Els consols

Tinc la teoria que la literatura no ha d¡¯imitar la realitat sin¨® crear-ne una de nova. Com totes les arts. I que l¡¯ha de crear tant en el contingut com en la forma. Per exemple, mentre que a la realitat li tolerem tota mena de girs inesperats i esdeveniments fortu?ts, a la narrativa li exigim que tot tingui un sentit, perqu¨¨ si no ¨¦s m¨ªnimament versemblant (dins del marc l¨°gic establert per la mateixa obra), perd la gr¨¤cia i se'ns desinfla l¡¯entusiasme lector. Aix¨° ¨¦s aix¨ª, diria, perqu¨¨ en la ficci¨® hi busquem un consol que la vida real ens nega: la possibilitat que tot tingui una explicaci¨® i tot sigui comprensible. La maldat, les emocions, l¡¯amor. La narrativa ¨¦s un m¨®n paral¡¤lel que ens ajuda a bregar amb la incertesa i l¡¯absurditat de la vida. Aix¨°, pel que fa al contingut.

Per¨°, a m¨¦s, ha de crear una realitat nova amb les formes. Tamb¨¦, doncs, una realitat ling¨¹¨ªstica nova. Aix¨ª, quan escrivim di¨¤legs, no hi reprodu?m les vacil¡¤lacions, les incorreccions, les agramaticalitats que caracteritzen la nostra manera de parlar, perqu¨¨ els textos serien insuportables. Tampoc no hi fem servir una llengua plana i limitada, perqu¨¨ en la literatura tamb¨¦ hi busquem consol ling¨¹¨ªstic: en aquest m¨®n paral¡¤lel, la llengua ¨¦s precisa, rica, d¨²ctil, arriba a tots el racons i serveix per a tot. ?s viva.

Per aix¨°, el debat sobre la llengua liter¨¤ria imitativa em sembla una estupidesa. Hi ha lectors que es queixen que la llengua liter¨¤ria no ¨¦s com el catal¨¤ que ells parlen, ¨¦s a dir, un catal¨¤ farcit de castellanismes l¨¨xics i sint¨¤ctics. El problema no ¨¦s aquest. El problema ¨¦s que potser els que escrivim no estem fent prou b¨¦ la nostra feina: el catal¨¤ literari hauria de ser un far que il¡¤lumin¨¦s totes les possibilitats de la llengua, que mostr¨¦s que el catal¨¤ ¨¦s plenament funcional en tots els ¨¤mbits, tamb¨¦ i sobretot en l¡¯argot de carrer, que ¨¦s el que m¨¦s ens costa. L¡¯art d¡¯escriure consisteix tamb¨¦ en l¡¯art de reinventar la llengua.

Debatre si el catal¨¤ literari ha de fer servir castellanismes o anglicismes per acostar-lo a la realitat del carrer seria el mateix que debatre si cal mostrar com els personatges van a pixar cada vegada, encara que narrativament no tingui cap import¨¤ncia. Seria esclavitzar la literatura i la llengua per convertir-les en un succedani de la vida real.

Escriure ¨¦s inevitablement contribuir a la construcci¨® de la llengua. L¡¯altre dia llegia en una ressenya que un autor catal¨¤ molt venut escriu taberna, rastrer, a trompicons. Quina necessitat hi ha? Imita la llengua real per¨° despr¨¦s fa sortir de dins el mar un monstre que es diu Bigcripi. Fer aquestes concessions ling¨¹¨ªstiques s¨ª que ¨¦s gros (big) i esfere?dor (creepy). I sobretot, trist.