S¡¯ha girat la truita

Ens vam quedar prou de pasta de moniato l¡¯altre dia quan, en una entrevista radiof¨°nica amb Josep Cun¨ª, el conseller d¡¯Educaci¨® Josep Gonz¨¢lez-Cambray admetia no saber quantes hores en castell¨¤ s¡¯estan fent avui dia als instituts, ni tan sols va saber respondre quan Cun¨ª va baixar a l¡¯arena prosaica i li va demanar si no tenien un Excel amb aquesta informaci¨®. Doncs no, no ho sabem. Ja era conegut per tothom que en molts centres, a la pr¨¤ctica, l¡¯¨²nica mat¨¨ria en catal¨¤ ¨¦s el catal¨¤, i que a la formaci¨® professional brilla per la seva abs¨¨ncia, per¨° no en ten¨ªem la confirmaci¨® de part dels que, se suposa, n¡¯haurien d¡¯estar assabentats. Ning¨² es deu haver molestat fins ara a recopilar aquesta informaci¨®, enderiats com est¨¤vem a santificar la immersi¨® com un model d¡¯¨¨xit, per¨° ves si no ens aniria b¨¦ saber-ho ara que cal aplicar el 25% de castell¨¤. Molts ja ho firmarien si realment s¡¯apliqu¨¦s.

La cara del conseller durant l¡¯entrevista revela prou la desorientaci¨® en qu¨¨ s¡¯ha immergit ¡ªpermeti-se¡¯m la conyeta amb el verb¡ª la pol¨ªtica educativa des que a primers de novembre el mateix departament va fer p¨²blic un pla de formaci¨® per a tots els docents (120.000, ni m¨¦s ni menys) davant l¡¯evid¨¨ncia que la immersi¨® era un colador, i que els nivells de compliment havien caigut a plom en els ¨²ltims quinze anys. Per¨° a aix¨° cal afegir, d¡¯una banda, la sent¨¨ncia definitiva sobre el 25% en castell¨¤ a tot el sistema educatiu, que havia de portar a la seva aplicaci¨® en un termini de dos mesos, i, de l¡¯altra, les mesures cautelars d¡¯aquest 25% a l¡¯escola Tur¨® del Drac de Canet, les quals, recordem-ho, responen a la demanda d¡¯una fam¨ªlia de fer-ne el 50%. I, per si no n¡¯hi havia prou, lluny de plantejar una resposta a l¡¯altura de les circumst¨¤ncies, la conselleria s¡¯ha limitat a traslladar l¡¯aplicaci¨® de l¡¯increment de castell¨¤ als centres, que hauran de fer de m¨¦s i de menys a trav¨¦s del projecte educatiu. Ja veurem qui ¨¦s el guapo que el curs vinent vol ser director.

Dins del desori destaca, tanmateix, l¡¯aparici¨® d¡¯una iniciativa que, possiblement, no hauria vist la llum si les condicions no fossin aquestes i si des de la mateixa Generalitat es transmet¨¦s un m¨ªnim de confian?a en el manteniment del sistema actual: un grup de fam¨ªlies de la classe de P5 de l¡¯escola de Canet afectada per l¡¯increment de castell¨¤ s¡¯ha personat en la causa com a part perjudicada, tota una novetat dins del conflicte ling¨¹isticojudicial que fa trenta anys que dura. Si fins ara eren les fam¨ªlies contr¨¤ries a la immersi¨® les que, gr¨¤cies a un altaveu medi¨¤tic fenomenal i a un suport pol¨ªtic i legal il¡¤limitat (i sovint gratu?t: l¡¯advocat Esteban G¨®mez Rovira portava el cas de franc per a la primig¨¨nia CADECA), havien apel¡¤lat una vegada i una altra a la just¨ªcia, ara la percepci¨® del perjudici ha canviat de costat. Molt gran ha de ser la impot¨¨ncia davant del desmantellament del model actual i de la inacci¨® de la Generalitat perqu¨¨ avui les fam¨ªlies confi?n precisament en la mateixa just¨ªcia que l¡¯est¨¤ soscavant.

Per¨° si ara s¡¯ha girat la truita i juguem al joc dels miralls, potser algunes de les coses que han reivindicat i han aconseguit els col¡¤lectius contraris a la immersi¨® podrien fer servei. Per exemple, d¡¯acord amb la llei d¡¯educaci¨® de Catalunya (article 11.4), els nens castellanoparlants els pares dels quals aix¨ª ho demanin poden rebre atenci¨® personalitzada en castell¨¤, cosa que seria de just¨ªcia que, inversament, es conced¨ªs als pares de nens catalanoparlants en les hores en castell¨¤. La llei no preveu cap motiu per poder-ho sol¡¤licitar m¨¦s enll¨¤ de la voluntat dels pares i del fet que la llengua del nen sigui el castell¨¤, de manera que els pares catalanoparlants no haurien de donar m¨¦s explicacions per fer al rev¨¦s: vull que al meu fill us hi adreceu en catal¨¤ tant s¨ª com no. I aix¨° ho podrien acabar fent 24 de cada 25 fam¨ªlies.

Per¨° podem anar m¨¦s lluny. Al principi les fam¨ªlies contr¨¤ries a la immersi¨® advocaven per un 100% de castell¨¤ i per la doble xarxa escolar. Al pas que anem, entre la severitat de la just¨ªcia i el desconcert instal¡¤lat a la conselleria, aquesta ser¨¤ l¡¯¨²nica manera d¡¯estudiar en catal¨¤ a Catalunya.