s¡¯havia anunciat la participaci¨® d¡¯un cor dirigit per Josep Fontbernat, membre d¡¯Estat Catal¨¤ i un dels principals activistes catalanistes de la ciutat. Per aix¨° Gull¨®n es va reunir amb el prefecte: ¡°Le he confirmado que, amparados por esta Municipalidad y con el pretexto de figurar en el programa de dichas fiestas entre los otros grupos regionales, los elementos catalanistas se propon¨ªan hacer un acto pol¨ªtico y de esc¨¢ndalo; y que ya era llegada la hora de hablar claro y de saber si estas autoridades eran realmente amigas de Espa?a o, si pareci¨¦ndolo, amparaban y toleraban las maniobras catalanistas, que ya iban siendo demasiado frecuentes, sospechosas e intolerables. (...) Creo contar en absoluto con ¨¦l; y s¨¦ positivamente que ha tomado determinaciones en¨¦rgicas con altos y bajos, teniendo movilizada a la polic¨ªa a tal fin¡±.

Gull¨®n tamb¨¦ feia una refer¨¨ncia positiva de la seva reuni¨® amb el tinent d¡¯alcalde de la localitat, que semblava disposat a col¡¤laborar amb les autoritats espanyoles per evitar la propaganda separatista: ¡°He celebrado tambi¨¦n una larga conferencia con M. Amilhau, Teniente alcalde encargado de dicha fiesta del Domingo; y le he expuesto mi queja en¨¦rgica y mi protesta formal por haber dado entrada en el programa de la misma a Francisco Maci¨¤ y a Fombernat, con las huestes de su orfe¨®n, que como ya es p¨²blico y notorio, es el centro conspirador de los catalanistas de Toulouse. Le he hecho saber que no pod¨ªa tolerar por m¨¢s tiempo este juego a dos caras de la Municipalidad de Toulouse; y que el dar prerrogativas y beligerancia a los elementos catalanistas era sencilla y simplemente hacer pol¨ªtica anti-espa?ola¡±.

Amilhou tamb¨¦ es va comprometre a prendre mesures perqu¨¨ no pass¨¦s res. Ben diferent va ser, per¨°, el desenvolupament de l¡¯Aplec Occit¨¤nia, que finalment es va acabar celebrant, incloent un parlament de Maci¨¤ i amb Els segadors figurant en el programa oficial, tot i que la seva interpretaci¨® va ser interrompuda per la policia. Gull¨®n ho va considerar un gran frac¨¤s, per la manca de col¡¤laboraci¨® de les autoritats locals: ¡°Estando apercibidas, como lo estaban a tiempo y con gran antelaci¨®n, por este Consulado, debieron evitar los representantes del Municipio de Toulouse, que un recinto de la Ciudad y en un acto p¨²blico, que la misma patrocinaba, se dieran las notas antiespa?olas que anoche se dieron en Toulouse. Espa?a, siempre cavallerosa e hidalga, no se habr¨ªa visto nunca sorprendida en ninguna de sus ciudades por desafueros parecidos¡±.

Escamots en terres franceses

Al marge de la persecuci¨® sistem¨¤tica de les autoritats espanyoles a les activitats p¨²bliques catalanistes, els seus serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia tamb¨¦ van provar de con¨¨ixer l¡¯activitat clandestina, i naturalment van col¡¤laborar a desarticular l¡¯intent d¡¯invasi¨® armada projectada a Prats de Moll¨®. Per¨°, qui eren els voluntaris que acompanyaven Maci¨¤ en aquella aventura? Era versemblant l¡¯¨¨xit d¡¯una operaci¨® d¡¯aquella naturalesa? Molt sovint s¡¯ha considerat que els voluntaris enquadrats en els escamots dirigits per Maci¨¤ eren joves desvagats sense gaire criteri pol¨ªtic que actuaven a la babal¨¤. En el millor dels casos, ingenus idealistes que nom¨¦s havien de llegir el Manual del legionari que els proporcionava el mateix Maci¨¤.

Cattini, en aquest sentit, proposa una triple reflexi¨®. En primer lloc, pel que fa al paper de la viol¨¨ncia en la pol¨ªtica de l¡¯¨¨poca, generalitzada arreu d¡¯Europa, exercida tant en nom de l¡¯statu quo com de tota mena d¡¯alternatives. I en aquest sentit, aconseguir la direcci¨® d¡¯un militar era l¡¯aspiraci¨® per part dels militants que volien subvertir qualsevol mena d¡¯ordre. En el cas catal¨¤, la graduaci¨® de Maci¨¤ com a coronel hi tenia un paper clau, que anava m¨¦s enll¨¤ dels seus seguidors pol¨ªtics.

Segonament, en les visions dels coetanis es poden trobar tot tipus de percepcions. Aix¨ª, tant es pot citar un Joan Francesc Vidal, aleshores d¡¯Acci¨® Catalana, que considerava que ¡°el cert ¨¦s que l¡¯ex¨¨rcit catal¨¤ exist¨ª en el cor d¡¯alguns, per¨° en la intel¡¤lig¨¨ncia de ning¨²¡±, com l¡¯aleshores militant cenetista Rafael Vidiella, que deia que ¡°son todos j¨®venes entusiastas, numeros¨ªsimos, pertenecientes a todas las clases sociales, pr¨®fugos y huidos a Francia, por no servir el Poder que sojuzga a Catalu?a¡±, i valorava molt positivament que ¡°los nacionalistes acaudillados por Maci¨¤ no tan temido nunca la entente con las fuerzas obreras revolucionarias¡±. Ingenus o herois, actuaven en un context en qu¨¨ molts desconfiaven d¡¯una certa oposici¨® de sal¨® encarnada pels intel¡¤lectuals catalanistes.

