Balan? gald¨®s del CEO

L¡¯¨²ltim estudi del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨®, el CEO, sembla fet expressament com a antesala de l¡¯informe que set experts estan elaborant sobre la salut del catal¨¤ i que ha de justificar el nou rumb que ha de prendre la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica sota la batuta de Francesc Xavier Vila, en especial amb la posada en marxa del Pacte Nacional per la Llengua. S¡¯han succe?t llibres diversos alertant de la reculada del catal¨¤, s¡¯han plantejat propostes de millora, es llancen campanyes que titllen la situaci¨® d¡¯emerg¨¨ncia ling¨¹¨ªstica, tot plegat maldant per fer cristal¡¤litzar en un projecte compartit tota l¡¯energia col¡¤lectiva pel catal¨¤, que hist¨°ricament no ha estat mai poca.

Curiosament, el CEO ha entrat a analitzar tres dels fen¨°mens que ens t¨¦ m¨¦s ocupats les darreres setmanes, i que tenen m¨¦s a veure amb la nostra percepci¨® i la valoraci¨® sobre la llengua que no pas amb els usos socioling¨¹¨ªstics reals que en fem; suposo que aquests ja seran m¨¦s tractats al seu moment amb la propera Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics de la Poblaci¨®. Aix¨ª doncs, s¨®n tres els grans ¨¤mbits consultats: el fenomen del canvi de llengua en parlar amb desconeguts, la percepci¨® general sobre la salut del catal¨¤ i el seu futur, i l¡¯opini¨® sobre el catal¨¤ a l¡¯escola i la immersi¨® ling¨¹¨ªstica.

Pel que fa al canvi de llengua, celebrem que siguin 6 de cada 10 (en lloc de 8 de cada 10 com abans) els catalanoparlants que canvien de llengua al veure que l¡¯altre parla castell¨¤, tot i que les xifres continuen sent demolidores. M¨¦s de la meitat de parlants de catal¨¤ fan el salt de llengua a les primeres de canvi, cosa que significa abandonar a la seva sort tot de converses espont¨¤nies i representa la ren¨²ncia d¡¯un ¨¤mbit ling¨¹¨ªstic de primer ordre com ¨¦s l¡¯espai p¨²blic; ja podem anar demanant que Netflix faci s¨¨ries en catal¨¤, que de vegades som incapa?os de demanar un tallat al bar de sota casa. I continuem amb un d¨¨ficit notable respecte a la idea que el canvi de llengua sigui de bona o mala educaci¨®: gaireb¨¦ 4 de cada 10 catalanoparlants encara s¡¯empassen aix¨° que no mantenir la conversa en castell¨¤ ¨¦s de mala educaci¨®, i s¨®n m¨¦s de 6 de cada 10 els castellanoparlants que tamb¨¦ ho pensen.

D¨¨iem que el CEO tamb¨¦ preguntava per la situaci¨® de la llengua. D¡¯entrada, criden l¡¯atenci¨® els percentatges irrisoris de persones que pensen que la llengua ha millorat, una dada prou reveladora: el 3% de catalanoparlants i el 13% de castellanoparlants; mentre que els que pensen que la situaci¨® ha empitjorat s¡¯enfilen al 78% en el primer cas i el 29% en el segon. Aquesta disparitat, per¨°, no ¨¦s una bona not¨ªcia. La percepci¨® de la salut de la llengua sembla estar estretament vinculada a la llengua d¡¯identificaci¨®, i seria una desgr¨¤cia que la poblaci¨® castellanoparlant (que, recordem-ho, a Catalunya ¨¦s m¨¦s de la meitat) trob¨¦s que les mesures a favor del catal¨¤ s¨®n sobreres perqu¨¨ la llengua ja est¨¤ prou b¨¦. El foment de la llengua no pot prescindir de la participaci¨® dels que no hi detecten l¡¯emerg¨¨ncia.

I, finalment, el CEO tamb¨¦ tracta la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, una dada que, tanmateix, no sabem si servir¨¤ per justificar la inacci¨® del govern de la Generalitat en aquesta q¨¹esti¨®. Com de fet ha passat sempre des que es va implantar el model, la poblaci¨® es mostra majorit¨¤riament a favor de l¡¯escola en catal¨¤, per¨° el percentatge dels contraris ¨¦s gaireb¨¦ id¨¨ntic al fam¨®s 25% de castell¨¤ decretat per la just¨ªcia (¨¦s el 24%), mentre que el suport a la immersi¨® entre les fam¨ªlies castellanoparlants ha davallat fins a la meitat. Possiblement s¨®n aquestes les dades que han dut els responsables del Departament d¡¯Ensenyament a rebaixar els escarafalls i acceptar el compliment de la sent¨¨ncia, malgrat que siguin el 95% de catalanoparlants, el 78% dels que tenen les dues lleng¨¹es i el 88% dels que parlen altres coses els que continuen defensant la immersi¨®.

En resum gald¨®s: seguim pensant que ens conv¨¦ m¨¦s mantenir el castell¨¤ en les converses, s¨®n multitud els que pensen que el catal¨¤ ja t¨¦ el futur assegurat i s¡¯ha abandonat la fermesa en la defensa de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. Molta feina li queda per davant al Pacte Nacional per la Llengua.