A la recerca de l¡¯escriptor perdut

S¡¯ha de suposar que m¨¦s d¡¯un llibreter, en obrir les caixes de l¡¯editorial on troba l¡¯¨²ltim llibre de Joan Tod¨® (La S¨¦nia, 1977), La verda ¨¦s porta. Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret, haur¨¤ experimentat una mena de desconcert perqu¨¨ no sabr¨¤ amb exactitud si col¡¤locar-lo en la zona de la llibreria destinada a la ficci¨®, si considerar que ha de viure en el lloc on s¡¯hi estan les biografies, o si ha d¡¯anar directament a l¡¯espai reservat a la hist¨°ria de la literatura i la teoria liter¨¤ria. Tamb¨¦ pot haver-hi el llibreter perspica? que s¡¯atreveixi a pensar que potser convindria crear a la llibreria una secci¨® nova per hostatjar llibres com el de Tod¨®, que ¨¦s alhora novel¡¤la, biografia, cr¨°nica cultural, hist¨°ria liter¨¤ria, teoria de la literatura i, segurament, una possible autobiografia de l¡¯autor com a lector.

En un principi, Tod¨® escriu un llibre ¡ªrecent premi Finestres de narrativa catalana 2021¡ª sobre la vida i l¡¯obra de l¡¯escriptor i articulista Joaquim Soler (1940-1993), conductor d¡¯un programa radiof¨°nic, membre del col¡¤lectiu Of¨¨lia Dracs, guanyador dels premis Ciutat de Palma i Prudenci Bertrana ¡ªmai, per¨°, del Sant Jordi, a pesar d¡¯haver-ho intentat amb cada una de les novel¡¤les que va escriure¡ª, ¡°un at¨ªpic company de viatge dels textualistes, un experimentador inquiet, un defensor fervent de la imaginaci¨®¡±, l¡¯art¨ªfex d¡¯una prosa desmesurada, amb acudits, jocs de paraules i digressions, que distancia el lector dels fets i trenquen la ¡°il¡¤lusi¨® representativa¡±, com si busqu¨¦s expulsar-lo del text. En el fons, per¨°, Joan Tod¨® fa una altra cosa inqualificable i imprevisible: transformar el g¨¨nere biogr¨¤fic, i la cr¨ªtica de llibres ¡ªTod¨® deu ser un dels millors cr¨ªtics actuals¡ª, en un teatre d¡¯operacions per construir una obra de creaci¨® liter¨¤ria pr¨¤ctica i te¨°rica al mateix temps.

¡®Realitat¡¯, la primera part de La verda ¨¦s porta, un t¨ªtol que capgira el que Josep Pla veia com un exemple de la prosa natural, i que Joaquim Soler violentava a prop¨°sit, ¨¦s una novel¡¤la aut¨°noma on Tod¨® fa un tour de force narratiu espectacular al voltant dels ¨²ltims dies de vida de l¡¯escriptor biografiat ¡ªen el text s¡¯anomena Miquel Ros¡ª, malalt de c¨¤ncer a l¡¯hospital de Sant Pau de Barcelona: adopta i adapta la mec¨¤nica i les estrat¨¨gies narratives que caracteritzen l¡¯obra de Joaquim Soler, com si compl¨ªs les regles del joc d¡¯un exercici d¡¯estil ¡ªal cap i a la fi, la literatura sempre ¨¦s un exercici d¡¯estil¡ª, escriu la versi¨® narrativa de la vida real d¡¯una persona, i vet aqu¨ª que de cop i volta el lector es troba immers en un relat fantasmag¨°ric, farcit d¡¯absurds i de fantasia delirant, que reactualitza, reinterpreta i mimetitza amb una concreci¨® penetrant ¡ªsembla una novel¡¤la de Joaquim Soler i a la vegada no sembla una novel¡¤la de Joaquim Soler¡ª l¡¯estranyesa de la literatura experimental de la d¨¨cada dels setanta.

Hi pot haver moments que el lector se senti perdut enmig del laberint opac que a vegades pot semblar ser ¡®Realitat¡¯, per¨° el consell a donar seria reclamar-li calma i paci¨¨ncia: Tod¨® ¨¦s un bon amfitri¨® del fest¨ª literari que organitza i reserva sorpreses i s¡¯amaga asos a la m¨¤niga, vigor i saviesa.

A la fi, quan el lector desemboca a la segona part de La verda ¨¦s porta, titulada ¡®Ficci¨®¡¯, va constatant que tot el llegit abans actua com un joc de miralls que il¡¤lumina i engrandeix l¡¯abast del que anuncia el subt¨ªtol del llibre, la vida i les opinions de Joaquim Soler i Ferret sobre el seu concepte de la literatura, sobre la seva vocaci¨® d¡¯escriptor, sobre les grandeses i les mis¨¨ries de les relacions entre els habitants de les m¨²ltiples capelletes de la societat liter¨¤ria catalana, sobre l¡¯estat cultural d¡¯una ¨¨poca que Tod¨® radiografia meticulosament i com si compl¨ªs al peu de la lletra el que deia Susan Sontag, que ¡°escriure b¨¦ sobre el passat ¨¦s com escriure narrativa fant¨¤stica¡±, com si top¨¦s amb el que no se sap o no s¡¯acaba d¡¯entendre del tot. Al cap i a la fi, aquest ¨¦s el poder de la gran literatura, dels grans llibres com La verda ¨¦s porta: hist¨°ria d¡¯un passat recent que dialoga amb l¡¯actualitat, o, potser, hipot¨¨tica interpretaci¨® de la hist¨°ria.

Si La verda ¨¦s porta, una mena de dansa d¡¯execuci¨® impecable entre l¡¯escriptor protagonista i el seu bi¨°graf, ¨¦s un llibre per tornar a llegir moltes vegades es deu en gran part a l¡¯escriptura de Tod¨®, sotmesa a un repertori ret¨°ric de primera magnitud, que mant¨¦ encesa sense apagar-se mai, com si jugu¨¦s a perdre¡¯s i a retrobar-se, de manera semblant al ca?ador que persegueix una presa i que no vol arribar a abatre mai: no pocs escriptors desitjarien salvar-se de l¡¯oblit gr¨¤cies a llibres com aquest.