La patacada de l¡¯escriptor

Qui fa cas dels consells dels escriptors veterans? Suposo que altres escriptors ¨Cservidora¨C; lectors fascinats per la ploma en concret ¨Cservidora¨C, i, finalment, aspirants a escriptor ¨Ctamb¨¦ servidora¨C. S¨ª, encara que exercim, haur¨ªem de mirar d¡¯assemblar-nos als prudents aspirants. Saber que, quan llancem el nostre text a l¡¯aire, ning¨² l¡¯espera amb les mans esteses. ?s una manera de mantenir-se en l¡¯esperit del llibre zero, quan la il¡¤lusi¨® encara ¨¦s m¨¦s gran que el cul industrial que se li asseur¨¤ damunt les mans quan intenti dedicar-s¡¯hi. Llavors ¨¦s el moment per agafar m¨²scul escriptor, tamb¨¦ dec¨¨ncia per no girar mai el palmell en direcci¨® al tou de les generoses galtes. ?s important mantenir la grapa escrivint.

Per¨° parl¨¤vem d¡¯aspirants. Gent que ve d¡¯altres oficis i que somia a fer el salt, deixar-ho tot i apostar pel noble art de l¡¯escriptura. S¨®n advocats, oficinistes, directors de banc, controladors de zona blava. Segur que hi ha oficis que deixen menys espai per somiar, com aquest ¨²ltim. Per¨° es pot fer. N¡¯he conegut un que dona classes de llengua, cobra tres vegades m¨¦s que qualsevol miserable escriptor, i compon poemes de nit. ?s quan somia que veu clar que un editor s¡¯enamorar¨¤ del seu text. I l¡¯hi publicar¨¤. I tindr¨¤ l¡¯¨¨xit de les noves veus que floreixen cada temporada. Somia que publicar¨¤ durant molts anys pels circuits tradicionals, far¨¤ recitals, i que una violinista de llarga cabellera negra l¡¯acompanyar¨¤ a les seves actuacions. Perqu¨¨ dels recitals en dir¨¤ aix¨ª, actuacions. Entendr¨¤ que l¡¯ofici t¨¦ una part de com¨¨dia, i com que li agradar¨¤ aix¨° de ser un altre, hi posar¨¤ m¨¦s pa que formatge. Tot ho far¨¤ pel b¨¦ del seu text: ser¨¤ un rapsode excel¡¤lent, simpatiqu¨ªssim, i tindr¨¤ l¡¯estil que han de tenir els poetes d¡¯avui (el dels poetes del dem¨¤ amb un toc dels d¡¯abans-d¡¯ahir). Acabat el recital, s¡¯endur¨¤ la preciosa violinista a un concert ¨Ccontinua somiant¨C i corejaran a primera fila: ¡°Baixa, amor meu. Baixa, amor meu, que ja ens tocava!¡±. Llavors el cantant obrir¨¤ els bra?os en creu, agafar¨¤ embranzida, saltar¨¤ cap on s¨®n ells i passar¨¤ el que ha de passar quan barregem la for?a de la gravetat amb les seves poques ganes de ser el coix¨ª de ning¨²: el pobre cantant ser¨¤ un Cristo clavat a terra. L¡¯aspirant a poeta se sentir¨¤ culpable d¡¯haver-se apartat i en recollir¨¤ l¡¯escampall. Un bra? aqu¨ª, la crisma all¨¤... Li collir¨¤ tamb¨¦ la nou del coll i l¡¯hi posar¨¤ a la butxaca per quan tingui esma de tornar a cantar.

Amb la patacada hi veu una premonici¨®. La lliga al consell d¡¯escriptor que ha llegit en un d¡¯aquells reculls sapiencials d¡¯ofici: ¡°Si vost¨¨ t¨¦ feina i li paga l¡¯aliment, no la deixi fins que escriure vulgui dir la mateixa cosa¡±.