Quan 60 llibres s¨®n una sola pe?a

Una frase de Les originalitats, el primer assaig que va escriure Joan Fuster, a inicis dels anys cinquanta, diu: ¡°Un home, en tota la seva vida liter¨¤ria, no escriu sin¨® una sola obra, la seva obra¡±. L¡¯afirmaci¨®, tan sentenciosa com un aforisme, semblava destinada a predir, anys a venir, una de les pedres de toc de l¡¯exegesi fusteriana: la dicotomia que, sovint, s¡¯ha establert entre el Fuster que assol¨ª una gran projecci¨® c¨ªvica amb els escrits pol¨ªtics i el que es dedic¨¤ a l¡¯assaig especulatiu o a la cr¨ªtica cultural.

La contradicci¨®, per¨°, s¡¯esvaeix a la llum dels principals eixos transversals que recorren la seua obra. D¡¯una banda, l¡¯examen de consci¨¨ncia que s¡¯autoimposa abans d¡¯escriure sobre qualsevol tema i que li impedeix d¡¯adoptar posicions dogm¨¤tiques. De l¡¯altra, l¡¯orientaci¨® racionalista del seu pensament i una consci¨¨ncia ben aguda de les originalitats: la seua i la dels altres.

De la conflu¨¨ncia d¡¯aquelles premisses i de l¡¯afany de transformar la realitat a trav¨¦s de l¡¯escriptura, Fuster extrau ¡ªen paraules de Josep Iborra¡ª l¡¯¡°imperatiu ¨¨tic¡± que inspira la seua concepci¨® de la cultura. Aix¨ª, una visi¨® global dels seus textos evidencia que no hi ha soluci¨® de continu?tat, posem per cas, entre Nosaltres, els valencians (1962) i Diccionari per a ociosos (1964), per mencionar dos exemples aparentment situats als extrems oposats de l¡¯espectre. Nom¨¦s aparentment.

Tot i que Fuster fou reconegut principalment com a assagista, conre¨¤ diversos g¨¨neres literaris: la poesia, l¡¯aforisme, el dietarisme, l¡¯articulisme period¨ªstic, la traducci¨®, la historiografia... Una diversitat formal que es reflecteix en l¡¯ample ventall tem¨¤tic dels seus escrits. A m¨¦s de nombrosos treballs sobre la realitat hist¨°rica, social i cultural de l¡¯¨¤mbit catal¨¤ ¡ªamb una dedicaci¨® apassionada al Pa¨ªs Valenci¨¤¡ª, hi trobem comentaris i apunts morals referits a la vida quotidiana i reflexions sobre pol¨ªtica, literatura, filosofia i art, que demostren la capacitat anal¨ªtica del seu pensament.

Nosaltres, els valencians. No obstant aix¨°, l¡¯¨¨xit aclaparador de Nosaltres, els valencians ha propiciat la identificaci¨® quasi exclusiva i excloent de l¡¯autor amb aquesta obra, com un arbre imponent que obstrueix la visi¨® completa del bosc. La redacci¨® d¡¯aquest assaig interpretatiu sobre els avatars del Pa¨ªs Valenci¨¤, des de la creaci¨® del regne per Jaume I fins a la Segona Rep¨²blica, ha esdevingut pe?a ben ¨²til perqu¨¨ generacions de valencians reflexionaren (i reflexionen) sobre la seua identitat nacional a partir d¡¯una nova manera d¡¯entendre els fets hist¨°rics. ?s inq¨¹estionable el ress¨° merescut pel seu treball, des de la perspectiva de la ra¨® c¨ªvica i les pol¨ªtiques de reivindicaci¨®, tant des d¡¯una dimensi¨® valenciana com des d¡¯una de major abast, vinculada a l¡¯espai nacional que anomen¨¤ ¡°Pa?sos Catalans¡±.

Diccionari per a ociosos/ Consells, proverbis i insol¨¨ncies. En canvi, la bibliografia fusteriana dedicada a la ¡°q¨¹esti¨® nacional¡± ¨¦s bastant inferior al que recull la imatge m¨¦s t¨°pica de l¡¯assagista. Si b¨¦ ¨¦s cert que Nosaltres, els valencians ¨¦s el text que Fuster m¨¦s s¡¯estim¨¤ respecte a la seua tasca d¡¯an¨¤lisi sobre el pa¨ªs, Diccionari per a ociosos i Consells, proverbis i insol¨¨ncies (1968) foren, per a ell, els m¨¦s representatius de la literatura d¡¯idees que hauria volgut practicar amb m¨¦s assidu?tat.

Prenent com a refer¨¨ncia el nombre de reedicions, aquests s¨®n tres dels t¨ªtols amb m¨¦s projecci¨®. Per¨° si afin¨¤vem la valoraci¨® des del punt de vista literari, destacaria per sobre de la resta Diccionari per a ociosos, assaig de t¨ªtol i estructura manllevats del Diccionari filos¨°fic del seu admirat Voltaire, i que adre?ava, ir¨°nicament, al mateix p¨²blic lector que sol¡¤licitava Bertrand Russell per al seu Elogi de l¡¯ociositat.

