La mirada cr¨ªtica de l¡¯artista

Aparentment ens trobem davant d¡¯un carrer deshabitat. El primer ter? borr¨®s de la imatge fa que en un primer moment ens concentrem en la franja central. Un munt de brut¨ªcia resta ca¨°tica sobre la vorera: papers, fustes, un fragment d¡¯una finestra, o potser una porta d¡¯un moble vell. ?s aquest tros de porta el que ens fa pujar breument els ulls i una ombra que no sabem d¡¯on ve ens dirigeix directe cap una pintada que diu: ¡°La Dalia Blanca¡±.

La Dalia Blanca no nom¨¦s ¨¦s el nom d¡¯una antiga floristeria del Barri Xino de Barcelona, sin¨® que tamb¨¦ ¨¦s el t¨ªtol que Jorge Ribalta (Barcelona, 1963) tria per emmarcar una s¨¨rie de fotografies que durant quatre anys, entre el 1999 i el 2002, fa d¡¯un seguit d¡¯espais que esperen a morir en silenci. Es tracta d¡¯escenificacions d¡¯alguns carrers en proc¨¦s de desaparici¨® per l¡¯operaci¨® urban¨ªstica de l¡¯obertura de la rambla del Raval. L¡¯artista, basant-se en fotografies que fa pr¨¨viament del barri, crea un conjunt de maquetes i decorats de paper i cartr¨® que m¨¦s tard torna a fotografiar. ¡°S¡¯estableix aix¨ª una ambigua cadena de versemblan?a, basada en el tr¨¤nsit de l¡¯objecte a una fotografia i, posteriorment, a un objecte que s¡¯assembla al referent de la fotografia original i de nou a una altra fotografia¡±, explica el cr¨ªtic John Roberts al seu assaig La interiorizaci¨®n de la abstracci¨®n. El fet de mostrar-nos el carrer de la Cadena (ara desaparegut) o el carrer Marqu¨¦s de Barber¨¤ abans de la seva modernitzaci¨®, en forma de decorats buits que traspuen p¨¨rdua, ens fa reflexionar sobre qui ocupava hist¨°ricament aquests escenaris: una classe treballadora que ara es veu despla?ada.

Segurament aquesta s¨¨rie no ¨¦s la m¨¦s representativa de les que s¡¯han pogut veure en la retrospectiva Todo es verdad. Fic?ciones y documentos (1987-2020), que la fundaci¨® Mapfre de Madrid ha dedicat a Ribalta aquests darrers mesos i que ha reunit tres d¨¨cades de pr¨¤ctica de l¡¯artista, cr¨ªtic, comissari i investigador catal¨¤. No obstant aix¨°, La Dalia Blanca destaca no nom¨¦s perqu¨¨ ¨¦s el primer impuls documental de Ribalta, sin¨® perqu¨¨ concentra un seguit d¡¯aspectes que seran recurrents en la seva obra: la pr¨¤ctica documental amb una base conceptual s¨°lida, la fusi¨® de la seva obra com a fot¨°graf, comissari i historiador, i la seva preocupaci¨® per les mutacions urbanes radicals.

Hem d¡¯entendre que, abans d¡¯aquest treball, Ribalta centra la seva obra en la cr¨ªtica a la representaci¨®, un debat present als anys vuitanta, en l¡¯¨¨poca pr¨¨via a la fotografia digital. Aix¨ª, durant onze anys, amb una c¨¤mera de gran format i a partir de l¡¯escenificaci¨® fotogr¨¤fica amb miniatures a l¡¯estudi, explora, des de la po¨¨?tica, la capacitat de la fotografia per reflectir la realitat d¡¯una manera objectiva. ?s l¡¯¨¨poca en qu¨¨ construeix imatges ambig¨¹es, acostant-se molt als objectes que fotografia, esborrant-ne l¡¯escala i tot rastre d¡¯escenificaci¨®, per ?crear una s¨¨rie d¡¯atmosferes, paisatges i escenes, que tot i ser fabricades no els falta veritat.

Capficat encara en el desmuntatge de la transpar¨¨ncia de la fotografia, el 1999 s¡¯incorpora com a responsable de programes p¨²blics al Macba, c¨¤rrec que ocupar¨¤ fins al 2009. ?s impossible entendre el treball de Ribalta com a fot¨°graf sense tenir en compte tamb¨¦ les seves altres activitats en el camp cultural, com a comissari d¡¯exposicions, cr¨ªtic i historiador de la fotografia. De fet, ¨¦s treballant al Macba que inicia la seva reflexi¨® sobre el document.

