L¡¯excel¡¤l¨¨ncia postmoderna

Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤ ha estat un dels prosistes catalans m¨¦s brillants de la cultura catalana de la democr¨¤cia. La seva biografia d¡¯escriptor exemplifica com ben poques la progressiva consolidaci¨® d¡¯un sistema literari en catal¨¤ el fonament del qual ha estat i ¨¦s un di¨¤leg exigent amb la pr¨°pia tradici¨® i amb les lletres internacionals i, alhora, ell va enriquir aquest sistema amb una vinculaci¨® conscient amb la modernitat a trav¨¦s de l¡¯estil i l¡¯experimentaci¨®. Les etiquetes sempre simplifiquen, per¨° la que el caracteritza millor la va proposar el professor Jordi Marrugat: un classicista postmodern. ?s exacte.

Nascut l¡¯any 1963 a Figueres, aviat va destacar. Un exemple. Va ser un dels escriptors premiats en la Biennal que va organitzar l¡¯Ajuntament de Barcelona el 1989 i el prop¨°sit de la qual era descobrir talent. L¡¯altre premiat va ser Javier Cercas. Sens dubte, van encertar. Un any despr¨¦s Pag¨¨s publicava el seu primer llibre: el volum de contes, ja experimental, Cercles d¡¯infinites combinacions. El va editar Emp¨²ries. Si hi ha un autor que exemplifiqui la funci¨® renovadora exercida aleshores per l¡¯editorial impulsada per Xavier Folch ¨¦s ell. Des d¡¯aquell moment Pag¨¨s treballar¨¤ infatigablement, fins al darrer dia, per poder dedicar-se a la literatura. No ha estat un professional de l¡¯escriptura. Ha estat un professional de la literatura en el sentit m¨¦s noble i exigent de la paraula. Va exercir una excel¡¤lent cr¨ªtica fins al darrer dia -el 1990 ja la practicava al m¨ªtic suplement del Diari de Barcelona-, va impartir classes i va donar tallers d¡¯escriptura durant d¨¨cades -a Barcelona, a la Universitat Ramon Llull, i a Girona, a l¡¯Aula d¡¯Escriptura- i va obtenir els premis m¨¦s importants del sistema literari catal¨¤.

Va consolidar la seva pot¨¨ncia d¡¯escriptor amb la novel¡¤la El m¨®n d¡¯Horaci, la seva primera gran obra. Ho va advertir d¡¯immediat el gran cr¨ªtic que ¨¦s Pon? Puigdevall. ¡°La gran virtut d¡¯El m¨®n d¡¯Horaci ¨¦s que ensenya que una novel¡¤la escrita per un catal¨¤ escriptor pot tenir tamb¨¦ la capacitat de crear una aut¨°noma i complexa xarxa de converg¨¨ncies i harmonies intransferibles i irrepetibles i que v¨¦nen a dir-nos que el novel¡¤lista, a m¨¦s d¡¯escoltar les veus interiors i d¡¯intentar la reproducci¨® de les coses reals, treballa sobre un llenguatge i una estructura narrativa que han optat per triar unes lleis pr¨°pies¡±. Aquesta caracteritzaci¨® valdria pel millor de la seva obra de ficci¨®. El 1997 la seva segona novel¡¤la, Carta a la Reina d¡¯Anglaterra, parodiava la novel¡¤la hist¨°rica, va tenir un cert ¨¨xit i ja demostrava el seu domini prec¨ªs i consolidat de la m¨¤quina narrativa. Aqu¨ª ho va advertir amb lucidesa Valent¨ª Puig: era ¡°¨¦s un triomf de l¡¯atzar, un atzar del tot aparent, controlat per un autor que no deixa res a l¡¯atzar¡±. Aquell domini l¡¯exposaria a Un tramvia anomenat text, del 1998, un dels millors llibres de teoria liter¨¤ria que s¡¯han escrit en catal¨¤ durant les darreres d¨¨cades.

Els fonaments de la seva traject¨°ria, tant la d¡¯escriptor com la de lector (tamb¨¦ de literatura per a xavals), ja els havia consolidat als trenta i molt pocs. Els va mantenir amb m¨¦s contes i nous volums que anirien reunint articles de cr¨ªtica, la que escriuria aqu¨ª i all¨¤ per¨° superats els quaranta es va arriscar a enfrontar-se a una novel¡¤la de plena maduresa. El 2009 Els jugadors de whist. A la seva complexa estructura va creuar amb encert grans temes: amistat, matrimoni, mort. Pocs mesos despr¨¦s apareixia Maletes perdudes. Aquelles dues novel¡¤les, la de Pag¨¨s Jord¨¤ i Jordi Punt¨ª, continuen al cim de la literatura catalana del segle XXI.

Potser abans del que s¡¯esperaria per l¡¯edat, com li va comentar a Joan Burdeus a una magn¨ªfica entrevista, Pag¨¨s Jord¨¤ havia guanyat una autoritat al sistema literari catal¨¤ que ja no exercien autors m¨¦s veterans, els de la generaci¨® dels setanta. No la va imposar ell, de fet li semblava prematura, sin¨® que li va ser reconeguda pels millors entre els nous. Per prosistes tan rellevants com Adri¨¤ Pujol, V¨ªctor Garcia Tur, Melcior Comes o Borja Baguny¨¤. Va ser Baguny¨¤ qui va explicar aqu¨ª a Carles Geli quin era el fonament d¡¯aquella autoritat: ¡°Pag¨¨s ha mostrado a mi generaci¨®n un abanico de posibilidades m¨¢s aceptadas en Reino Unido o Estados Unidos que aqu¨ª, y que otros nombres, como P¨¤mies o Empar Moliner, no nos abrieron; su consagraci¨®n deja m¨¢s espacio a los que venimos¡±. Aquella autoritat va tenir un reconeixement acad¨¨mic -penso ara en el monogr¨¤fic de la revista Car¨¤cters- o institucional -el 2014 va ser mereixedor del Premi Nacional de Cultura-. Era tamb¨¦ una q¨¹esti¨® de car¨¤cter. Era ir¨°nic i era gener¨®s.

Van continuar m¨¦s llibres -Dies de frontera, Robinson, Mem¨°ria vintage-, m¨¦s classes, m¨¦s articles. Va continuar aquella mateixa traject¨°ria de literat que s¡¯havia estrenat a finals de la d¨¨cada dels vuitanta, una biografia d¡¯escriptor d¡¯admirable coher¨¨ncia i que ¨¦s una baula fonamental entre Monz¨® i el present. En uns mesos apareixer¨¤ Kennedyana, un retrat literari de no-ficci¨® narrativa. Un dels seus ¨²ltims articles, publicat al diari Ara, el va dedicar a la reedici¨® de Literatura catalana contempor¨¤nia de Joan Fuster. La hist¨°ria de la literatura, a mesura que l¡¯anem repensant, mai es deixa de reescriure. Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤, mort prematurament i plorat amb una unanimitat infreq¨¹ent, ocupar¨¤ un lloc fonamental al cap¨ªtol sobre la prosa catalana del darrer mig segle.