La meva fam¨ªlia d¡¯esquirols

La natura no deixa de sorprendre¡¯ns. Ho podria haver dit Thoreau, des de la seva cabana al costat del llac Walden, a Massachusetts, per¨° ho dic jo des de casa meva a Viladrau, Osona. No ¨¦s que em vulgui comparar amb el gran escriptor i pensador que va escriure ¡°vaig anar als boscos perqu¨¨ volia viure deliberadament, enfrontar-me nom¨¦s als fets essencials de la vida, i veure si podia aprendre-hi el que la vida m¡¯havia d¡¯ensenyar, no fos cas que quan estigu¨¦s a punt de morir descobr¨ªs que no havia viscut¡±. S¨®n paraules profundes que conviden a reflexionar i que subscric completament; i malgrat tot, Thoreau no tenia un niu d¡¯esquirols al jard¨ª, i jo s¨ª.

S¡¯ha de matisar que d¡¯esquirols s¨ª que en tenia, el bon home (en un bosc de Massachusets te¡¯n pots trobar un fotimer) i de fet els va descriure espl¨¨ndidament en la forma de ¡°petits ballarins¡± amb ¡°ludicrous expression and a gratuitous somerset¡±, expressi¨® rid¨ªcula i tombarella gratu?ta. Molt bo, s¨ª. Per¨°, insisteixo, pel que jo s¨¦ (ell, que filosofava fins i tot amb la cal¨¤bria, segur que ho hauria explicat) mai li van criar esquirols a casa i van passar a formar part de la seva fam¨ªlia.

Per a mi, entregat a l¡¯observaci¨® de fauna m¨¦s important, com els gamarussos i els oriols, els esquirols eren, abans de niar al meu territori, ¨¦ssers secundaris, inconstants, una mica insulsos en la seva identitat rosegadora, que provocaven uns instants de distracci¨® i alegria quan saltaven entre els alts pins del jard¨ª, i poca cosa m¨¦s. En aix¨° no seguia Ralph Waldo Emerson, mestre de Thoreau, que deia que ¡°l¡¯esquirol omple l¡¯ull tant o m¨¦s que un lle¨®¡±. Fins que un va comen?ar a actuar en el meu entorn d¡¯una manera ins¨°lita per ser un esquirol. Passava molt m¨¦s temps del que ¨¦s habitual al nostre terreny, s¡¯instal¡¤lava una bona estona a les mateixes branques i ens vigilava atentament. Em va semblar un comportament molt estrany i, sempre disposat a capbussar-me en els reptes de coneixement, misteri i aventura que ens ofereix el m¨®n natural, vaig decidir investigar.

El meu esquirol, que vaig comen?ar batejant amb el nom de Chip ¨Cen refer¨¨ncia als dibuixos Chip i Chop de Walt Disney, ¨¦s clar¨C, va resultar ser un esquirol vermell o esquirol com¨² euroasi¨¤tic (Sciaurus vulgaris). De les primeres coses que vaig descobrir ¨¦s que els meus Chip i Chop de refer¨¨ncia, els que emprenyaven el Pluto i el Donald, no eren esquirols vermells sin¨® esquirols llistats nord-americans del g¨¨nere Tamias, el que en angl¨¨s anomenen chipmunk, i a m¨¦s no s¡¯anomenaven origin¨¤riament Chip i Chop sin¨® Chip i Dale (a Espanya se li va canviar el nom al segon). Va ser un primer indici que per m¨¦s que em pens¨¦s que sabia for?a coses sobre els esquirols, anava errat. En general, pensem que coneixem els esquirols perqu¨¨ n¡¯hem vist a Ice Age (Scrat) o Merl¨ª l¡¯encantador, on el mag i Artur es converteixen en dos, o a Operaci¨® Cacauet (The nut job), amb els simp¨¤tics Surly i Andie. Per¨° s¨®n m¨¦s complexos, i fins i tot surten al Ramayana, el Kalevala i La rama dorada de Frazer. Apareixen (a m¨¦s de Bambi) en poemes de Yeats, de Keats, i de Wordsworth.

Amb 278 esp¨¨cies a tot arreu menys a Austr¨¤lia i l¡¯Ant¨¤rtida, la fam¨ªlia dels esquirols, Sciuridae, inclou parents com els gossets de les praderies, les marmotes, els esquirols voladors, els terrestres i els arbor¨ªcoles, com els nostres esquirols vermells. Aquests, ¡°atletes superdotats en abrics de pell¡±, com els ha batejat alg¨² (ara ja no recordo si era Yeats, Keats, Wordsworth o jo mateix), es caracteritzen per tenir una gran cua, que els serveix de balanc¨ª per als seus salts, per¨° tamb¨¦ per dissipar i conservar la calor: de vegades la fan servir com un para-sol i d¡¯altres com una manta. La particular anatomia de les seves articulacions fa que siguin capa?os de baixar pels troncs dels arbres amb el cap mirant avall (una cosa que no s¨¦ si heu provat per¨° que ¨¦s extremadament dif¨ªcil). Els caracter¨ªstics flocs de p¨¨l que tenen a les orelles s¨®n estacionals; ensumen, hi senten i hi veuen molt millor que nosaltres, tot i que no distingeixen el vermell del verd; n¡¯hi ha de negres i d¡¯albins; no migren ni hivernen (els arbor¨ªcoles hol¨¤rtics); s¨®n omn¨ªvors i poden menjar caramels, aletes de pollastre i pizza, tot i que en tenen prou amb pinyes, llavors i fruits secs, que treballen d¡¯una manera caracter¨ªstica amb unes dents molt esmolades susceptibles de causar doloroses ferides si proves d¡¯atrapar-los. Acostumen a emmagatzemar menjar en amagatalls que recorden amb una habilitat sorprenent. Els dos sexes s¨®n iguals, tret que t¡¯hi fixis molt.

