Autobiografia de lector

El llibre vindicatiu de l¡¯obra de V¨ªctor Catal¨¤ que Mita Casacuberta va publicar el 2019, V¨ªctor Catal¨¤, l¡¯escriptora emmascarada, s¡¯obre amb unes paraules de Maria Aur¨¨lia Capmany que poden servir per emmarcar l¡¯objectiu d¡¯?s trist morir sense hereusde David Nel¡¤lo: ¡°A la nostra literatura hi ha uns personatges clau que fan giravoltar al seu entorn les passions m¨¦s allunyades i m¨¦s aparentment inconnexes. En podr¨ªem citar uns quants: Verdaguer, Ors, V¨ªctor Catal¨¤, i tractar d¡¯aclarir-los ¨¦s aclarir-los no sols a ells sin¨® a tots nosaltres com a col¡¤lectivitat¡±.

A favor de la mem¨°ria i la tradici¨®, a l¡¯assaig de regust personal ?s trist morir sense hereus Nel¡¤lo busca una resposta que satisfaci una pregunta que l¡¯atabala: per qu¨¨ la societat catalana no sent orgull del seu bagatge literari i el nega o el menyst¨¦ ¡°com si pertany¨¦s a un passat que no val la pena recuperar¡±, potser perqu¨¨ ¡°fa pudor de resclosit o tenim por de trobar-hi una espardenya, una faixa o una barretina?¡±.

Una de les virtuts del llibre ¨¦s la tria de les cites dels autors, que formen part de la seva intimitat com a escriptor i lector, visitats per Nel¡¤lo, i que compleix llargament la missi¨® d¡¯incitar a la lectura d¡¯uns escriptors i unes obres situades en una ¨°rbita m¨¦s aviat secund¨¤ria de la hist¨°ria i la tradici¨®, per¨° al mateix temps planteja una pregunta que al llibre se silencia: quin sentit pot tenir per al lector d¡¯avui acudir a uns t¨ªtols fulminats de qualsevol assaig de c¨¤non? Nom¨¦s perqu¨¨ van ser escrits en catal¨¤?

De l¡¯art¨ªfex d¡¯¨¨xits tan populars com Les aventures extraordin¨¤ries d¡¯en Massagran, Josep Maria Folch i Torres, Nel¡¤lo (Barcelona, 1959) n¡¯admira la capacitat que tenia per omplir els seus llibres d¡¯¡°acci¨®, fets de sang, amor a dojo, r¨¤bia, f¨²ria, remordiment, compassi¨®, penediment i perd¨®¡±; de Ramon Folch i Camarasa i de Sala de miralls, novel¡¤la guanyadora del premi Ramon Llull 1982 i que Nel¡¤lo compra per un euro al Mercat de Sant Antoni, en valora ¡°el to menor, una certa intimitat amb el lector, un defugir les grandiositats, un gust pel llenguatge, una ironia que ho amara tot i que dessacralitza el paper de l¡¯autor¡±; de Marian Vayreda i La punyalada, autor i obra que Nel¡¤lo no freq¨¹enta fins que el 2009 obt¨¦ el premi que porta el nom de l¡¯artista olot¨ª, el sedueix el salt en el buit que representa poblar una novel¡¤la de ¡°subtileses, de clarobscurs, d¡¯un si ¨¦s no ¨¦s, d¡¯enveges, de recances, de gestos sublims, d¡¯amor i odi, de degradaci¨® moral i de decad¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ de fidelitat i tra?ci¨®¡±.

En aquesta l¨ªnia, Nel¡¤lo creu que Josafat, de Prudenci Bertrana, ¡°supera amb escreix qualsevol novel¡¤leta dita ¡®g¨°tica¡¯, amb vampirs o personatges m¨¦s o menys esqueixats¡± i ¡°que va molt m¨¦s enll¨¤ del que seria la fascinaci¨® de la hist¨°ria m¨°rbida i truculenta¡±; de la seva filla, Aurora Bertrana, en reivindica la seva ¡°saba vital¡±, i la veu ¡°engrescada i vibrant, independent i agosarada¡±; i, mentre llegeix La ruta blava, se sorpr¨¨n de la mirada gens sentimental i euroc¨¨ntrica de Josep Maria de Sagarra, de la seva falta de compassi¨® i d¡¯empatia, de la contund¨¨ncia verbal en el moment de referir-se als ind¨ªgenes de la Polin¨¨sia; de la gent com V¨ªctor Catal¨¤ n¡¯elogia ¡°aquella qualitat cantelluda, modernista, i plena de coratge d¡¯aquells llenyataires de la llengua¡±.

S¨®n tamb¨¦ de V¨ªctor Catal¨¤ les paraules ¡ª¡°Vetlleu pel foc... ?s molt trist morir sense hereus¡±¡ª d¡¯on surt el t¨ªtol d¡¯aquesta amena ¡ªi bastant malenconiosa¡ª autobiografia de lector que ha escrit Nel¡¤lo.