Es pot ser feli? a la feina?

Es pot ser feli? a la feina? La pregunta me l¡¯he repetit una vegada i una altra aquests mesos pand¨¨mics en qu¨¨ l¡¯estr¨¨s laboral ha pogut amb m¨¦s d¡¯un. I quan ho pregunto, molts diuen que no. Per¨° mantinc, sempre, l¡¯optimisme.

S¡¯hi pot ser feli? si la feina ¨¦s vocacional i est¨¤ per sobre de tot. Tamb¨¦ si el teu salari ¨¦s estratosf¨¨ric. Es pot, sobretot, si la teva visi¨® de la vida s¡¯adapta a la dura realitat inflacionista. Per¨° ni la vocaci¨® ni els diners ni el bon car¨¤cter que tenen algunes sembla que mitiguin el cansament amb qu¨¨ aquest any, concretament aquest any, subratllo, arribem a les vacances. N¡¯estem fins al capdamunt.

Ens arrosseguem fins a aquest per¨ªode de descans en estat de burnout, ¨¦s a dir, amb estr¨¨s cr¨°nic, que es caracteritza ¡°per una despersonalitzaci¨® de les tasques, un desgast emocional i f¨ªsic, i baix rendiment¡±, segons l¡¯OMS. Els experts estimen que el burnout afecta el 10% dels treballadors i, en les formes m¨¦s greus, entre el 2% i el 5%.

Hi ha molt per fer. Recorro a aquest lema tant del m¨®n del m¨¤rqueting: un treballador feli? ¨¦s un client feli? i, per tant, un compte de resultats amb m¨¦s beneficis. Per¨° per aconseguir-ho cal canviar les coses. L¡¯esperan?a, en la meva opini¨®, t¨¦ nom: la setmana laboral de quatre dies. Si ¨¦s possible, ?gaireb¨¦? amb el mateix sou. Algunes empreses ho han posat en marxa t¨ªmidament a Espanya.

L¡¯Antonio, nom fictici, explica com li va l¡¯experi¨¨ncia: ¡°Hem passat d¡¯una jornada laboral de 40 a 34 hores i estic content. Sobretot, perqu¨¨ ara tenim un cap de setmana llarg, de divendres a diumenge, i es nota en el descans. Les hores les aprofites per a tu mateix. He fet milions de coses els divendres. El ventall ¨¦s infinit i nom¨¦s parlem d¡¯un per¨ªode de temps curt, fins al migdia¡±. Hi ha contrapartida? ¡°La part negativa no ¨¦s tan negativa¡±, continua l¡¯Antonio, ¡°perqu¨¨ el temps s¡¯atura per a pr¨¤cticament tota l¡¯empresa. Simplement t¡¯obliga a plantejar-te una setmana m¨¦s curta. I la setmana et passa volant, ni te n¡¯adones. La c¨¤rrega ¨¦s la mateixa, el que redueixes s¨®n les hores dedicades a un projecte. I n¡¯anem aprenent. Aprenem a optimitzar el temps. Primer va ser tallar les reunions infinites que no arribaven enlloc. Reduir temps improductius i concentrar la productivitat. I, sobretot, treure¡¯t coses de sobre per arribar al dijous¡±.

L¡¯objectiu ¨¦s provar si la reducci¨® dels temps laborals, mantenint els mateixos sous, ¨¦s assumible per part de les empreses i no minva la seva productivitat ni els seus marges. A Espanya es treballa 1.577 hores de mitjana l¡¯any, 245 m¨¦s que a Alemanya i 210 m¨¦s que al Regne Unit, per¨° aquests pa?sos generen m¨¦s riquesa. No tot ¨¦s tan f¨¤cil. Fa unes setmanes els treballadors de Telef¨®nica van rebutjar un¨¤nimement la setmana laboral de quatre dies. El principal motiu d¡¯aquesta manca d¡¯inter¨¨s per part dels treballadors ¨¦s que, en el context de crisi i d¡¯incertesa econ¨°mica, l¡¯oferta de l¡¯empresa no resultava atractiva per la reducci¨® salarial que, a m¨¦s, comportava tamb¨¦ una retallada de les cotitzacions socials. Amb els nivells de productivitat que hi ha a Espanya, explica Ram¨®n Mu?oz, autor de l¡¯article sobre el proc¨¦s a Telef¨®nica, ¨¦s molt dif¨ªcil que pugui implantar-se.

¡°La realitat ¨¦s que de dilluns a dijous vas m¨¦s enfeinat, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que el dilluns la gent arriba m¨¦s relaxada¡±. Al Guido, tot i tenir jornada laboral de quatre dies, se¡¯l sent molt cansat a l¡¯altra banda del tel¨¨fon. ¡°L¡¯organitzaci¨® ¨¦s la clau i tamb¨¦ aprofitar els temps. ?s una bona idea sempre que sigui viable. Cal proposar-s¡¯ho. ?s un benefici poder desconnectar de la feina tres dies a la setmana, ¨¦s la pera. Tot dep¨¨n de l¡¯empresa, de la ind¨²stria i de la feina que facis i l¨°gicament que sigui benefici¨®s per al treballador¡±. El Guido ¨¦s dels que creu que es pot ser feli? a la feina, per¨° per aconseguir-ho ¡°no dep¨¨n de treballar un dia m¨¦s o menys, sin¨® que molts planetes estiguin alineats. S¨®n molts els factors que han d¡¯estar en l¨ªnia perqu¨¨ una persona hi estigui a gust¡±.

Penso en alguna persona que conegui i sigui feli?, sobretot a la feina. Ra¨¹l Balam, cuiner i actiu a Instagram. Suposo que l¡¯associo a aquest estat pel bon rotllo que veig a les seves xarxes: ¡°Soc feli? en general, amb tot. La cuina em fa molt feli?. Quan vam obrir l¡¯¨²ltim restaurant, pensava: ¡®Ra¨¹l, per qu¨¨?¡¯... i veia la porta i pensava: ¡®Soc feli?¡¯. Jo no seria feli? assegut davant de l¡¯ordinador. Tinc sort, compto amb un equip hum¨¤ motivat que m¡¯acompanya. Quan vam obrir Cuina Sant Pau vam tenir clar que pagar¨ªem m¨¦s que el salari m¨ªnim. Aquest ser¨¤ l¡¯estiu de la nostra vida¡±. Balam afegeix: ¡°Jo visc en unes vacances eternes. Soc feli? fent el que faig¡±.