La Barcelona dels ¡®monstres¡¯

La Barcelona de les barraques de fira i els espectacles ambulants que creix el segle XVIII i arriba fins a les primeres d¨¨cades del segle XX no es coneix. Pisos, tabernes, casetes...acollien un oci estrafolari, aberrant, basat en l¡¯exhibici¨® de deformitats humanes, lluita sanguin¨¤ria d¡¯animals, suplicis corporals...Un oci que no tenia hist¨°ria. Enric H. March l¡¯ha escrita al llibre Barcelona, Freak show (Viena, Ajuntament de Barcelona). S¨®n sis-centes p¨¤gines on hi ha un documentad¨ªssim cens de criatures, locals, g¨¨neres de la diversi¨®, etc. ¡°Sempre m¡¯ha interessat l¡¯oci popular i el que he trobat ha estat una sorpresa. No hi havia bibliografia¡±. Durant 10 anys ha escorcollat els articles i gasetilles dels diaris i est¨¤ conven?ut que es publicava la punta de l¡¯iceberg. ¡°Espectacles m¨¦s marginals no van passar mai per la premsa. Amb totes aquestes dades he anat construint un relat en paral¡¤lel a l¡¯evoluci¨® urbana de la ciutat i de la seva poblaci¨®, engrandida per la revoluci¨® industrial¡±.

La ciutat mai no havia fet f¨¤stics a les exhibicions macabres. Fins al 1897, les execucions van ser p¨²bliques i el botx¨ª de l¡¯¨¨poca, Nicomedes M¨¦ndez L¨®pez, va voler oferir un espectacle substitutori, basat en el simulacre, obrint un Palacio de las Ejecuciones. No va obtenir-ne el perm¨ªs. ?s de les poques intervencions de les autoritats en aquest mercat de la diversi¨® m¨¦s grotesca. March ressenya un altre cas: el faquir Taim¨². El 2 de juny del 1933, al Teatre Circ Olympia, es fa crucificar. Hi havia d¡¯estar cinc dies, per¨° la policia n¡¯orden¨¤ la suspensi¨®. Al llibre es reprodueix un indignat article de Josep Maria de Sagarra a Mirador (8 de juny) titulat Sobre la crueltat que titlla l¡¯espectacle de repugnant. I n¡¯aplaudeix la seva prohibici¨® perqu¨¨ la crueltat humana ¨¦s la mateixa ¡°ara que fa tres-cents anys¡±. Un altre escriptor que s¡¯acost¨¤ al tema va ser Santiago Rusi?ol. March esmenta la seva novel¡¤la La ¡°Ni?a Gorda¡±, un ser marginat que la seva tia exhibir¨¤ en una barraca, el Palau dels Fen¨°mens. Per a March, ¡°¨¦s un atac a La Ben Plantada d¡¯Eugeni d¡¯Ors i als postulats idealistes del Noucentisme d¡¯una Catalunya lluminosa, neta, cl¨¤ssica. La realitat, per a ell, era una altra cosa i explicava qu¨¨ passava al carrer amb la llengua del carrer¡±.

El cat¨¤leg de monstres i monstruositats ¨¦s incre?ble. Hi ha esguerrats, mutilats... Al carrer de la Boqueria es va veure una noia sense colzes ni genolls i l¡¯any 1897 es podia contemplar un suposat hermafrodita. Al carrer dels Boters s¡¯expos¨¤ un fetus hum¨¤ amb dos caps. Sobre les siameses Radica i Doodica, que actuen l¡¯any 1901, la premsa explicava que per alimentar-les n¡¯hi havia prou que meng¨¦s una. Despr¨¦s hi ha el repertori de gegants dels quals es detalla la dieta i el pes. L¡¯inventari de nans, de dones barbudes, d¡¯incombustibles -com la dona Lucifer que es tancava en una g¨¤bia en flames- o dels homes que ressusciten -com el Profesor Fretone, que es feia enterrar a la pla?a de braus Monumental durant tot l¡¯espectacle i en sortia viu- ¨¦s extens¨ªssim.

