El¡¤la Butler

Tard o d¡¯hora havia de passar, i continuar¨¤ passant, per molt que els ling¨¹istes segueixin dient que el llenguatge no binari ¨¦s una imposici¨®, o una dictadura, o la pitjor de les plagues b¨ªbliques. Cada cop hi haur¨¤ m¨¦s visibilitat per a les persones no bin¨¤ries, cada vegada hi haur¨¤ m¨¦s personatges no binaris en obres de ficci¨®, tant escrites com audiovisuals (amb les pertinents necessitats de traducci¨® a les altres lleng¨¹es), i, cada cop m¨¦s, hi haur¨¤ m¨¦s persones no bin¨¤ries en posicions de certa notorietat p¨²blica, i de les quals haurem de parlar. Aquesta setmana ha estat a tomb de la concessi¨® del Premi Internacional Catalunya a Judith Butler, fil¨°sofa i activista queer, que prou que s¡¯ha manifestat com a no bin¨¤ria. De seguida hi va haver queixes a les xarxes sobre l¡¯¨²s del femen¨ª en referir-se a la seva persona, tal com feia l¡¯escriptor Sebasti¨¤ Portell: ¡°Judith Butler s¡¯identifica com a persona de g¨¨nere no binari, @agenciaacn. Per qu¨¨ us hi referiu amb el g¨¨nere gramatical femen¨ª?¡±. B¨¦, agradi o no, el nom propi for?a tamb¨¦ una determinada concordan?a, com si en parlar del brit¨¤nic Sam Smith, tamb¨¦ no binari, digu¨¦ssim que ¨¦s m¨²sic.

Ja hem comentat altres cops la proposta que per al catal¨¤ s¡¯ha fet d¡¯emprar el neomorfema -i per expressar el no binarisme, i per b¨¦ que la iniciativa ha sorgit de l¡¯entorn del col¡¤lectiu implicat, no ha servit m¨¦s enll¨¤ que per estendre l¡¯estranyesa i la incomoditat. Per descomptat ¨¦s una soluci¨® possible, per¨° est¨¤ lluny de connectar amb el dring de l¡¯idioma, que per alguna ra¨® ha prescindit for?a de les terminacions en -i. En canvi, dins la mateixa llengua hi ha mecanismes que es podrien emprar si volgu¨¦ssim construir un llenguatge no binari, uns recursos que els ling¨¹istes, binaris o no, far¨ªem b¨¦ de valorar. Les seg¨¹ents podrien ser algunes propostes.

D¡¯entrada, necessitem un article personal, tal com fem servir en casos com el Pere i la Maria. Aqu¨ª, podr¨ªem reciclar la vella estrat¨¨gia de duplicar l¡¯article per mitj¨¤ de la barra, amb el/la, per¨° emprant el punt volat i recorrent a la nostrada ela geminada: el¡¤la. De fet, en una al¡¤locuci¨® normal, aix¨° equivaldria a pronunciar tots dos articles, l¡¯un darrere l¡¯altre, i potser aconseguir¨ªem fins i tot estendre la pron¨²ncia can¨°nica del d¨ªgraf. Far¨ªem, per tant, el Pere, la Maria, el¡¤la Carla. Es podria emprar la mateixa f¨®rmula per al pronom de complement directe: la mare el¡¤la desperta cada mat¨ª. Aix¨° serviria, tamb¨¦, per resoldre la confusi¨® amb el pronom de complement indirecte que obtenim si recorrem la forma li.

En segon lloc, ens cal un pronom de tercera persona, el que en angl¨¨s han resolt amb they, en franc¨¨s amb iel i en castell¨¤ amb elle. La proposta, com abans, consisteix a pronunciar la doble ela de ell i ella amb geminaci¨®, com si f¨¦ssim tots dos pronoms, tot reproduint el so que ja trobem a ametlla o espatlla. En aquest cas, l¡¯ortografia no ens permet rec¨®rrer al punt volat per geminar el d¨ªgraf (no podem fer ell¡¤lla), per¨° s¨ª que podem fer etlla.

Tercer, conv¨¦ disposar d¡¯un possessiu no binari, en tant que molt sovint s¨®n l¡¯entorn de les persones no bin¨¤ries les m¨¦s necessitades de referir-s¡¯hi d¡¯una manera propera. Aqu¨ª la mateixa llengua ja disposa de recursos propis, concretament la formaci¨® del possessiu informal meu en companyia de femenins, com fan en terres gironines: la meu mare. Es tractaria, doncs, de fer servir aquesta f¨®rmula per al no binarisme, per¨° per mitj¨¤ de l¡¯article que ja hem esmentat: el meu avi, la meva tia, el¡¤la meu germana.

I, finalment, queda la concordan?a, l¡¯escull m¨¦s dif¨ªcil. Potser, aqu¨ª, no caldria tant buscar una f¨®rmula que inclogui els dos g¨¨neres, sin¨® acceptar que, mentre hi hagi alguna altra marca de g¨¨nere no binari, ¨¦s indiferent quin dels altres dos g¨¨neres aparegui, ja que tots dos poden fer el fet; per entendre¡¯ns, si estem disposats a buscar les costures al sistema, tamb¨¦ podem q¨¹estionar la necessitat de concordar-ho tot i arreu. ?s el que ens passa amb el¡¤la fil¨°sofa Judith Butler i el¡¤la m¨²sic Sam Smith, els quals, com hem vist, forcen de manera natural l¡¯aparici¨® d¡¯una terminaci¨® o l¡¯altra a trav¨¦s del nom.

S¨®n propostes, n¡¯hi pot haver d¡¯altres, per¨° ¨¦s clar que ni els mitjans de comunicaci¨®, ni la literatura ni la mateixa normativa poden continuar ignorant o etiquetant de disbarat un fenomen que no ha fet m¨¦s que comen?ar.