Tal far¨¤s, tal Alcarr¨¤s

Poc ens ho pens¨¤vem, que el debat sobre la cinta de Carla Sim¨®n guanyadora de l¡¯Os d¡¯Or giraria al voltant dels subt¨ªtols; senzillament no ho hem vist venir, est¨¤vem conven?uts que ens asseur¨ªem a la butaca a gaudir d¡¯una obra mestra sobre el nostre salvatge oest (el terme ¨¦s de Vidal Vidal), aliens al fet, d¡¯altra banda indiscutible per als que en formen part, que com qualsevol altre producte de l¡¯audiovisual Alcarr¨¤s s¡¯havia de sotmetre a les lleis d¡¯una ind¨²stria i un mercat. Abans a ning¨² li passava pel cap que una pel¡¤l¨ªcula en catal¨¤ pogu¨¦s dur subt¨ªtols en castell¨¤, mentre que ara a alguns ni els passa pel cap que pugui no dur-ne.

Projectar ¡®Alcarr¨¤s¡¯ amb subt¨ªtols en castell¨¤ ¨¦s servir-se d¡¯una posici¨® de poder davant d¡¯un p¨²blic captiu

?rem uns quants, inclosos catalanoparlants de tota la vida, que en algun moment de la projecci¨® ens vam girar per preguntar a l¡¯acompanyant ¡°qu¨¨ ha dit ara?¡±. Durant anys hem estat exposats, a trav¨¦s de mitjans p¨²blics i privats, a una llengua est¨¤ndard que ha aplanat del tot la variaci¨® dialectal, fins al punt que l¡¯expressi¨® d¡¯una llengua no est¨¤ndard espont¨¤nia (i tampoc tant, perqu¨¨ una pel¡¤l¨ªcula no deixa de ser una mediatitzaci¨®) genera sorpresa i comporta p¨¨rdua de significats. ?s l¡¯efecte que va provocar Marta Rojals amb Primavera, estiu, etc¨¨tera, per b¨¦ que la literatura et permet tirar enrere i anar al diccionari quan cal. Potser aix¨° no ¨¦s prou per justificar els subt¨ªtols, al capdavall els d¨¨ficits de comprensi¨® s¨®n puntuals i el fil del relat es segueix perfectament, per¨° far¨ªem b¨¦ de redefinir el model de llengua de l¡¯audiovisual per garantir m¨ªnimament la difusi¨® de la variaci¨®; els ¨²ltims anys nom¨¦s hem sentit la ela geminada a les can?ons d¡¯Ant¨°nia Font.

La pregunta que conv¨¦ fer-se, ara, ¨¦s si la variant dialectal d¡¯Alcarr¨¤s ¨¦s prou singular com per demanar subt¨ªtols, una possibilitat que els exhibidors deuen haver trobat imprescindible. I en el cas que concloem que s¨ª, que calen els subt¨ªtols, potser far¨ªem b¨¦ de plantejar-nos que fossin en catal¨¤ mateix. A It¨¤lia no en tenen dubtes, les pel¡¤l¨ªcules rodades en dialecte duen subt¨ªtols en itali¨¤ est¨¤ndard ¨Cm¨¦s que res perqu¨¨ all¨ª els dialectes s¨®n tan diferents que no es pot assegurar la m¨²tua comprensi¨®¨C, per¨° ens hav¨ªem trobat el mateix recurs amb Roma, d¡¯Alfonso Cua?r¨®n, feta en el castell¨¤ de M¨¨xic i distribu?da a Espanya amb subt¨ªtols en espanyol peninsular. Per descomptat, els ultrancers espanyolistes van posar el crit al cel, per¨° ja m¡¯agradaria veure¡¯ls si l¡¯alternativa fos la distribuci¨® amb subt¨ªtols en angl¨¨s. L¡¯exhibici¨® d¡¯algunes c¨°pies amb subt¨ªtols en catal¨¤ obriria les portes del cinema a p¨²blics que en queden fora, com ara els aprenents de llengua ¨Cque potser no en saben prou per seguir el Quimet¨C o les persones amb sordesa.

Si b¨¦ pot ser ¨²til disposar de c¨°pies d¡¯Alcarr¨¤s en catal¨¤, distribuir-la en castell¨¤ per exemple a T¨¤rrega ¨¦s una maj¨²scula demostraci¨® de menyspreu. O no informar de quina versi¨® veur¨¤s i trobar-t¡¯ho a la primera escena. ?s servir-se d¡¯una posici¨® de poder davant d¡¯un p¨²blic captiu, i se n¡¯ha dit, amb encert, humiliaci¨®. La guanyadora de l¡¯Os d¡¯Or ¨¦s a les mans d¡¯unes empreses, les distribu?dores, que incompleixen sistem¨¤ticament la llei de l¡¯audiovisual de Catalunya reduint les cintes en catal¨¤ a nivells irrisoris, i que quan les projecten ho fan en les pitjors sales i els pitjors horaris. Per b¨¦ que han tingut la dec¨¨ncia de no distribuir c¨°pies doblades en castell¨¤ a Catalunya, no ¨¦s dif¨ªcil trobar-ne a Val¨¨ncia, on la varietat dialectal ¨¦s m¨¦s propera a Alcarr¨¤s que no pas la de Girona. La ind¨²stria no hi creu, en el catal¨¤: basta veure com a l¡¯Escac el catal¨¤ s¡¯ha convertit en llengua ex¨°tica, o com als premis Gaud¨ª el que defineix el concepte cinema catal¨¤ no ¨¦s pas la llengua de la producci¨®, sin¨® l¡¯origen dels diners invertits.

El cinema, a Catalunya, rep ajudes p¨²bliques. Potser seria hora que les ajudes fossin condicionades a la distribuci¨® que se¡¯n pensi fer en acabat, no fos cas que les obres mestres acabin sotmeses a les lleis del salvatge oest.