C. Tangana al S¨®nar: Una taula

El p¨²blic del concert d¡¯El Madrile?o al S¨®nar estava entregat, suat, amb la dosi exacta d¡¯euf¨°ria, prove?t de molts i variats vanos i cantant i afinant amb un ¨¨xit for?a relatiu. Pel que fa a El Madrile?o i la seva tropa, mimetitzaven aquesta imatge de manera gaireb¨¦ perfecta: entregats, suats, amb la dosi exacta d¡¯euf¨°ria, i no tenien vanos perqu¨¨ dono per fet que a l¡¯al?ada a qu¨¨ es trobaven de tant en tant els arribava alguna pietosa r¨¤fega d¡¯aire. Per¨° a difer¨¨ncia dels qui vam assistir al concert, i tot contradient l¡¯ir¨°nic t¨ªtol de l¡¯espectacle, Sin cantar ni afinar, El Madrile?o va cantar i afinar molt b¨¦. Aquesta darrera circumst¨¤ncia t¨¦ un m¨¨rit descomunal si tenim en compte que el recinte escollit ¨Cun hangar de dimensions fara¨°niques¨C per a un concert d¡¯aquestes caracter¨ªstiques venia a ser, posem per cas, com el Pavell¨® Firavi de Vilafranca del Pened¨¨s, que t¨¦ una ac¨²stica id¨°nia per acollir, com fa cada any, la Fira del Vehicle d¡¯Ocasi¨®. Sigui com sigui, la for?a i la cohesi¨® de la banda podien amb tot.

No crec que El Madrile?o sigui el m¨¦s talent¨®s dels m¨²sics de la seva generaci¨®, per¨° s¨ª que m¡¯atreveixo a dir que ¨¦s el m¨¦s inquiet i potser per aix¨° qui ha ent¨¨s millor quin paper pot jugar la imaginaci¨® en la m¨²sica. La seva metamorfosi art¨ªstica culmina de moment en l¡¯apote¨°sic espectacle que va presentar a Barcelona.

Durant els seus primers anys, quan es feia dir Crema, i amb una facilitat inusitada no nom¨¦s per rimar sin¨® per enlla?ar les paraules que no cal que rimin, va cultivar l¡¯individualisme i l¡¯egoisme m¨¦s rampant, que no deixen de ser les actituds que t¡¯acrediten com a raper jove i insolent. M¨¦s tard, adoptant el nom de C. Tangana ¨Cque potser ¨¦s el seu sobrenom m¨¦s conegut¨C, va convertir-se en un emprenedor que es dedicava a la importaci¨® i exportaci¨® de sons exquisits entre Espanya, Atlanta (EUA) i el Carib. I en la darrera etapa de la seva transformaci¨® i ja conegut com El Madrile?o, s¡¯ha convertit en un patriarca gener¨®s i inclusiu (¡°Yo sin esta gente, ?pa qu¨¦ cojones quiero pasar?¡±) que reivindica i fa seva no nom¨¦s una est¨¨tica tradicionalment espanyola sin¨® una manera espanyola de fer les coses: la mena de festa que nom¨¦s s¡¯assoleix en grup, l¡¯agermanament desbocat, la suor desinhibida, l¡¯al¨¨ carreg¨®s, les discussions que escalen r¨¤pidament i les reconciliacions sinceres i, per aix¨° mateix, commovedores. O sigui: una sobretaula a totes hores, una sobretaula a cada cantonada. No en va, l¡¯escenari de la gira de Sin cantar ni afinar mira de reproduir el mateix ambient de sarao, al voltant d¡¯una taula de menjador, que El Madrile?o ja va utilitzar per a l¡¯excepcional Tiny Desk que va gravar per a la r¨¤dio p¨²blica estatunidenca l¡¯any 2021.

A Barcelona, Ant¨®n ?lvarez Alfaro ¨Cel nom real del cantant¨C va ser una mica Crema (va obrir el concert tocant fragments de Still Rappin, tema que precisament mira de reivindicar l¡¯¨¨poca de Crema). Tamb¨¦ va fer una mica el paper de C. Tangana (va cantar una Llorando en la limo fr¨ªvola i deliciosa). Per¨° sobretot, envoltat de Nathy Peluso, el Ni?o de Elche i una altra dotzena de m¨²sics i cantants, i amb una americana de color pistatxo deliberadament ampla, va ser El Madrile?o.

L¡¯eix de tot el que succe?a a dalt de l¡¯escenari era una taula: es ballava al voltant de la taula, es cantava a sobre de la taula, es tocaven les palmes i les guitarres asseguts a taula. Tot tenia a veure amb la taula. Aquesta manera de concebre l¡¯escenari no era, per descomptat, una coincid¨¨ncia. M¡¯explico. Si alguna cosa tenen en com¨² els tres personatges que ha parit la imaginaci¨® d¡¯Ant¨®n ?lvarez Alfaro ¨¦s que tots tres s¨®n uns hedonistes. El que els distingeix ¨¦s la manera com arriben a l¡¯¨¨xtasi. Crema i C. Tangana hi arribaven insistint, fins a un punt irritant, en qu¨¨ una adulaci¨® desproporcionada al ¡°jo¡± era l¡¯¨²nic cam¨ª possible. El Madrile?o, en un gir potser inesperat per a les persones que odien el rap i el hip-hop, ha passat a idolatrar el ¡°nosaltres¡±. Res expressa millor aquest ¡°nosaltres¡± que la mimesi entre p¨²blic i banda al S¨®nar. I res vertebra millor el ¡°nosaltres¡± que canta, menja, balla, maldiu i perdona que una taula.