March fixa la geografia urbana d¡¯aquesta oferta. ¡°Amb la desamortitzaci¨® s¡¯ocupen terrenys de la Rambla, com la futura pla?a Reial. I anir¨¤ pujant fins que, despr¨¦s de l¡¯enderroc de les muralles, moltes barraques s¡¯instal¡¤len a la pla?a de Catalunya a l¡¯ombra del Circo Ecuestre, que va ser-hi durant setze anys. La pla?a era un munt de parcel¡¤les de diferents propietaris fins que l¡¯Ajuntament decideix urbanitzar-la i els expropia l¡¯any 1895¡±. Les barraques emigraran, llavors, cap al Paral¡¤lel.

A la seva botiga de la Rambla dels Estudis, Juan Cornaria exhibia feres i un home d¡¯origen guine¨¤ que menjava carn crua perqu¨¨ no havia pogut ser domat plenament. Som a l¡¯any 1856. Segons March, ¨¦s la primera not¨ªcia documentada del que seran en un immediat futur els zool¨°gics humans on s¡¯exhibiran tribus dels aixantis, dels inuits, del Sudan, etc. O la tribu de l¡¯Him¨¤laia que es venia com d¡¯una esp¨¨cie entre l¡¯home i el mono. De fet, era una troupe de persones amb acondropl¨¤sia i microcef¨¤lia.

Per¨° segurament l¡®oferta m¨¦s s¨°lida i persistent, a m¨¦s dels circs, van ser el gabinets anat¨°mics -a Barcelona, en van obrir, i tancar, una trentena- i els museus de cera. Entre 1798 i 1904 hi haur¨¤ m¨¦s de seixanta col¡¤leccions de figures de cera. ¡°Molts incorporaven el repertori dels gabinets anat¨°mics que mostraven maniquins escorxats per poder contemplar l¡¯interior del cos hum¨¤. Alguns tenien sales reservades per a cavallers on l¡¯assumpte eren les malalties de transmissi¨® sexual i els estralls de la morfina i la coca?na. En un diari vaig trobar la carta d¡¯una lectora queixant-se d¡¯aquesta discriminaci¨®. Els salons anat¨°mics s¨®n l¡¯evoluci¨® comercial del gabinets que hi havia a les facultats de medicina. La burgesia necessita una excusa per aproximar-se al cos i la troba en la ci¨¨ncia. Des de l¡¯antropologia, en el cas dels zoos humans, a la medicina i la profilaxis. En general s¨®n espectacles molt sexualitzats. Al marge d¡¯aquestes exhibicions amb cobertura cient¨ªfica, ens trobem, per exemple, la nana Princesa Topacio que la seva mare presenta a la premsa com una cocotte¡±.

Hi ha dos emprenedors destacats: Francesc Roca i Francesc Darder. El primer, mag, ventr¨ªloc i propietari del Museu Roca de figures anat¨°miques, tamb¨¦ va ser exhibidor de cinema i a finals dels vint i durant la d¨¨cada dels trenta va estrenar t¨ªtols com Entre la vida i la muerte o Los averiados, sobre els perills de la s¨ªfilis. Darder, taxidermista, ¨¦s al darrere de diferents col¡¤leccions d¡¯anatomia comparada, del zoo de Barcelona i¡­ del negre de Banyoles. March est¨¤ igualment satisfet d¡¯haver pogut rescatar la biografia d¡¯altres personatges an¨°nims, com la del primer home elefant catal¨¤.

Enric H. March, professor de lleng¨¹es, t¨¦ una bibliografia com historiador amb un subjecte primordial, Barcelona. I continua treballant en aquest pou silenciat dels espectacles de barraca, ja desapareguts. ¡°S¡¯acaben per diferents raons. La Guerra Mundial deixa un llegat de cossos destrossats. All¨° que era estrany es torna quotidi¨¤. Apareixen nous entreteniments, com el cinema, i determinats personatges, com els nans i els gegants troben altres sortides en l¡¯esport i l¡¯espectacle¡±.