Els esquirols vermells no s¨®n gaire socials, ni tan sols amb mi, i no interactuen amb els altres esquirols, tret que s¡¯hi vulguin aparellar, o la femella amb les cries. Marquen el seu (meu) territori deixant gotes d¡¯orina a les branques i refregant-s¡¯hi amb el perineu (aix¨° ho he llegit per¨° no ho he vist). Tampoc els he observat practicant sexe, que deu ser tota una escena perqu¨¨ practiquen l¡¯anomenada persecuci¨® d¡¯aparellament, en qu¨¨ hi pot haver diversos mascles que volen ca?ar una femella en estre al crit de ¡°muk-muk, muk-muk¡±. Resultat de la c¨°pula m¨²ltiple ¨¦s que les femelles poden parir una mateixa ventrada de pares diferents, com prova l¡¯ADN. Els mascles es barallen ferotgement entre ells per les femelles: el gran especialista en esquirols Richard W. Thorington, de l¡¯Smithsonian, esmenta que ha vist un mascle mossegant l¡¯escrot a un rival.

No nom¨¦s per tot aix¨°, la vida dels esquirols no ¨¦s gaire id¨ªl¡¤lica. Tenen molts enemics, entre els seus depredadors hi ha les aus de presa, les guineus, les serps, els must¨¨lids, els gossos i els gats. Tamb¨¦ els ossos, els coiots i els llops, per¨° per aquests no cal patir a Viladrau. Tampoc pels colons que feien servir els famosos rifles de Kentucky per abatre¡¯n milions (avui encara ¨¦s un passatemps als Estats Units) i cuinar past¨ªs d¡¯esquirol. Tenen par¨¤sits i es poden contagiar d¡¯un virus que els resulta letal, el virus de la verola de l¡¯esquirol (SQPV), que va causar estralls a la col¨°nia del bosc de How, a la vall d¡¯Eskdale, a Cumbria, on vivien Belinda, Wounded Soldier, Charles i Camila (vegeu Belinda, the forest How red squirrel, del fot¨°graf Peter Trimming, The Book Guild, 2016). La gestaci¨® dura uns 40 dies i la cura de les cries, que surten del niu entre els 37-58 dies, uns 70.

Equipat amb tota aquesta aclaparadora quantitat de dades ¨Cobtinguda en bona part de Squirrels, the animal answer guide, de Thorington i Kati Ferrell (John Hopkins University Press, 2006)¨C, els meus prism¨¤tics i el temps que altres dediquen a la vida social o a fer la migdiada, he passat setmanes seguint els passos del Chip. Sota l¡¯atenta mirada del meu gat Charly, que el Chip esbroncava ins¨°litament des de les branques amb xiscles indignats i advert¨¨ncies, l¡¯esquirol anava amunt i avall pels arbres des de diverses parts del jard¨ª, aturant-se per treballar i degustar amb fru?ci¨® brots vers dels cedres dels meus ve?ns ucra?nesos (s¨ª, ja s¨¦ que hauria estat una cr¨°nica m¨¦s actual que la dels esquirols). El Chip tornava sempre a un punt que, servidor de tant en tant l¡¯encerta, vaig acabar identificant com el seu niu. Es trobava a la forquilla de dues branques a la cap?ada d¡¯un pi que va escap?ar una ventolera ara fa anys. L¡¯esquirol hi havia constru?t, aprofitant les branques trencades i material vegetal de tota mena, un cau aeri perfectament camuflat. S¡¯hi passava molt de temps a prop, apostat en una branca, estranyament imm¨°bil per ser un esquirol.

Van anar passant els dies i un mat¨ª que llegia Anne Carson (Unas pocas palabras sobre lo importante y lo trivial: ¡°Les coses importants s¨®n el vent, la maldat, un bon cavall de combat, les preposicions, l¡¯amor inextingible¡­¡±) vaig al?ar el cap i vaig veure un esquirol en miniatura que sortia del niu, i despr¨¦s un altre, i un tercer tan fosc que gaireb¨¦ era negre. Van estar-se una bona estona aferrats al tronc i em va semblar una de les visions m¨¦s boniques que he tingut a la vida. Les coses importants, s¨ª. La mare les vigilava de prop i vaig voler llegir en la seva mirada, quan es va creuar amb la meva, una mena d¡¯orgull, compartit. No els he tornat a veure. Probablement ja s¡¯han independitzat. No s¨¦ qu¨¨ se¡¯n deu haver fet, ni qu¨¨ se¡¯n far¨¤. El 75% dels esquirols moren abans de fer l¡¯any.

Jo, malgrat tot, soc optimista amb el futur de la meva fam¨ªlia d¡¯esquirols, i espero que puguin evitar falcons, serps, gardunyes, caigudes, transformadors i cables el¨¨ctrics, i altres perills. Els he instal¡¤lat unes quantes menjadores especials, he desbrossat rutes, fet fora potencials depredadors (el gat borni de la Masia del Montseny) i he llegit esperan?at que els esquirols poden tenir dues ventrades l¡¯any. Chip, estimat, ja saps que aqu¨ª tens casa teva.

?