Compost per escrits d¡¯extensi¨® desigual, el Diccionari... fusteri¨¤ reflexiona sobre valors morals, culturals i pol¨ªtics, sobre l¡¯estrany ofici d¡¯escriptor i, tamb¨¦, sobre objectes d¡¯¨²s quotidi¨¤ i fets anecd¨°tics que s¨®n elevats a categoria. Tot plegat, el llibre constitueix una clara mostra dels punts nuclears de l¡¯ideari fusteri¨¤: l¡¯escepticisme com a modus vivendi i operandi; l¡¯exemple d¡¯Erasme de Rotterdam com a pretext per a reivindicar la necessitat de preservar la llibertat de l¡¯intel¡¤lectual; el nacionalisme com a mecanisme identitari; el plagi com a frontissa entre la tradici¨® i l¡¯originalitat; la import¨¤ncia de la (re)lectura; i tot un seguit de q¨¹estions que bateguen al ritme del jo que les escriu, que ¨¦s, al capdavall, l¡¯element en qu¨¨ tot conflueix.

Consells, proverbis i insol¨¨ncies. No menys essencials, en Fuster, s¨®n els aforismes de Consells..., clau de volta del seu pensament, que projecten multitud de resson¨¤ncies en la seua obra. Aquest llibre cont¨¦ dos reculls, Judicis finals i Proposicions deshonestes, ambd¨®s similars en els temes i la intenci¨®, i, a m¨¦s, h¨¤bilment harmonitzats pel t¨ªtol del nou volum. L¡¯assagista cisella els aforismes amb una rotunditat sentenciosa ¡ªapod¨ªctica, si cal dir-ho en termes t¨¨cnics¡ª que no admet escales de grisos, per¨° que, paradoxalment, incita a la refutaci¨® o a l¡¯aprovaci¨®, mai a la indifer¨¨ncia.

En l¡¯¨¨poca actual de les xarxes socials, s¡¯ha equiparat l¡¯aforisme al tuit per la brevetat formal, per¨° l¡¯analogia fa aigua si s¡¯obvia el proc¨¦s previ de decantaci¨® estil¨ªstica i la minuciosa elecci¨® del mot just, no com a sibaritisme estil¨ªstic o pirot¨¨cnia verbal, sin¨® com a condici¨® inexcusable per a fondre fons i forma en una entitat indestriable, a l¡¯estil dels moralistes francesos en qu¨¨ s¡¯inspir¨¤ Fuster per a disseccionar la condici¨® humana.

El descr¨¨dit de la realitat. I encara hi ha El descr¨¨dit de la realitat (1955), un assaig amen¨ªssim que reflexiona sobre q¨¹estions art¨ªstiques i culturals: una carta de presentaci¨® immillorable per a qui en desconeix la faceta de cr¨ªtic art¨ªstic. Per b¨¦ que constru?t sobre ¡°fragments de meditaci¨®¡± ¡ªparafrasejant el catedr¨¤tic d¡¯Est¨¨tica Rom¨¤ de la Calle¡ª, l¡¯assaig t¨¦ un fil conductor hist¨°ric que refor?a la seua unitat a l¡¯entorn d¡¯un objectiu: analitzar la continu?tat i les reaccions de les tend¨¨ncies art¨ªstiques de la pintura occidental, sota la clau de les relacions de l¡¯artista amb la realitat des del Renaixement fins a les avantguardes, passant pel barroc, la Il¡¤lustraci¨® i el romanticisme, i els realismes del XIX. Estretament relacionat amb aquest assaig ¡ªpel context hist¨°ric i per la tem¨¤tica¡ª cal citar Les originalitats, un assaig en qu¨¨ teoritza sobre la recerca individual de la singularitat personal i expressiva dels creadors art¨ªstics i literaris.

Diari 1952-1960. Fora totalment injust d¡¯acabar obviant el vessant dietar¨ªstic de Fuster, a l¡¯abast als magn¨ªfics Diari 1952-1960, Causar-se d¡¯esperar (1965) i Dos quaderns in¨¨dits (2004), mereixedors de m¨¦s espai del que ac¨ª els dedique. Per¨° tamb¨¦ tinc la mateixa sensaci¨® d¡¯injust¨ªcia en no ocupar-me amb m¨¦s deteniment del personal¨ªssim Sagitari (1985), de les Notes d¡¯un desfici¨®s (1980) o de l¡¯incendiari Ara o mai (1981), que mostren un Fuster madur, per¨° no envellit, que ha exaltat la seua natural inclinaci¨® al sarcasme per a continuar agitant consci¨¨ncies.

I aix¨ª mateix m¡¯ocorre amb El Pa¨ªs Valenciano (1962), amb Literatura catalana contempor¨¤nia (1972) i amb alguns poemes. Per sort, la C¨¤tedra Joan Fuster, de la Universitat de Val¨¨ncia, t¨¦ al seu cat¨¤leg un diccionari bibliogr¨¤fic sobre l¡¯autor que, amb el t¨ªtol de Joan Fuster, llibre a llibre (2015), recull, a mode de guia de lectura, les ressenyes que un equip d¡¯especialistes dedicaren als m¨¦s de seixanta llibres que va escriure al llarg d¡¯una intensa traject¨°ria liter¨¤ria, que abasta la segona meitat del segle passat. Es tracta d¡¯elegir, simplement, per on comen?ar a llegir. O a rellegir.

Salvador Ortells Miralles ¨¦s cocomissari de l¡¯Any Fuster organitzat per la Generalitat Valenciana i director de l¡¯Espai Joan Fuster de Sueca.