En tercer lloc, el llibre fa un exercici de contextualitzaci¨® per mostrar la difer¨¨ncia entre aquells voluntaris dels anys vint i els escamots de l¡¯etapa republicana, implicats en ocasions en ¡°una guerra bruta contra els militants sindicalistes de la CNT, amb actuacions molt dubtoses¡±. Cattini crida l¡¯atenci¨® sobre les diverses evolucions dels seguidors del Maci¨¤ dels anys vint, des d¡¯un escriptor com Jaume Balius, cap dels grups radicals de l¡¯anarquisme, a un Jaume Compte, que junt amb d¡¯altres van confluir en organitzacions marxistes i revolucion¨¤ries. En aquest sentit, proposa separar clarament les valoracions amb relaci¨® a les dues etapes. Una reflexi¨® que, sigui com sigui, ben segur que ser¨¤ rellevant pel debat historiogr¨¤fic entorn dels sempre controvertits escamots.

Estat Catal¨¤, una vida m¨¦s dif¨ªcil des de 1939

?s evident que els anys de m¨¦s protagonisme pol¨ªtic d¡¯Estat Catal¨¤ s¨®n els que van des de la seva fundaci¨® el 1922 fins a la Guerra Civil; era una organitzaci¨® minorit¨¤ria, per¨° amb certa pres¨¨ncia en el debat pol¨ªtic. No obstant aix¨°, formalment la seva hist¨°ria arriba fins a l¡¯actualitat. Dos llibres recents en donen noves pistes, especialment sobre els anys del franquisme.

A Estat Catal¨¤ sota el franquisme (1939-1968), l'historiador Ferm¨ª Rubiralta, autor d'una ¨¤mplia bibliografia sobre grups independentistes, explica la continu?tat i el declivi del partit en aquells anys, en la immediata postguerra, a causa de les divisions internes entre els sectors encap?alats per Vicen? Borrell i Joan Cornudella, m¨¦s motivades per la lluita pel control del partit que per difer¨¨ncies d'orientaci¨® general. I alhora, sense una estrat¨¨gia clara en apar¨¨ixer el 1940 el Front Nacional de Catalunya, al qual va contribuir un sector d'Estat Catal¨¤.

Les relacions entre les dues organitzacions van ser confuses, especialment fins que el Front es va convertir en partit el 1947. Des d¡¯aleshores, Estat Catal¨¤ ja no era l¡¯¨²nic partit independentista. En aquesta disputa ¨¦s evident que el Front va resultar clarament guanyador, capa? de connectar amb militants joves, mentre que Estat Catal¨¤ vivia ancorat en la hist¨°ria i cada cop amb menys efectius a l¡¯interior.

Rubiralta ressegueix aquest proc¨¦s, molt ben documentat, no nom¨¦s a trav¨¦s d¡¯informes i publicacions partid¨¤ries, sin¨® de la correspond¨¨ncia entre els principals dirigents, on es constata la precarietat i el cansament, que porten a la pr¨¤ctica desaparici¨® a l¡¯inici dels seixanta. El llibre acaba el 1968, quan l¡¯organitzaci¨® experimenta una petita revifalla, guiada cap a la lluita armada a trav¨¦s del Front d¡¯Alliberament de Catalunya (FAC). Cal recordar que just aquell 1968 el Front Nacional vivia l¡¯escissi¨® que va donar origen al PSAN, organitzaci¨® fonamental en l¡¯evoluci¨® ideol¨°gica i generacional de l¡¯independentisme. Hauria estat interessant que l¡¯autor analitz¨¦s la conjuntura en qu¨¨ precisament clou el relat, encara que fos amb forma d¡¯ep¨ªleg, perqu¨¨ aquell era un temps de canvi fonamental en la traject¨°ria dels grups independentistes.

Rubiralta tamb¨¦ ¨¦s el coordinador, junt amb Tom¨¤s Callau, del Diccionari biogr¨¤fic d'Estat Catal¨¤, que recull cent biografies de militants de l'organitzaci¨®, des dels fundadors fins als que van intentar refer-la a partir de 1975. Es tracta de breus biografies en qu¨¨ apareixen alguns noms que s'identifiquen clarament amb el partit, com Josep Denc¨¤s o els germans Badia als anys trenta, Joan Masot a l'exili franc¨¨s o Josep Planchart als anys setanta i vuitanta, juntament amb una majoria de personatges que certament van pert¨¤nyer en algun moment al partit, per¨° que van ser m¨¦s coneguts per altres activitats, o que van tenir traject¨°ries m¨¦s importants en altres partits. S¨®n els casos, per exemple, de Jaume Miravitlles, que va passar per diverses organitzacions; de Joan Cornudella, que de fet va ser m¨¤xim dirigent del Front durant gaireb¨¦ quaranta anys i va acabar sent diputat del PSC, o de F¨¨lix Cucurull, d'intensa activitat pol¨ªtica al Front o al PSAN.

La lectura de les biografies suggereix dues idees. La primera, que molts van passar en algun moment per la milit¨¤ncia a Estat Catal¨¤, per¨° entre els noms m¨¦s rellevants la seva milit¨¤ncia va ser fugissera, de pas cap a altres organitzacions, ja fos en uns moments ERC o m¨¦s tard el Front. D¡¯altra banda, gaireb¨¦ el 80% de les biografies corresponen als anys que van de la fundaci¨® fins a la postguerra, mostra evident del per¨ªode en qu¨¨ el partit va tenir rellev¨¤ncia en la pol¨ªtica catalana. En qualsevol cas, un material ¨²til per a la consulta, i alhora una radiografia r¨¤pida sobre una organitzaci¨® de la qual no existeix cap monografia que abasti tota la seva cronologia.