Fer cultura a la televisi¨® ¨¦s possible

Alba Blasi (m¨¤nager musical), Lluci¨¤ Homs (galerista), Eva Fern¨¢ndez (perruquera per a teatre i cine), Cristina Daura (il¡¤lustraci¨®), Llu¨ªs Cabrera (fundador del Taller de M¨²sics), Ariadna Ribas (muntatge cinematogr¨¤fic), Chris Gimeno (sastre)... Aquests s¨®n alguns dels convidats principals d¡¯Estudi T¨ªsner (Betev¨¦). Sigui perqu¨¨ el seu ofici no es presta a la notorietat o perqu¨¨ no la persegueixen, s¨®n persones que no pertanyen a l¡¯star system de l¡¯aparell cultural dominant sense que aix¨° vulgui dir que circulin per soterranis. No ho fa Gimeno amb una sastreria a Balmes-Travessera, com tampoc no ho fa Montse Rib¨¦, Oscar al millor maquillatge per El laberinto del fauno. Ni tants d¡¯altres. Per¨° s¨®n noms desconeguts per a una majoria d¡¯espectadors. I aquesta ¨¦s la principal gosadia d¡¯Estudi T¨ªsner, convocar-los a parlar del seu ofici, de cultura. Molts no hi estan gaire fets i en alguna ocasi¨® ¨¦s dif¨ªcil que el seu discurs vagi m¨¦s enll¨¤ de l¡¯an¨¨cdota quotidiana. En d¡¯altres, com el cas de Cabrera, trobes que hauria anat b¨¦ mitja hora m¨¦s perqu¨¨ expliqu¨¦s el seu tr¨¤nsit des de l¡¯emigraci¨® m¨¦s castigada al comprom¨ªs pol¨ªtic i l¡¯obertura al Raval, l¡¯any 1979, d¡¯una escola de flamenc, jazz i m¨²siques modernes.

El programa t¨¦ sempre un reportatge complementari m¨¦s breu, amb la recomanaci¨® del convidat d¡¯un creador poc conegut i amb un apunt final d¡¯agenda. Estudi T¨ªsner, de dilluns a dijous, t¨¦ un grafisme encertat en quasi tot. Est¨¤ presentat alternativament per Laura Sangr¨¤ i N¨²ria Dias i s¡¯ho porten ben estudiat. Una recriminaci¨®: sempre acaben amb el mateix consell (¡°No perdeu mai la vostra mirada i sigueu sempre molt curiosos¡±), raonable per¨° engolat, catequ¨ªstic i in¨²til perqu¨¨ no els cal a la gent que precisament les mira.

Una altra oferta, de dilluns a divendres, que demostra que parlar i, sobretot, fer cultura a la televisi¨® ¨¦s possible la tenim a La 2. Punt de vista fa dues setmanes va celebrar el seu programa n¨²mero cent. ?s un espai atent a les agendes m¨¦s conegudes, per¨° ho fa sense excloure els calendaris alternatius en una mena de saludable mestissatge entre la cultura amb m¨¦s trones i la que ha de combatre el silenci medi¨¤tic. El prop¨°sit l¡¯enuncia la seva careta, amb rajoles que es belluguen independents. El temari ¨¦s molt obert. Hi ha m¨²sica en directe i cada programa, de quasi una hora, introdueix uns 10 ¨ªtems que T¨¤nia Sarrias porta amb solv¨¨ncia amb l¡¯ajuda d¡¯especialistes en diferents mat¨¨ries com cinema, moda o teatre. Potser la m¨¦s inesperada va ser al seu dia l¡¯actriu Judit Mart¨ªn amb les seves perles culturals.

Un aspecte a aprofundir ¨¦s com, de la mateixa manera que aquests programes fan televisi¨®, amb m¨¦s o menys intensitat, amb personatges que no han tingut difusi¨®... tamb¨¦ donen una oportunitat de descoberta, agradable i profitosa, a un espectador que, en principi, no demanava con¨¨ixer aquesta in¨¨dita n¨°mina de creadors i, potser, s¡¯hi enganxa. Per¨° sobretot satisf¨¤ l¡¯espectador tip que els seus no surtin mai a la televisi¨®. Una televisi¨® generalista que, cada cop m¨¦s, expulsa determinades audi¨¨ncies ignorant els seus interessos. Ho va anticipar Bernat Pivot, molt enfadat, en un llibret quan van posar el seu programa de llibres a unes hores infernals. Pivot deia: quan la publicitat era de rentadores, la televisi¨® feia programes per a les mestresses de casa. Per¨° quan va dominar la publicitat de cerveses i cotxes, les televisions van cercar un p¨²blic m¨¦s jove i les ¨¤vies i les mestresses de casa es van quedar sense tele. Ara hi ha un desallotjament televisiu del p¨²blic de la cultura ¨Cen un sentit gens enfarfegat del concepte¨C. Estudi T¨ªsner i el veter¨¤ Punt de vista demostren que ¨¦s possible que hi hagi cultura a la televisi¨® p¨²blica. Tot i que ara, malauradament, amb betev¨¦ mai se sap.