Ribalta explica que seguir el cam¨ª de la cr¨ªtica al realisme implicava renunciar al que, per a ell, ¨¦s la gran aportaci¨® de la fotografia a la cultura moderna: ¡°El principi de realitat, d¡¯objectivitat i materialitat de les coses, ¨¦s a dir, el principi documental¡±. L¡¯artista defensa que s¡¯ha de seguir mantenint vigent aquesta gran aportaci¨® de la fotografia que ens permet entendre, discutir i jutjar.

El 1999 mateix, com a comissari de l¡¯exposici¨® del MNAC El carrer. Joan Colom a la Sala Aixel¨¤, 1961, comen?ar¨¤ a resseguir amb Colom l¡¯antic Barri Xino que ¡°el fot¨°graf que feia el carrer¡± va retratar als anys seixanta. ?s aix¨ª com, amb La Dalia Blanca, Ribalta busca introduir elements documentals en les seves escenificacions. O, dit d¡¯una altra manera, s¡¯endinsa en el terreny documental de la manera que havia fotografiat fins llavors: a trav¨¦s de decorats en miniatura.

A partir de llavors, Ribalta estreta les dist¨¤ncies entre la pr¨¤ctica fotogr¨¤fica i les investigacions com a historiador, te¨°ric i comissari de fotografia, i comen?a una s¨¨rie de treballs on desenvolupar¨¤ fotogr¨¤ficament la cultura documental, cosa que el 2001 ja va explorar amb el comissa?riat de l¡¯exposici¨® Procesos documentales. Imagen testimonial, subalternidad y esfera p¨²blica a La Capella-Macba. Ribalta es llan?a de ple a la tradici¨® documental tot mantenint l¡¯inter¨¨s per fotografiar llocs de Barcelona en proc¨¦s de transformaci¨® que inicia amb la s¨¨rie La Dalia Blanca. Aix¨ª, a partir del 2005 l¡¯artista fotografia zones com el barri del Poblenou, el F¨°rum o la pla?a de la Gardunya amb un inter¨¨s clar per documentar el proc¨¦s de substituci¨® f¨ªsica del passat pel futur. De fet, amb el frac¨¤s del F¨°rum de les Cultures del 2004, Ribalta es proposa enfocar la seva obra a mode de cr¨ªtica de les pol¨ªtiques d¡¯autopromoci¨® d¡¯aquella Barcelona que s¡¯havia de posar guapa.

?s llavors quan Ribalta avan?a en el seu estudi sobre els fen¨°mens urbans i comen?a la s¨¨rie Sur l¡¯herbe, amb qu¨¨ al¡¤ludeix al nou paper de les ind¨²stries culturals en l¡¯economia urbana. Durant quatre anys consecutius, l¡¯artista retrata el p¨²blic del S¨®nar (quan es feia al costat del Macba) i el converteix en el veritable espectacle del festival. Aix¨ª, fent una picada d¡¯ullet al fam¨®s Le D¨¦jeuner sur l¡¯herbe, d¡¯?douard Manet, una multitud de joves semin¨²s jeuen sobre la gespa, en aquest cas artificial i envoltada de burilles, fullets i gots de pl¨¤stic. ¡°Un p¨²blic que es desperta i s¡¯autocontempla en l¡¯interior del recinte tancat del festival, com en una gran kermesse postmoderna que suggereix un camp de refugiats exclusiu per a la jove elit cosmopolita¡±, defineix el mateix autor. Aquest ser¨¤ el primer treball de Ribalta enfocat a la ind¨²stria cultural moderna, una via que explorar¨¤ des de llavors fins l¡¯actualitat.

L¡¯ess¨¨ncia cr¨ªtica de la mirada de Jorge Ribalta la podem aplegar en aquests carrers buits de La Dalia Blanca. Una mirada que ha anat madurant al llarg de m¨¦s de trenta anys i una quinzena de projectes que conformen una carrera clarament marcada per la seva activitat te¨°rica i curatorial; per¨° que, al mateix temps, ha operat com una arma de doble tall, real?ant i alhora amagant la seva pr¨¤ctica fotogr¨¤fica. Com es pot entendre, sin¨®, el poc coneixement a Catalunya d¡¯aquest artista total?