Les amigues de caminar

Jo vaig n¨¦ixer cansada. Entre la nyonya i la des¨ªdia. Una noieta de peus ganduls. Aix¨° explica la mandra que m¡¯enva?a a l¡¯escola a l¡¯hora de jugar a futbol o c¨®rrer al voltant del pati a la classe d¡¯Educaci¨® F¨ªsica. La mandra i la pocatra?a, per ser exactes, que una exercitava molt b¨¦ el cervell i s¡¯aprenia la definici¨® d¡¯astronomia de l¡¯enciclop¨¨dia fil per randa, per¨° no l¡¯encertava a xutar la pilota. Jo deia que era perqu¨¨ era esquerrana i que quan els altres em llan?aven la pilota amb la dreta, la traject¨°ria m¡¯enganxava a contrapeu, ¨¦s clar, i per aix¨° no l¡¯encertava. Excuses per a tot. Sempre. Pur instint de superviv¨¨ncia, com ara amb la quota del gimn¨¤s, que pago amb la devota convicci¨® que hi anir¨¦ l¡¯endem¨¤, per¨° llavors resulta que no. La vag¨¤ncia de peus m¡¯ha acompanyat a la vida com les bosses als ulls i els vestits que fan fru-fru. Part de la meva identitat. Fins que vaig descobrir, en una incursi¨® per la muntanya del poble, buscant els meus dominis perduts, els plaers de caminar. I de pensar al ritme dels peus. I de sortir a caminar amb les meves amigues de caminar.

A elles, la Tet¨¦ i les dues Marujas, no les vaig descobrir jo; ja existien. El que passa ¨¦s que no les veia. No les veia, almenys, amb aquests ulls de caminar. Eren dones properes, que em van veure n¨¦ixer i cr¨¦ixer alhora que ho feien els seus fills; cares conegudes, per¨° d¡¯una altra generaci¨®. Eren ve?nes, amigues de la fam¨ªlia, puntals de la tribu en la vida del poble, persones de confian?a, gent que es casa sense ser de sang. Ens separaven nom¨¦s ¡ªi d¨¦u-n¡¯hi-do¡ª algunes d¨¨cades, un matrimoni i uns quants plan?ons.

Un dia, quan els anys havien passat i l¡¯abisme que separa l¡¯adolesc¨¨ncia de les generacions m¨¦s grans s¡¯havia empetitit, ens en vam anar plegades a caminar. Elles, en la seva rutina dels capvespres de sempre; jo, que feia temps que vivia lluny, per tornar de deb¨° al lloc del qual no me n¡¯he anat mai del tot. I hi vaig tornar. A aquell lloc d¡¯on no he marxat mai, i a caminar amb elles.

L¡¯altre dia vam anar als mu¨ª?os de Morancelle, uns vells molins restaurats del poblet del costat on no m¡¯havia inspirat mai a anar. La Tet¨¦, com sempre, de gambada llarga, accelerava el pas i guiava la comitiva. Tot i que quan hi vaig jo, abaixa el ritme perqu¨¨ sap que protesto i la renyo per anar r¨¤pid i no gaudir del paisatge. ¡°Anem a caminar, no a passejar¡±, em contesta sempre.

Aquest mat¨ªs entre caminar i passejar. I no ¨¦s el mateix una cosa que l¡¯altra. Com tampoc ¨¦s igual caminar que c¨®rrer. Caminant, com passejant, pots parlar, riure i plorar amb alg¨² al costat. Escoltar, pensar i estimar en companyia. Fins i tot si camines al trot. Per¨° c¨®rrer no es presta tant a compartir, perqu¨¨ requereix m¨¦s de tu per a tu mateix que dels altres i, ¨¦s clar, un ja en t¨¦ prou amb respirar sense ofegar-se per a sobre haver d¡¯entaular conversa. C¨®rrer, corres per tu. Caminar, per tu i per tots els teus companys.

A elles els dona la vida. Caminar, parlar, fer safareig, recordar coses de fa molt de temps que ja no hi s¨®n i dibuixar, sense pretendre-ho, l¡¯arbre geneal¨°gic de mitja parr¨°quia. ¡°Saps qui ¨¦s el marit de la tal, que ¨¦s cos¨ª del qual i cunyat d¡¯aquell altre?¡± Les fam¨ªlies i els parentius per aqu¨ª s¨®n tan llargs, que un arriba al llindar dels 10.000 passos abans d¡¯arribar als cosins segons d¡¯alg¨².

