L¡¯arquitectura de premi

?s temps de premis d¡¯arquitectura: el premi europeu Mies van der Rohe, el FAD d¡¯arquitectura i interiorisme, o els premis d¡¯arquitectura de les comarques de Girona, que atorga la delegaci¨® del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Girona, guardons que coincideixen en el temps i, en el cas dels dos darrers, comparteixen algunes obres. Tots tres ens mostren el m¨¦s destacat de l¡¯arquitectura darrera i, com cada any, ens fan pensar si no caldria una reflexi¨® sobre aix¨° dels premis. Alguns cops em pregunto si hi ha una manera de fer ¡°arquitectura premiada¡±, si no ser¨¤ que es fabrica per al premi i si el premi fa una arquitectura. Utilitzant una paraula que trobem al t¨ªtol del cicle de confer¨¨ncies que ha comen?at aquesta setmana ¨Corganitzat sota l¡¯estela dels FAD d¡¯enguany: ¡°Llenguatge versus estil. Una aproximaci¨® en l¡¯actualitat de l¡¯habitatge¡±¨C, ens podr¨ªem preguntar si hi ha un ¡°estil premi¡±. 434 obres presentades als FAD, entre les quals se n¡¯han seleccionat 58 i escollit 16 finalistes; s¨®n moltes obres per no fer una reflexi¨®, i seria desitjable que un text sobre aquestes q¨¹estions estigu¨¦s en alguna ocasi¨® entre els presentats a la convocat¨°ria dels premis de ¡°Pensament i cr¨ªtica¡± dels FAD.

Una a una, individualment, les obres tenen els seus valors, tot acceptant que algunes peces tenen llenguatges comuns, per¨° ¨¦s el conjunt el que t¨¦ un valor propi. En aquest punt cal dir que hauria de ser m¨¦s senzill poder mirar totes les obres i formar-se una opini¨® general, i aix¨° ¨¦s de gran import¨¤ncia, perqu¨¨ tenir opini¨® sobre el conjunt permet reformular la que podr¨ªem tenir de les obres una a una. Per qu¨¨? Doncs perqu¨¨ en aquest tipus de convocat¨°ria es construeix una col¡¤lecci¨® que transcendeix la reuni¨® de peces enumerades com a part de l¡¯acta del jurat. De fet, llegint les opinions del jurat d¡¯Arquitectura i Interiorisme del FAD d¡¯enguany sobre les obres ¨Ci voldria dir que els textos s¨®n radicalment diferents i millors que els de la convocat¨°ria anterior¨C, podem veure les idees i els principis pels quals s¡¯han seleccionat. Aix¨ª, trobem: ¡°Una aposta delicada per una continu?tat de tradici¨® compositiva on la bellesa, el respecte i la l¨°gica organitzen un tot¡±, fent esment a l¡¯edifici d¡¯habitatges del carrer Llacuna de Barcelona. O b¨¦, ¡°Projecte que fuig dels estereotips prefixats en el disseny d¡¯aquesta mena de centres¡±, en referir-se al CAP Cotet de Premi¨¤ de Dalt. Paraules com bellesa, o solucions ¡°antigues¡±, o refer¨¨ncies a la contribuci¨® dels aparadors per activar l¡¯espai p¨²blic a Olot, s¨®n un senyal de voler parlar de les coses amb la forma d¡¯una conversa quasi pedag¨°gica. En qualsevol cas, ens trobem davant l¡¯argumentari d¡¯un curador, en aquest cas un curador col¡¤lectiu format per un grup de persones expertes. La tria feta per als premis, doncs, ¨¦s en realitat una obra en si mateixa, dotada d¡¯una coher¨¨ncia m¨¦s enll¨¤ de la de cada obra presentada, que prefigura una col¡¤lecci¨® amb un ¡°estil¡± propi i condiciona l¡¯opini¨® sobre una sola d¡¯elles, i en definitiva fa ¡°visible¡± l¡¯atmosfera que les uneix.

En tot aix¨° es pot entendre ¨Cencara que tinc dubtes que ho vegin aix¨ª els socis del FAD¨C la import¨¤ncia d¡¯aquestes mostres, m¨¦s enll¨¤ del glamur del lliurament i el que comporta. ?s en si mateix un esdeveniment que mostra cada any l¡¯estat-de-l¡¯art, ¨¦s a dir, la base te¨°rica de l¡¯arquitectura d¡¯aquest pa¨ªs, i el m¨¦s important ¨¦s que ara es tracta de l¡¯arquitectura de tota la pen¨ªnsula, ja que recull obres tant espanyoles com portugueses, cosa que queda reflectida en la composici¨® dels jurats. Penso que no ¨¦s tan rellevant qui s¡¯end¨² el premi com la reuni¨® d¡¯obres que es forma. ?bviament, hem de conformar-nos amb els finalistes i seleccionats, perqu¨¨ la resta de les obres presentades, 360, no s¨®n p¨²bliques, per¨° almenys hi s¨®n, fet que en qualsevol cas faria possible una mirada interessada en un futur, at¨¨s que l¡¯opini¨® sobre la import¨¤ncia dels arxius ¨¦s un¨¤nime i que ¨¦s a partir d¡¯aquests que es poden fer recerques, organitzar mostres i exposicions o nodrir els museus, i donen testimoni de com pensem quan premiem el que premiem al llarg del temps.