Campos-Nador

El 1972, Dami¨¤ Huguet public¨¤ un poema que porta per t¨ªtol ¡®Els forasters¡¯: ¡°S¨®n homes del sud i venen tristos, feixucs [...] Nomen Pedro, Jos¨¦, Francisco. Venen d¡¯Espanya¡±. Bell, inc¨°mode i exacte, ¡®Els forasters¡¯ recull l¡¯espectacle de la pobresa aliena que arriba a un poble, Campos, com un meteorit: ¡°Han arribat aqu¨ª en comptes de viure-hi¡±, escrigu¨¦ Huguet llavors, expectant i sec, aspre i acollidor.

Han passat cinquanta anys. L¡¯institut de Campos porta el nom d¡¯aquell poeta i rep els alumnes amb el seu rostre i un vers pintats a la paret: ¡°A cada pam del solc sembrar-hi un llapis¡±. Els fills de Pedro, Jos¨¦ o Francisco hi porten els seus propis fills, la tercera generaci¨®. Al final s¨ª que hi visqueren, al poble. Esdevingueren ve?ns.

Avui, Campos t¨¦ una pres¨¨ncia notable de residents estrangers: comunitaris i extracomunitaris, legals i il¡¤legals, rossets i morenos... Molts venen de Nador, una prov¨ªncia marroquina pobra i rural que s¡¯esfor?a des de fa un temps en esdevenir tur¨ªstica, impulsada per l¡¯atractiu de la seva costa; tanmateix, els i les Youness, Radia, Moulay de Nador que s¡¯instal¡¤len aqu¨ª responen encara a par¨¤metres ideol¨°gics, religiosos o socials m¨¦s conservadors que els seus compatriotes de ciutats com Marr¨¤queix. Cap drama: aix¨° nom¨¦s vol dir que (en general) pensen m¨¦s com els meus padrins que com jo.

N¡¯hi ha de molt pobres i d¡¯altres que se¡¯n desfan rao?nablement b¨¦; tenen filles que porten hijabs elegant¨ªssims o humils, o que no en porten cap; alguns fan crossfit i altres malviuen en una habitaci¨® min¨²scula... Vull dir: ¨¦s gent. Qu¨¨ s¨¦ jo. Hi trobes de tot, i totes les dificultats i desencaixos (ling¨¹¨ªstics, morals, etc.) que es puguin produir entre ells i l¡¯entorn em semblen petits i facil¨ªssims de superar.

El que penso, per¨°, ¨¦s que, del 1972 en?¨¤, l¡¯experi¨¨ncia forastera a Mallorca no ha tingut a penes veus liter¨¤ries que l¡¯expliquin des de dins. Jo les enyor, i m¡¯agradaria que les veus de Nador no tardin tant a esdevenir veus nostres, veus en catal¨¤ que relatin com arribaren a Campos i per qu¨¨ decidiren viure-hi (tamb¨¦ penso que, a vegades, encara he sentit il¡¤lustrats illencs parlar de ¡°morets¡± o de ¡°forasters¡± i la sang m¡¯ha bullit com carn de xot a festa de casament bereber, perqu¨¨ no hi ha millor prova que un llapis pot escriure tort).

A Les fites netes, recull exquisit de proses, Huguet reivindica el ¡°teixit quotidi¨¤, rutinari, sublim, immensament hum¨¤¡± que fa d¡¯un poble, precisament, un poble. ?s el mateix teixit que fa d¡¯una literatura, en fi, literatura. I necessita tots els accents.