Competir el doble i sense cridar

Encara que sembli mentida, la dona ¨¦s la gran protagonista de l¡¯esport d¡¯aquest pa¨ªs els darrers anys, sobretot des de Barcelona 92, els Jocs hereus d¡¯alguna manera de l¡¯Olimp¨ªada Popular de 1936, quan l¡¯activitat poliesportiva era significativa a Catalunya. Nom¨¦s fa falta mirar els ¨¨xits de Queralt Castellet a Pequ¨ªn 2022 i d¡¯Alexia Putellas, la millor futbolista d¡¯Europa i capitana del Bar?a campi¨® de Copa, Lliga i Champions, per evidenciar l¡¯esplendor femenina despr¨¦s d¡¯una lluita d¡¯anys contra uns prejudicis i una discriminaci¨® que han estat m¨¦s sagnants que en qualsevol altre naci¨® d¡¯Europa.

El m¨¨rit ¨¦s tan enorme com inq¨¹estionable, i interessada ha estat tamb¨¦ la vict¨°ria, habitualment vinculada a una disciplina majorit¨¤ria o a una protagonista que ha excel¡¤lit de manera inesperada en un context estrany, com si fos una hero?na casual que evoca l¡¯¨¨poca d¡¯esportistes masculins que van fer hist¨°ria pel seu compte, com Manolo Santana, ?ngel Nieto o Paquito Fern¨¢ndez Ochoa. Ja se sap que per ser not¨ªcia s¡¯ha de guanyar, i m¨¦s quan s¡¯¨¦s dona i es practica un esport mal anomenat minoritari perqu¨¨ t¨¦ menys llic¨¨ncies i se suposa que interessa a menys gent, sempre que no estigui vinculat a un club gran com el Bar?a.

L¡¯excusa ¨¦s la mateixa, fins i tot en un moment de canvi de model de negoci, producci¨® i consum del periodisme, quan les seccions d¡¯Esports ja no fan pudor de cal?otets: si no se¡¯n parla m¨¦s ¨¦s perqu¨¨ no ven o no interessa, una conclusi¨® comprensible si es t¨¦ en compte l¡¯hegemonia dels homes en la direcci¨® dels mitjans; pobra si pensem en la crisi medi¨¤tica, i trista si es fa un inventari quantitatiu i qualitatiu dels practicants i es llegeixen llibres com el d¡¯Anna Ballbona (Montmel¨®, 1980). La realitat ¨¦s que l¡¯esport femen¨ª no es prou visible ni s¡¯ha professionalitzat encara en un escenari dominat pel futbol i el duel Bar?a-Madrid.

Ha faltat cultura i sensibilitat, i per tant s¡¯imposa tant la revisi¨® dels plans escolars com la lectura de llibres com el de Ballbona. La seva ¨¦s una mirada curiosa que fins i tot expressa sorpresa, no contaminada en un m¨®n ple d¡¯obvietats i possiblement ing¨¨nua a ulls dels que, amb ra¨® o sense, presumeixen de saber-ho tot i en canvi resulta agra?da per als lectors ¡ªiniciats o no en la mat¨¨ria¡ª que no necessiten cridar, ni rivalitzar, tampoc buscar el conflicte, sin¨® entendre la intrahist¨°ria de l¡¯esport trenada de manera intel¡¤ligent i intel¡¤ligible, sensible i cre?ble a Elles competeixen (Ara Llibres).

No ¨¦s un llibre impostat ni oportunista, tampoc morb¨®s, sin¨® que es tracta d¡¯hist¨°ries molt ben escrites, com correspon a qui es dedica a la literatura, i lloables period¨ªsticament pel treball de camp de Ballbona. L¡¯autora, que a vegades sembla haver tingut ganes d¡¯haver protagonitzat algun dels relats, sap trobar els personatges i alhora ¨¦s enginyosa en els comentaris triats per demostrar la discriminaci¨®, tant pel que fa a les esportistes ¡ªalguna d¡¯an¨°nima i altres de conegudes¡ª com a les especialistes, sobretot la psic¨°loga Imma Puig.

La l¨²cida Imma Puig dona grandesa a l¡¯obra, perqu¨¨ enfoca el contenci¨®s quan parla de la difer¨¨ncia de la carrosseria d¡¯un home i d¡¯una dona, desenvolupa el concepte de maternitat i explica l¡¯arribada de l¡¯homogene?tzaci¨® de les formes, de la mateixa manera que ajuden a tenir perspectiva les reflexions de la periodista Olga Viza. La personalitzaci¨®, significativa tamb¨¦ pels ep¨ªlegs de Putellas i Gemma Mengual, expressa al cap i a la fi l¡¯evoluci¨® del periodisme esportiu despr¨¦s d¡¯haver-se convertit sovint en periodisme de club per la for?a d¡¯entitats poliesportives com el Barcelona.

Ballbona ha trobat el to perqu¨¨ la seva obra caigui com la pluja fina, amb naturalitat, sense r¨¤bia, ressentiment ni dogmatisme, tampoc vol passar comptes, sin¨® que actua de manera saludable i desacomplexada, com les esportistes, dones que han de competir el doble que els homes per ser conegudes.