¡°Quan camino, em queda el cos b¨¦¡±, diu la Maruja do Camilo. I la ci¨¨ncia l¡¯avala: no cal, ni tan sols, arribar a aquests 10.000 passos, amb uns quants menys de manera habitual ja ajudes a enfortir m¨²sculs, reduir l¡¯estr¨¨s, regular la pressi¨® arterial o dormir millor. I al final, com tot el que genera plaer, es torna un vici: ¡°Quan un dia no anem a caminar, ja ho trobem a faltar. ?s una via d¡¯escapament, tamb¨¦ per tenir connexi¨® amb els ve?ns, per trobar-nos¡±, afegeix la Maruja do Caram¨¦s. Caminar amb les amigues de caminar fa b¨¦ al cos i a l¡¯¨¤nima.

La Tet¨¦, que va rec¨®rrer m¨®n i va viure a Vene?uela als anys setanta i vuitanta, diu que no hi ha res com el poble, Pereiri?a. Que no n¡¯hi ha cap de tan bonic. I de serveis tamb¨¦ va sobrat perqu¨¨, atenci¨®, tenim bars, esgl¨¦sia, escola infantil, farm¨¤cia i, des de fa poc, fins i tot perruqueria. ¡°Tenim mar, muntanya, aire pur. Tot¡±, resol traient pit. Des de dalt dels mu¨ª?os es veu Pereiri?a all¨¤ baix, entre els camps d¡¯herba, amb el sol que bat fort sobre el campanar de l¡¯esgl¨¦sia. Tot el que necessiten ¡ªnecessitem¡ª ¨¦s all¨¤ mateix, a uns quants passos.

Caminar tamb¨¦ fa revifar el record. Cada gambada ¨¦s una volta de clau al pany de la caixa de pensar. Per obrir-la o tancar-la. Aix¨° dep¨¨n. Elles parlen molt de com estava aquella casa vella abans o de com ha crescut la malesa d¡¯aquell altre tur¨® des que eren petites. Miren enrere per veure¡¯s baldufesal mateix lloc, es recorden entre riallades les unes a les altres i jo, que llavors no existia, me les imagino uns espinguets i belluguets, muntades al carro de les vaques o recollint pinyes per encendre la llar de foc a la nit. ¡°Ens divert¨ªem fent atrocitats. Sort¨ªem pels camins de nit a caminar fent llum amb una tisa, rob¨¤vem fruita o patates, buid¨¤vem sacs de serradures a la carretera¡±, deixa anar la Tet¨¦ a riallades. Les an¨¨cdotes s¨®n infinites.

Elles pensen en els seus abans i jo en els meus. En els temps de fer esclatar estalotes pels camins, collir mores dels esbarzers o passejar a l¡¯esgl¨¦sia els diumenges amb les sabates noves de xarol. I torno a passar per on vaig caure amb la bicicleta sobre l¡¯atri empedrat de la parr¨°quia; o repasso, des del llindar de la capella, aquella vegada que vaig arribar corrents a la sagristia per dir-li al capell¨¤, Don Adelino, que havia descobert el misteri de la Sant¨ªssima Trinitat ¡ª¨¦s a dir, un sol D¨¦u en tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant¡ª: ¡°Miri, la Sant¨ªssima Trinitat ¨¦s el meu pare perqu¨¨ el meu pare ¨¦s pare meu, ¨¦s fill del meu avi i, quan es mori, ser¨¤ un Esperit Sant perqu¨¨ ¨¦s molt bo¡±, li vaig explicar mentre la meva germana es posava les mans al cap. N¡¯estava conven?ud¨ªssima. I ara tamb¨¦.

Com m¨¦s camines i m¨¦s arbustos veus passar, m¨¦s t¡¯adones que els records no porten enlloc i deixen un regust amarg al final, com el primer glop de cervesa freda. ?s gust¨®s, per¨° despr¨¦s rasca. Est¨¤ prou b¨¦, de vegades, mirar enrere, si saps com tornar a mirar cap endavant. El millor, en qualsevol cas, ¨¦s continuar caminant. 10.000 passos o m¨¦s.