¡®Crims¡¯ de TV3, una narrativa molt pensada

Moltes vegades s¡¯ha vist com un determinat cas criminal es convertia en un cas period¨ªstic. L¡¯assassinat de les tres noies d¡¯Alc¨¤sser i el seu seguiment televisiu liderat per noms com Pepe Navarro, Paco Lobat¨®n o Nieves Herrero i amb la sospitosa conniv¨¨ncia d¡¯un dels pares de les v¨ªctimes n¡¯¨¦s, potser, l¡¯exemple m¨¦s extrem. O el cas Wanninkhof (sobre tots dos es poden trobar documentals a Netflix). Hi ha molta literatura punitiva sobre el periodisme de successos. David J. Krakicek (Scooped!, Columbia University Press) ja sostenia l¡¯any 1998 que s¡¯estava produint un contagi, una tabloiditzaci¨® de la premsa de refer¨¨ncia que perd la distinci¨® entre el que ¨¦s interessant i el que ¨¦s important. Les not¨ªcies de crims, escrivia, s¨®n barates de produir i atreuen lectors i televidents. ¡°Una sensibilitat tabloide ha emboirat el criteri dels editors que porten cap a un nou ignomini¨®s periodisme on fama i inf¨¤mia s¨®n sin¨°nims¡±. I assegurava: ¡°a les redaccions la cultura professional davant del reportatge criminal mant¨¦ uns est¨¤ndards m¨¦s baixos que en altres temes¡±. Hi ha, doncs, una mala premsa sobre aquest g¨¨nere i no es tenen presents aproximacions professionals honestes com la del desaparegut Jos¨¦ Mart¨ª G¨®mez ni el nivell de reflexi¨® exigent sobre la pr¨°pia pr¨¤ctica que hi ha a moltes redaccions i que fan molts periodistes com demostra l¡¯excel¡¤lent reportatge de Rebeca Carranco L¡¯entretingut relat de la mort al Quadern d¡¯aquest diari.

Un dels periodistes que participa en aquest reportatge ¨¦s Carles Porta, que aquest dilluns ha estrenat una nova temporada de Crims a TV3. El programa utilitza els estris informatius que li calen per explicar un determinat episodi criminal. No s¡¯hi afegeix salsa i ¨¦s d¡¯agrair que no convidi tertulians per posar-la. Una cautela protectora ¨¦s que s¨®n casos judicials arxivats. Tot i que, si no han prescrit, es poden reobrir, com el d¡¯Helena Jubany, on els dos cap¨ªtols que hi va dedicar Crims van ajudar a revifar-ne l¡¯inter¨¨s. La majoria presenten casos resolts, fet que implica que el cos policial que va portar la investigaci¨® (majorit¨¤riament els Mossos) en surti amb una imatge afavorida. Particularment en el cap¨ªtol del dilluns on, sense el testimoni de les v¨ªctimes o familiars, fa que l¡¯episodi resulti particularment policial com ha reconegut la productora. Hi ha, aix¨° s¨ª, una petita maldat iconogr¨¤fica i ¨¦s que l¡¯escenari, sempre el mateix, on els testimonis (els policies, per exemple) engrunen el relat sobre el que va succeir, s'assembla, per la petitesa i grisor, a una cambra d¡¯interrogatoris on els policies hi tenen un altre paper.

La seva austeritat el salva de groguejar, encara que dificulta el guarniment, no sempre encertat, del programa. Aix¨° fa que les repeticions d¡¯imatges i les preses zenitals de drons (que lamentablement van fer escola des dels primers true crimes de ficci¨®) siguin abusives. I ho empitjora la novetat d¡¯aquesta temporada, amb vistes urbanes (Barcelona) de cap per avall que, quan la narraci¨® explica que el cas est¨¤ resolt, es capgiren: s¡¯ha restablert l¡¯ordre, ja podeu anar per aquests carrers sense por. Un membre de la productora ho ha explicat, incomprensiblement, d¡¯una altra manera: es tractava de reflectir el patiment de la mare.

Les explicacions dels investigadors i l¡¯emissi¨® de converses punxades fan que sigui un programa enormement oral. Al primer cap¨ªtol d¡¯aquesta temporada hi ha una parella de v¨ªctimes, un nen segrestat i la seva mare, i una altra v¨ªctima, el pare, que introdueix una aproximaci¨® interessant. La seva condici¨® de narcotraficant empresonat no el fa menys v¨ªctima de la salvatgeria d¡¯uns col¡¤legues.

El popular enunciat de ¡°posem llum a la foscor¡± ¨¦s massa grandiloq¨¹ent i t¨¨tric per un programa molt centrat en dues mec¨¤niques: la dels delinq¨¹ents i la dels investigadors. La mesura sobre la immoralitat o el per qu¨¨, si n¡¯hi ha, de determinades conductes, en tot cas, els posa l¡¯espectador. ?s el joc. Un joc amb una narrativa molt pensada. Per aix¨° no ¨¦s d¡¯estranyar que per l¡¯anunci del darrer cap¨ªtol de la s¨¨rie de ficci¨® Cucut es va demanar que el fes Porta de la mateixa manera que el fa per al seu programa. En sap.