Passi¨® i mort de Jes¨²s

Els apologetes cristians han escrit diverses vides de Jes¨²s, totes elles fidels als textos que consideren sagrats, com els evangelis, i han mirat d¡¯explicar la vida d¡¯aquest profeta hebreu, dit Messies, segons aquelles fonts i, per m¨¦s gran seguretat, segons l¡¯Antic Testament: aix¨ª es llegeix a les vides de Crist de Strauss, Renan, Murray, Guardini, Ricciotti, i, last but not least, del papa em¨¨rit Benedictus.

Per¨° quan un recorre a totes les fonts hist¨°riques i filol¨°giques possibles ¡ªFlavi Josep, Plini, Di¨® Cassi, Suetoni, fins i tot la patr¨ªstica grecollatina¡ª pot arribar a fer-se perfectament una idea de qui va ser Jes¨²s i qu¨¨ li va passar els darrers dies de la seva vida, amb independ¨¨ncia de les narracions neotestament¨¤ries.

La tesi de Fernando Bermejo ¡ªLa invenci¨®n de Jes¨²s de Nazaret. Historia, ficci¨®n, historiograf¨ªa, Madrid, Siglo XXI, 2019¡ª ¨¦s que Jes¨²s, que sens dubte va existir i va recollir i ¡°personificar¡± la lli?¨® messi¨¤nica que es llegeix a diversos llibres del Testament hebreu, va ser, amb molt poc marge de dubte, un insurgent galileu, capitost d¡¯un moviment sedici¨®s contra Roma al final dels anys 20 de la nostra era: un independentista.

Sembla un fet que Jes¨²s va anar a resar a l¡¯hort de Getseman¨ª amb un estol d¡¯homes ¡ªels deixebles s¨®n dotze per convenci¨® heretada, per¨° potser eren centenars de seguidors fidels¡ª, armats amb ferro com ho demostra el fet que Pere fer¨ªs un dels soldats que van presentar-se (¨¦s estrany que no el matessin in situ). Els evangelis diuen que aquests fidels van fugir quan van veure que detenien Jes¨²s, i amb ra¨®: els hauria esperat, segons la llei romana, la mateixa pena que va patir l¡¯Ungit. ?s impossible que aquests soldats enviessin Jes¨²s al Sanedr¨ª abans que a Pilat, perqu¨¨ la jurisdicci¨® de les prov¨ªncies romanes depenia del prefecte del lloc. Aix¨°, deixant a banda el fet que el Sanedr¨ª ¡ªque, de fet, no es podia reunir sense una autoritzaci¨® pr¨¨via del prefecte rom¨¤, ni actuava mai de nit per precepte testamentari¡ª resol als evangelis una causa tan problem¨¤tica ¡ªl¡¯aparici¨® d¡¯un home que es diu el Messies¡ª amb una rapidesa impr¨°pia (poques hores, la nit de dijous a divendres sant).

Tamb¨¦ ¨¦s impossible que Pilat no es fes aconsellar per ning¨², perqu¨¨ aix¨° era obligat, i que els evangelis diguin que es va ¡°rentar les mans¡± en aquest afer ¡ªun ritual expiatori pr¨°piament hebreu, vegeu Dt 21, 1-9 i Sl 26, 6¡ª, com ¨¦s un invent que la seva dona hi tingu¨¦s cap participaci¨®. Si Pilat va quedar com un jutge ¡°neutre¡± en tota la q¨¹esti¨® i si els evangelis van dir despr¨¦s ¡ªcom encara es diu a les representacions de la Passi¨® a Catalunya, de Cervera a Verges, cosa hist¨°ricament falsa, a m¨¦s de pol¨ªticament incorrecta¡ª que els culpables de la mort de Jes¨²s van ser els jueus ¡ªque no l¡¯haurien crucificat, sin¨® lapidat, com a sant Esteve¡ª, va ser per dues raons: per quedar b¨¦ amb el poble rom¨¤ i no tenir-hi m¨¦s brega de la que ja van tenir, a c¨¤rrec d¡¯altres sediciosos, en temps de Pilat (ho diu Flavi), i per distanciar-se de la religi¨® jueva amb una certa fermesa: de fet, els primers cristians sempre es van considerar, ells mateixos, una branca renovadora del judaisme.

Jes¨²s no va ser penjat a la creu amb un lladre a cada banda sin¨®, amb tota probabilitat, amb dos o m¨¦s dels seus seguidors, que era com es feia en casos en qu¨¨ es produ?a un delicte de laesa maiestas per part d¡¯una colla, i Crist la tenia. L¡¯original grec dels evangelis de Mateu i de Marc parla de dos lestai, i aix¨° no ¨¦s el mateix que ¡°lladres¡± ¡ªque en grec seria kleptoi¡ª: vol dir ¡°bandolers¡± o ¡°insurrectes¡±.

?s veritat que va n¨¦ixer a Natzaret, o en algun altre lloc de Galilea, entre l¡¯any 8 i l¡¯any 4 aC (abans que ell mateix, aix¨ª ¨¦s la hist¨°ria), i que va ser crucificat segurament l¡¯any 30dC. Va predicar, es va presentar com a fill de D¨¦u i fill de l¡¯home ¡ªaix¨° segon demanaria un altre article¡ª, potser va fer unes quantes m¨¤gies ¡ªher¨¨ncia oriental¡ª despr¨¦s anomenades ¡°miracles¡±, va pertorbar amb armes la pau romana a Judea i altres territoris ve?ns, aix¨° va arribar a o?des del prefecte Pilat, aquest el va fer agafar ¡ªpotser mitjan?ant la tra?ci¨® d¡¯un judes¡ª, el va fer crucificar ¡ªun c¨¤stig que s¡¯aplicava especialment als insurgents armats contra el poder rom¨¤¡ª, va morir i va ser enterrat. Tota la resta ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una narraci¨® que s¡¯ha perdut (el dit ¡°evangeli Q¡±, o ¡°font¡±), del qual procediria l¡¯evangeli de Marc (cap a l¡¯any 70-80), despr¨¦s els de Mateu i Lluc (que s¨®n gloses del de Marc, amb afegitons i omissions) i vint anys m¨¦s tard el de Joan: tots personatges no identificats.

Les narracions d¡¯Homer van fundar o assentar una mitologia politeista; les llegendes contingudes al G¨¨nesi i a l¡¯?xode van fundar la mitologia monoteista hebrea; i els quatre evangelis van fundar una variant d¡¯aquell monoteisme, centrat especialment en l¡¯arribada del Messies tan esperat, encara avui, pel judaisme. Quant a la vida de Crist, tota la resta, per¨° no el que han demostrat els historiadors i fil¨°legs m¨¦s fiables, ¨¦s una fabulosa invenci¨®, la formaci¨® paulatina, i paulina, d¡¯un dels mites m¨¦s potents que mai hagi conegut el m¨®n, consol de molta gent in hoc lacrimarum valle.